Un estudi del CREAF amb l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals demostra que quan es redueixen les poblacions d’animals vertebrats de mida gran i mitjana, un fenomen global conegut com a “defaunació”, repercuteix de forma negativa sobre la resta de l’ecosistema. Això suposa un avís inequívoc sobre la vulnerabilitat dels ecosistemes davant la pèrdua de biodiversitat global.

Un estudi liderat per l’investigador Guille Peguero, del CREAF i la Universitat d’Amberes, i realitzat a les selves tropicals de Panamà, fa palès el paper crucial que juguen els depredadors grans i mitjans en l’estabilitat de l’ecosistema. Els investigadors han estudiat com canvien les poblacions de dues espècies de corcs – que utilitzen les llavors de la mateixa palma per reproduir-se – en funció de com d’abundants són els depredadors que s’alimenten dels fruits d’aquesta palma i dels mateixos corcs.

Una complexa xarxa alimentària al voltant del dàtil d’una palma

Les dues espècies de corcs estudiades (Pachymerus cardo i Speciomerus giganteous) es reprodueixen introduint les seves larves a l’interior de les llavors de la palma reial (Attalea butyracea). Però no ho fan de la mateixa manera: «mentre que Pachymerus deposita multitud d’ous diminuts a l’exterior del dàtil, Speciomerus només pot dipositar uns pocs ous més grans directament a la llavor quan aquesta ha quedat al descobert perquè el dàtil ha estat despullat prèviament de la part carnosa. Així que els esquirols, micos i rossegadors que s'alimenten d'aquests dàtils determinen la quantitat de llavors que queden disponibles pera a cada espècie de corc», explica Peguero.

«L'agutí permet que les dues espècies de corc puguin coexistir. Sense la presència d'aquest rosegador, el corc Speciomerus acabaria desapareixent.»

Un dels animals que juga un paper més important en aquesta complexa xarxa d’interaccions alimentàries és l’agutí, un rosegador de mida gran capaç d’alimentar-se tant de la part carnosa com de les llavors dels dàtils i també dels corcs que s’hi troba a l’interior. «Quan no es troba aquest depredador, queden molt poques llavors al descobert i, en conseqüència, les poblacions del corc més gran, l’Speciomerus, es redueixen de manera dràstica. Això significa que sense la presència de l’agutí, aquesta espècie de corc acabaria desapareixent, tot i que aquesta tendència és ja molt notable molt abans que el rosegador hagi desaparegut completament», afirma l’investigador.

Una advertència davant la pèrdua global de biodiversitat

Peguero ens recorda que la biodiversitat s’està reduint a escala global de manera alarmant, i que els animals de mida mitjana i gran són els que més ràpidament estan desapareixent, un fenomen que els ecòlegs han batejat com a “defaunació”. La caça directa d’aquests animals i la pèrdua i fragmentació dels seus hàbitat són les causes principals, i cada cop més grans, d’aquesta defaunació. «El funcionament d’un ecosistema s’ha comparat moltes vegades amb un castell de cartes, en el que si n’extreus una carta tota la construcció corre el risc de caure», explica l’investigador del CREAF «El que demostra aquest estudi és que ni tant sols és necessari extreure tota la carta, sinó que de vegades només cal moure-la perquè tot el sistema es posi a tremolar», conclou Peguero.

En l’estudi han participat activament investigadors de l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals (Panamà/EUA) i de la Universitat de Wageningen (Holanda). El vídeo es cortesia de Patrick Jansen i Helen Esser.

ARTICLE DE REFERÈNCIA

Peguero G, Muller-Landau HC, Jansen PA, Wright SJ. (2016). “Cascading effects of defaunation on the coexistence of two specialized insect seed predators”. Journal of Animal Ecology; 86(1): 136-146. DOI: 10.1111/1365-2656.12590.