La nostra civilització es podria col·lapsar a causa del canvi climàtic (com ja ha succeït altres vegades)

Josep Peñuelas i Sandra Nogué alerten en un article de perspectiva a la National Science Review que cal reconèixer la possibilitat que els ecosistemes i les societats col·lapsin a causa del canvi climàtic. Segons els dos autors, l'objectiu de limitar l'escalfament global a menys de 2°C, com s'estableix a l'Acord de París, ha dirigit els estudis sobre el canvi climàtic cap a enfocaments massa conservadors per evitar l'alarmisme i una avaluació més complexa i per tant més difícil. No obstant això, un canvi climàtic cada vegada més intens, l'existència de processos de retroalimentació que acceleren el canvi climàtic, juntament amb la inseguretat alimentària, els disturbis civils i les migracions, estan portant a la comunitat científica a considerar un potencial final catastròfic com el que ja van viure les civilitzacions del passat..

La comunitat científica comença a considerar un potencial final catastròfic com el que ja van viure les civilitzacions del passat.

Els autors informen que la comunitat científica està canviant l'enfocament cap a avaluacions més complexes del canvi climàtic. Estudis que consideren efectes catastròfics provocats per els efectes dominó o en cascada de diversos esdeveniments consecutius: incendis, sequeres, inundacions i onades de calor per una banda, guerres, migracions i un món més desigual, per l’altra.

"És urgent incloure els bucles de retroalimentació en els models climàtics i considerar els possibles punts d'inflexió que podrien resultar en majors concentracions de gasos d'efecte hivernacle"

JOSEP PEÑUELAS, profesor de investigación del CSIC en el CREAF.

Segons el text, els models actuals sovint obvien que en un moment donat es podria reduir de forma dràstica la capacitat de la natura de capturar carboni (si empitjora la salut de la natura), o augmentar molt la superfície cremada, les sequeres o el desglaç del permafrost, tot processos que podrien alliberar immenses quantitats de metà i CO₂. Aquests bucles de retroalimentació poden desencadenar canvis bruscs i irreversibles en punts de temperatura específics.

"La interacció del canvi climàtic amb altres factors d'estrès antropogènics, com canvis en l'ús de la terra, pèrdua de biodiversitat, contaminació i esgotament de recursos, complica encara més la situació, la qual cosa podria portar el planeta cap a una barreja catastròfica de crisis", conclou.

Estudiar d’on venim per saber cap a on anem

L'article posa èmfasi en estudiar els col·lapses històrics i les transformacions de les societats humanes provocats per canvis climàtics anteriors. Aquestes crisis ens donen informació molt valuosa sobre escenaris desfavorables que podríem viure i sobre possibles solucions.

"Per exemple, el col·lapse de la civilització maia a Amèrica Central, l'Imperi Romà, la cultura nòrdica de Groenlàndia-Islàndia i la societat de l'Illa de Pasqua demostren que els col·lapses rarament tenen una única causa, sinó que estan influenciats per una combinació de factors d'estrès biològics i socioeconòmics, incloent-hi el canvi climàtic, l'escassetat de recursos i els conflictes."

SANDRA NOGUÉ, investigadora de la UAB en el CREAF con un prestigioso proyecto del European Research Council.

La recerca en paleoecologia i arqueologia ha descobert que, en el passat, a Angkor Wat a Cambodja o a Sri Lanka, es van construir embassaments per a l'agricultura i terrasses per mitigar el risc d'inundacions. D'altra banda, les dades bioarqueològiques de Mayapan (Yucatán, Mèxic) van descobrir que la dieta dels antics maies incloïa plantes autòctones resistents a la sequera. Això indica que tenien coneixements i pràctiques culturals que els permetien adaptar-se a condicions climàtiques difícils i assegurar la seva supervivència.

Fora del límit humà

Els pitjors escenaris presentats en l'informe de l'IPCC de 2022 projecten temperatures que no s'han experimentat en els últims 50 milions d'anys.

Les societats humanes estan adaptades a nínxols climàtics específics, la qual cosa fa probable que la magnitud de l'escalfament actual i futur pugui superar la capacitat adaptativa de la nostra societat. Els pitjors escenaris presentats en l'informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2022 projecten temperatures que no s'han experimentat en els últims 50 milions d'anys, revertint potencialment milions d'anys de climes més freds en només dos segles. Es preveu que les condicions climàtiques que s'assemblen a les del període del Pliocè (més càlid i àrid) comencin a partir del 2030, i si no aconseguim frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle podrien portar a climes similars als del període de l'Eocè (fins 10 graus més càlid que l’actual) durant les pròximes dècades.

Els científics subratllen la necessitat d'investigacions interdisciplinàries que considerin exemples històrics i prehistòrics, avenços tecnològics, complexitat social i nivells cognitius. Aquesta investigació pot ajudar els responsables de la formulació de polítiques i la societat en general a comprendre millor la urgència del canvi climàtic, millorar la resiliència i fomentar mesures proactives per protegir els ecosistemes i les societats per a un futur sostenible.