La conservació de la biodiversitat, clau per al futur de l’economia catalana
Comparteix
Durant la segona jornada organitzada pel CREAF, el Col·legi d'Economistes i el Departament de Territori sobre l'informe IPBES es va fer pal·lès que el cost estimat de protegir la biodiversitat a Catalunya és de 129 milions d’euros l’any. A l’estat Espanyol, s’hauria d’invertir un 0,19% del PIB en la xarxa Natura 2000. Una xarxa que, a més, genera 187.093 llocs de treball directes i 401.906 indirectes.
“Fins ara hem demostrat que podem créixer i generar riquesa, però també que no hem sabut repartir bé aquesta riquesa ni créixer d’una manera sostenible” advertia Oriol Amat, vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en la jornada “Prosperitat sense natura?” que es va organitzar ahir a la seu del Col·legi a Barcelona. Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, afegia que “el nostre país no s’escapa de la pèrdua accelerada de biodiversitat i la situació d’emergència que el nostre planeta viu en aquest àmbit. Cal començar a parlar de conceptes que relacionin la natura i l’economia, com el capital natural”.
La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), el centre de recerca en ecologia CREAF i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) van organitzar ahir aquesta jornada amb l’objectiu d’analitzar l'impacte de la pèrdua de biodiversitat en l'economia.
La jornada de debat, que també va comptar amb la participació de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA–UAB), és la segona organitzada arran de la difusió de l’informe de la Plataforma Intergovernamental Científico-Política en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) que alerta dels efectes devastadors per a la biodiversitat dels actuals sistemes de producció i consum, amb més d’un milió d’espècies animals i vegetals en risc d’extinció arreu del món. L’estudi d’aquest organisme independent, creat el 2012 per diverses agències de l’ONU i integrat per 130 governs, és el més rellevant fins a l’actualitat sobre l’estat de la natura del planeta.
El vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Oriol Amat, el president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Ramon Roca, i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ferran Miralles, van inaugurar la jornada moderada per Lluís Brotons, investigador del CREAF i el CTFC.
Oriol Amat va destacar que “fins no fa gaire en els estudis d’economia no s'aprofundia en variables que ara sí que es consideren, com ara la dimensió de la sostenibilitat”. El vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra va afegir que “la sostenibilitat afecta totes les dimensions de l’economia i de l’empresa” i a tall d’exemple va subratllar que “actualment moltes empreses ja fan un triple compte de resultats considerant la part financera però també la dels resultats socials i mediambientals”.
En la seva intervenció, Ramon Roca va considerar la trobada com a molt important perquè “cal buscar fórmules per créixer respectant la biodiversitat que tenim”. Roca va manifestar el “compromís del CADS a seguir treballant enfront la pèrdua de biodiversitat” i va posar la institució al servei de la societat civil i la ciutadania per avançar en aquesta fita, com a ens del Govern encarregat del desplegament dels objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
Per la seva banda, Ferran Miralles va remarcar la importància que per primera vegada s’hagi publicat un informe global sobre la situació de la natura i va posar xifres a l’estat de conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya. Centrant-se en la dimensió econòmica, va deixar clar que cal començar a parlar de conceptes com el “capital natural”; dels serveis ecosistèmics que la natura presta a la societat i que són essencials pel nostre benestar i la nostra economia; dels costos econòmics de no conservar la natura i de la necessitat de tenir-los en compte quan s’avalua el cost i benefici de qualsevol iniciativa; i de la necessitat de plantejar una política de conservació no centrada en la protecció d’espais sinó en projectes de negoci basats en generar nova natura o més natura. Finalment, va explicar quines actuacions fa el Govern per millorar el finançament de les polítiques de conservació entre les quals la posada en marxa, enguany, del Fons del patrimoni natural.
De les divuit contribucions de la natura a la societat, només evolucionen positivament tres: la producció de menjar, energia i materials
Victoria Reyes “segons l’informe, de les 18 contribucions de la natura a la societat, només 3 evolucionen en positiu: la producció de menjar, energia i materials”
La primera ponència de la jornada va anar a càrrec de la professora d'Investigació ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Victoria Reyes-García, la qual va presentar les grans conclusions de l’informe sobre l'estat de conservació global de la biodiversitat de l’IPBES. Reyes-García va apuntar que “l’informe s’ha elaborat durant 3 anys per part de 500 científiques i científics i parteix de la base que l’economia no es pot analitzar de forma independent, s’ha de veure en relació a la natura”. La professora va explicar que la primera conclusió de l’informe és que “la natura està darrere i és bàsica per desenvolupar qualsevol activitat econòmica o social, ja que és crucial per a la vida a la terra”. Reyes-García va afegir que “segons l’informe, de les 18 contribucions de la natura a la societat, només 3 evolucionen en positiu: la producció de menjar, energia i materials” i va subratllar que “la natura i la biodiversitat s’estan deteriorant a una escala i velocitat sense precedents a la història de la humanitat”. A més va comentar que l’informe conclou que “no s’ha avançat gaire en el compliment dels 20 objectius Aichi de conservació de la biodiversitat ja que només s’ha observat progrés en 4 i aquests no aborden les causes de la degradació de la natura”. Reyes-García va concloure que l’informe assegura que “no és massa tard per actuar a nivell global i tenint en compte les interconnexions entre els diversos sectors econòmics”.
