Gabriel Borràs i l’interrogant sobre com ens adaptem al canvi climàtic

La incorporació a la base de dades científica de l’ONU d’un recent indicador sobre la capacitat d’adaptació al canvi climàtic impulsat per la Generalitat de Catalunya suscita una pregunta automàtica. Què vol dir tenir capacitat d’adaptar-nos a la modificació global del clima que estem vivint?

I, just a continuació, es genera una altra pregunta: com quantifiquem aquesta capacitat d’adaptació? Uns interrogants als que pot donar solució Gabriel Borràs, biòleg i responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) del govern.

“El 99% de procediments utilitzats avaluen l'impacte del canvi climàtic o els riscos derivats. Però no l’eficiència de l’empremta que deixa”

“La capacitat d’adaptar-nos al canvi climàtic implica ser capaços d’avaluar quantitativament les mesures que estem tirant endavant i que ens permeten ser més resilients, menys vulnerables”, afirma Borràs, que deixa clar fins a quin punt aquest és un debat mundial obert sense massa conclusions. “Hi ha un gran silenci sobre l’eficiència de les mesures aplicades per reduir la vulnerabilitat”, a més d’una “gran dispersió de metodologies i criteris”. I apunta que “el 99% de procediments utilitzats en realitat avaluen o bé els impactes del canvi climàtic, o bé els riscos derivats. Però no mesuren l’eficiència de l’empremta que deixa el canvi climàtic que estem experimentant”.

I posa un exemple clàssic i visual centrat en la Mediterrània: les principals conseqüències evidents del canvi climàtic són la reducció de precipitacions i l’augment més accelerat de la temperatura respecte a altres zones del planeta. Per això, “els indicadors de què disposem no ens aporten dades sobre l’eficiència de les mesures que apliquem, sinó que ens donen la dimensió dels riscos, en aquest cas, increment d’incendis forestals i menor disponibilitat d’aigua per als ecosistemes i per a les persones”, explica.

No es coneix cap administració pública al món que hagi contestat com quantifiquem la nostra capacitat d'adaptar-nos al canvi climàtic

Contestar la segona pregunta –com quantifiquem aquesta capacitat d’adaptació?– posa en evidència que no es coneix cap administració pública del món que hi hagi donat resposta. Abans d’elaborar cap indicador, des de l’OCCC es va consultar altres països: des de conferències i fòrums de discussió internacionals, fins a articles publicats. “Vam preguntar al món i vam intentar establir criteris i una mesura evident, com ara estalviar aigua des del consum domèstic”, recorda Borràs. I davant de la resposta negativa, es pot dir que no hi ha cap treball conegut al món impulsat per una administració pública que quantifiqui si un territori s’està adaptant bé al canvi climàtic.

Davant del silenci, des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic es comença a desenvolupar una metodologia pròpia en col·laboració amb l’equip del catedràtic Josep M. Raya, del Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra, ubicat a Mataró. “El que intentem esbrinar és si l’acció de reduir el consum d’aigua a les llars ens està permetent ser menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, en aquest cas a Catalunya”, aclareix Gabriel Borràs, tot afegint que “hem treballat aquest indicador global com a mesura de l’eficiència de les accions d’adaptació”.

Anar en la bona direcció

Saber si la tasca que s’està fent és l’oportuna està íntimament vinculat amb el fet que l’indicador utilitzi dades públiques, que estiguin disponibles en format obert, que requereixin poca manipulació, que aportin certa temporalitat (mínim de 10 anys) i que vagin lligades a les mesures. “Naturalment, com tota estadística, la robustesa de la metodologia serà assolida si el període d’avaluació abasta diversos decennis”, puntualitza Borràs.

La participació de l’OCCC al projecte Life MEDACC amb el CREAF i l’IRTA, un important camp de pràctiques per dissenyar el primer indicador global d’adaptació al canvi climàtic conegut al món

Avui es disposa d’un total de 42 indicadors, que aporten major robustesa a un projecte que va començar amb 29 l’any 2014. L’opinió del seu màxim impulsor és reveladora: “la participació de l’OCCC al projecte Life ’Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic (Life MEDACC)’ conjuntament amb el CREAF i l’IRTA va ser un important camp de pràctiques per concebre l’indicador global d’adaptació”.

Com ens adaptem

Els àmbits que contempla l’indicador són biodiversitat, aigua, gestió forestal, agricultura, indústria, mobilitat, salut, turisme, urbanisme i habitatge. No s’ha pogut incloure recerca i coneixement, “perquè no hem localitzat un indicador global de mínim 10 anys”, justifica Gabriel Borràs. La principal conclusió bàsica és que el 61% de la variabilitat dels 42 indicadors té a veure bàsicament amb l’ús dels recursos, amb l’ecoeficiència: aigua, energia i el sòl, bàsicament. Per tant, “com més eficients siguem en el seu ús, millor ens estem adaptant... i és una conclusió molt interessant”.

El càlcul de l’evolució de dades en el període 2005-2014 s’expressa de la mateixa manera com l’Institut Nacional d’Estadística explica l’evolució de l’IPC. “L’important no és la dada exacta”, matisa Gabriel Borràs, “sinó com ha variat respecte a l’any anterior. En aquests 10 anys ha crescut un 8,74% i això vol dir que en 10 anys l’indicador evoluciona positivament, ens estem adaptant i reduint la nostra vulnerabilitat”.

Una metodologia del tombant de mil·leni

La voluntat de l’equip darrere d’aquest indicador és actualitzar-lo cada 5 anys. Per tant, l’any 2023 caldrà revisar-lo, introduint noves dades temporals i/o ampliar-lo amb noves mètriques orientades a observar si es consolida el 8,7%. “No tenim context on poder comparar, perquè és l’única eina coneguda”. Ara bé, des de l’OCCC s’admet la probabilitat que hi pugui haver una tasca similar ja feta, si bé en presentar-la a The Climate Group (una xarxa de governs no estatals que representa 400 milions de persones) cap representant no en tenia cap notícia.

En presentar l'indicador a The Climate Group, una xarxa de governs no estatals que representa 400 milions de persones, cap representant tenia notícia d'una iniciativa similar

Justament per això, l’indicador desenvolupat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic “no és perfecte, perquè no es pot comparar amb res”, en paraules de Gabriel Borràs. “Sabrem si ens està servint quan el puguem tornar a actualitzar, perquè així com la mitigació és una metodologia antiga, l’adaptació és relativament nova en canvi climàtic, del tombant del mil·lenni”. A Catalunya les polítiques d’adaptació es comencen a aplicar des del 2012; la propera avaluació hauria de confirmar si l’evolució segueix sent positiva. “Llavors veurem si ha crescut, si s’estanca o ha decrescut i haurem d’analitzar els factors que ho han provocat, com per exemple la manca de pressupost públic”.

El 99% dels països mesuren l’impacte o els riscos del canvi climàtic, enlloc de l’eficiència. I aquí rau l’interès de l’ONU per incloure l’indicador català a la seva base de dades científica.