Frans de Waal: Unint la divisió entre Primats i Humans

Mama estava a prop de la fi de la seva vida quan l'investigador Jan van Hooff la va visitar a la colònia de ximpanzés del Royal Burgers Zoo a Arnhem, als Països Baixos. Amb 59 anys, era força gran, fins i tot per a un ximpanzé. Tot i que Mama i van Hooff es coneixien des de feia molts anys, el ximpanzé inicialment no va reconèixer l'investigador. Quan finalment ho va fer, el seu somriure no podia amagar la seva felicitat. Sentint la tristesa de van Hooff, el ximpanzé el va abraçar. Aquesta seria l'última abraçada de Mama. Va morir una setmana després de la seva visita.

Per a molts, pot ser sorprenent que un ximpanzé pugui mostrar empatia. Alguns poden fins i tot qüestionar si l'escena descrita anteriorment realment ho demostra. No obstant això, ara sabem que les emocions dels primats no són tan diferents de les nostres. Els ximpanzés, com els humans, mostren generositat, gratitud, justícia, dol, perdó, consol i amistat -emocions que anteriorment s'atribuïen exclusivament als humans.- Si ara sabem que els animals també posseeixen aquestes emocions, en gran part ho devem al treball del primatòleg neerlandès: Frans de Waal. Malauradament, el conegut científic i autor supervendes va morir el 14 de març a Stone Mountain, Geòrgia, amb 75 anys.

Nascut a la ciutat de ‘s-Hertogenbosch als Països Baixos el 1948, de Waal va mostrar un gran interès pels animals des de ben petit. No obstant això, aquest entusiasme es va esvair després d'una introducció poc inspiradora a la biologia a l'institut, cosa que el va portar a l'estudi de les matemàtiques o la física. Va ser la seva mare, conscient de la seva passió pels animals, qui va persuadir de Waal per estudiar biologia a la Universitat Catòlica de Nimega.

El primer contacte de de Waal amb la recerca de primats va ser per casualitat. El departament de psicologia, on passava temps per guanyar diners extra mentre estudiava a la universitat, tenia dos ximpanzés en captivitat. Aquests contacte primerenc amb els dos ximpanzés seria crucial per despertar l’interès de de Waal en les emocions i la cognició dels primats.

Inspirat pel treball de l'etòleg neerlandès Niko Tinbergen, de Waal va obtenir el seu doctorat en biologia de la Universitat d'Utrecht el 1977, amb una tesi sobre interaccions agonistes i relacions entre els macacos de Java. El 1981, es va traslladar als Estats Units per ocupar un lloc al Centre Nacional de Recerca de Primats de Wisconsin. Més tard, el 1991, li van oferir un lloc com a professor C.H. Candler al Departament de Psicologia de la Universitat d'Emory, Atlanta (Geòrgia), que va mantenir fins a la seva defunció.

Les investigacions revolucionàries de de Waal

Quan de Waal va començar les seves investigacions, a la dècada de 1970, les societats de primats s'entenien com a producte de l'agressió i la dominància. En paraules de de Waal, "Els animals havien de ser descrits com a màquines sense ànima". No obstant això, al començament de la seva carrera, es va començar a qüestionar si els ximpanzés havien heretat quelcom més que la simple lluita pel poder, dels seus avantpassats. Les seves observacions van revelar que després d'una baralla, un dels involucrats solia estendre les mans a l'altre, oferint abraçades i petons per reconciliar-se. Podria això voler dir que els ximpanzés també mostraven empatia, perdó i consol, igual que nosaltres?

Com qualsevol que pensa més enllà, la recerca pionera de de Waal sobre les emocions i la intel·ligència dels primats no va ser massa ben rebuda per els altres investigadors. En aquell moment, els etòlegs estaven entrenats per abstenir-se de fer inferències sobre les intencions o les emocions dels animals. Considerar que els animals mostraven empatia o justícia, els fonaments de la moralitat humana, no només era herètic, sinó que també podia posar en perill la carrera científica de de Waal abans que ni tan sols comencés.

Una contribució important de de Waal va ser demostrar que és possible investigar la moralitat dels animals a través de la recerca científica.

La credibilitat en les ciències prové de l'evidència objectiva en comptes d'interpretacions subjectives. No obstant això, reunir evidències sobre els comportaments morals dels animals no és una tasca senzilla. Com es pot demostrar de manera convincent que un animal exhibeix un sentit de la justícia, el perdó o el consol? Una contribució important de de Waal va ser demostrar que és possible investigar la moralitat dels animals a través de la recerca científica.

En un famós experiment, de Waal i els seus estudiants van entrenar micos caputxins en captivitat per intercanviar fitxes per cogombres, un aliment que els agradava. Com era d’esperar, els micos van dur a terme aquesta tasca amb habilitat. No obstant això, quan un individu observava casualment un altre mico rebent raïm (un aliment que els agradava encara més), immediatament rebutjaven el cogombre que se'ls oferia. Aquest comportament semblava irracional, ja que es podria suposar que qualsevol aliment és millor que cap. L'única explicació plausible resideix en un sentit de la justícia.

Al llarg de la seva carrera, de Waal va estudiar una àmplia gamma d'animals, incloent diversos primats, elefants i dofins. No obstant això, van ser els bonobos qui van deixar petjada en ell. Tot i estar estretament relacionats amb els ximpanzés, aviat es va adonar que el seu comportament no podria ser més diferent. Al contrari dels ximpanzés, que són bastant agressius amb els altres, els bonobos van demostrar ser molt pacífics. A través d'observacions meticuloses, de Waal va descobrir que els bonobos no només mostraven més tolerància cap als estranys, sinó que també tendien a resoldre els conflictes mitjançant l'afecte en comptes de l'agressió. Això va suposar un canvi de paradigma en la comprensió dels animals, en qüestionar la noció predominant que les seves relacions giren únicament al voltant de l'estatus i la dominància. La cooperació i l'empatia podrien ser igual o fins i tot més crucials a les societats de primats.

Recordar de Waal només per la seva recerca pionera i descobriments remarcables seria una representació incompleta del seu llegat. La seva prolífica i exitosa carrera com a autor de llibres per al públic en general és igualment notable. Amb 16 llibres escrits, traduïts a més de 20 idiomes i amb milions de còpies venudes a tot el món, l'impacte de de Waal arriba molt més enllà dels cercles acadèmics. En un dels seus llibres més famosos, "Chimpanzee Politics", de Waal explora les complexitats del poder, les aliances i les interaccions socials dins de les societats de ximpanzés. A "L'última abraçada de Mama", reflexiona sobre les emocions dels primats i discuteix com l'estudi d'aquestes ens il·lumina en la nostra comprensió de nosaltres mateixos com a humans. El seu últim llibre, "Som prou intel·ligents per saber quan els animals són prou intel·ligents?", s'endinsa en la intel·ligència animal, qüestionant suposicions sobre la singularitat de les capacitats cognitives humanes.

Els missatges transmesos en aquests i altres llibres de de Waal han penetrat profundament en la nostra cultura. Si ara utilitzem conceptes com "intel·ligència maquiavèl·lica" o "mascle alfa" en el llenguatge del dia a dia, si ens adonem que els animals tenen drets i s'han de tractar amb respecte, i si entenem que el lideratge transcendeix la mera imposició per abraçar la generositat, la gratitud i la justícia, en gran part ho devem al seu treball.

Les contribucions innovadores de de Waal han enriquit la nostra comprensió de les emocions i la intel·ligència animal, esborrant les fronteres entre nosaltres i la resta dels animals. El seu llegat sempre serà recordat.

Obituari escrit per:

Daniel Sol