Seguidament, el consultor en biodiversitat i desenvolupament Santiago Fernández García-Velilla es va centrar en l’impacte econòmic de la biodiversitat. En primer lloc va recordar que “la protecció de la biodiversitat a Espanya es vehicula en gran mesura a través de la xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea d’àrees de conservació de la biodiversitat”. Fernández García-Velilla va assegurar que “a Espanya, la Natura 2000 no té el pressupost necessari” i va afirmar que “aquest s’hauria de situar en 1.850 milions d’euros l’any, fet que suposaria un 0,19% del PIB”. El consultor en biodiversitat i desenvolupament va assegurar que “si s’invertís aquesta quantitat es generarien 8.277 milions d’euros l’any obtenint un balanç cost benefici positiu de 6.427 milions d’euros”. D’aquesta manera “cada euro que s’inverteix a la Xarxa Natura 2000 produeix un retorn de 4,5€” i va afegir que “si es considera el valor econòmic del carboni emmagatzemat a la xarxa, cada euro invertit proporcionaria un retorn de com a mínim 22€”. Santiago Fernández García-Velilla va subratllar que la xarxa Natura 2000 a Espanya genera 187.093 llocs de treball directes i 401.906 indirectes. Fernández García-Velilla va afirmar a més que “a Catalunya el cost estimat de protegir la natura és de 129 milions d’euros l’any”.
A continuació el professor Ikerbasque al Basque Centre for Climate Change BC3 Unai Pascual va abordar els aspectes clau per fomentar el debat de la relació entre biodiversitat i economia a Catalunya. Pascual va afirmar que “seguim massa encallats en el paradigma del progrés” i va afegir que “la transició cap a una economia verda és més necessària que mai i s’hauria d’enfocar cap a un model econòmic post capitalista que s’ha d’abordar des d’un punt de vista estructural”. Unai Pascual va defensar “la necessitat d’una acció col·lectiva que vagi més enllà dels incentius individuals” i va demanar “acabar amb subsidis perversos que fomenten per exemple l’agricultura intensiva”. També va subratllar que “l’equitat social és fonamental per promoure accions col·lectives cap a la sostenibilitat” i va demanar que “es valori la natura més enllà del seu ús a curt termini”. Pascual va concloure que “s’han de fomentar nous valors que vagin més enllà dels imperants actualment a l’economia com ara la productivitat”.
Els tres sectors de producció en una taula rodona
Seguidament va tenir lloc una taula rodona moderada per la periodista ambiental, escriptora i divulgadora científica Maria Josep Picó per comentar possibles solucions a la pèrdua de biodiversitat i els espais d’oportunitat que es generen segons el sector d’activitat. Des del sector de la recerca va intervenir el director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBIO) Francesc Xavier Sans afirmant que “la biodiversitat és molt important per a tots els sectors productius i els aporta estabilitat”. Per part del sector primari el responsable de medi ambient de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la D.O. Siurana Antoni Galceran va comentar que “els sistemes de producció ecològica i la producció integrada estan augmentant de forma significativa a Catalunya” i va afegir que “el conreu també té un paper rellevant per preservar la natura”. Des del sector secundari el director de QHSE del fabricant de principis actius per a la cosmètica Provital Group David de los Santos va defensar “implicar les universitats i les start-ups en la conservació de la biodiversitat aportant-hi més innovació” i va explicar que “des de Provital Group apliquem l’economia circular i intentem que les matèries primeres que utilitzem siguin el residu d’un altre procés”. El sector terciari va estar representat per la responsable de RRHH i RSE de l’agència de viatges Tarannà Felisa Palacio que va admetre que “el turisme és responsable de gairebé el 10% d’emissions de gas d’efecte hivernacle segons un estudi de la Universitat de Sidney” i va defensar “prendre consciència de la realitat mundial i treballar des de les empreses d’una manera més responsable i ètica”.
Finalment, el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya Arnau Queralt va cloure la jornada assegurant que “la defensa de la biodiversitat demandarà més jornades” i que “la seva conservació requereix una bona governança”.
Notícies relacionades
