24/11/2011 Notícia

La fragmentació dels hàbitats: de l'adaptació local al deute d'extinció

Comparteix

Aquesta jornada va pretendre presentar i debatre els principals avenços teòrics i les principals eines metodològiques emprades per a estudiar els efectes dels processos de fragmentació, des de la modelització i anàlisi de l’estructura i canvis en el paisatge fins a les tècniques més recents de l’ecologia molecular. També reflexionar sobre la necessitat d’incorporar aquests elements a la gestió i la conservació de les espècies i els hàbitats afectats per aquests processos de regressió.Els canvis en les cobertes i els usos del sòl que caracteritzen molts territoris mediterranis comporten la progressió de determinats hàbitats, però també la pèrdua i fragmentació de molts altres que, sovint, tenen un interès de conservació elevat.

Aquests factors augmenten el risc d’extinció local de moltes espècies, però els efectes poden retardar-se en el temps per una qüestió d’inèrcia biològica (espècies que poden trigar dècades o segles a extingir-se) i donar lloc a fenòmens de deute d’extinció.Els efectes d’aquestes extincions s’estenen a l’organització de les comunitats i els ecosistemes i al funcionament de les xarxes tròfiques, tot i que es poden veure compensats per processos d’adaptació local.

A causa de la seva importància, les conseqüències de la pèrdua i fragmentació dels hàbitats han rebut una atenció creixent des de l’ecologia del paisatge, la biologia de la conservació o l’ecologia evolutiva.

Programa fragmentacio