La investigadora del CREAF Estela Romero signa una editorial a la revista Science of the Total Environment on conclou que l’ús massiu de nitrogen en fertilitzants agrícoles ens ha portat un augment en els rendiments agrícoles, però també a un sistema ineficaç que deixa perdre gairebé el  80% d’aquestes entrades de nitrogen. Segons els autors, es tracta d’un desaprofitament colossal de recursos amb molts impactes negatius, como l’excés de nutrients a l’aigua - que produeix eutrofització i pèrdua d’oxigen, la qual cosa suposa una amenaça pels organismes aquàtics i compromet la qualitat de l’aigua - el mateix excés de nutrients a la terra – que provoca l’acidificació del sòl i la contaminació atmosfèrica, amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i l’agudització de l’escalfament global.

Existeixen opcions com els canvis d’hàbits alimentaris, la millora de la gestió agrícola i pràctiques de circularitat que poden garantir la seguretat alimentària dins uns límits planetaris segurs i justos.

L’editorial encapçala un número especial coordinat per ella que recull impactes i solucions estudiades per la ciència i que crida a implementar amb urgència estratègies i polítiques que facin compatible la necessitat d'alimentar una població mundial creixent, però sense comprometre la salut dels ecosistemes. En aquest sentit, Romero i la resta d’autors recomanen acompanyar els productors per canviar el seu punt de vista negatiu sobre el tema i fa un recull per encaminar possibles solucions, com el potencial de l’agroecologia o mètodes per recuperar nitrogen de les aigües residuals urbanes, i conclou que la ciència ha avançat prou i que existeixen opcions com els canvis d’hàbits alimentaris, la millora de la gestió agrícola i pràctiques de circularitat que poden garantir la seguretat alimentària dins uns límits planetaris segurs i justos.

Solucions eficaces

Aquesta editorial presenta un recull de treballs científics que busquen solucions a aquest problema, i al repte de reduir les pèrdues de N a la meitat abans de l'any 2030. Per exemple, els estudis coincideixen que la transició a pràctiques agroecològiques és una aposta ferma que porta a situacions beneficioses per a tothom, tant per a la salut dels ecosistemes com per a la salut humana.

 

“Els estudis demostren que un canvi cap a les rotacions de cultius ecològics, la reconnexió entre agricultura i ramaderia, i menys productes d'origen animal, aconsegueixen reduir a la meitat les emissions reactives de nitrogen actuals al medi ambient, alhora que augmenten l'autosuficiència alimentària a Europa”.

ESTELA ROMERO, investigadora del CREAF i primera autora de l’estudi.

 

També recolzen la implementació de les mesures “Farm to Fork” proposades per la Unió Europea. Aquestes mesures poden portar a una reducció del 40% de l'ús de fertilitzants sintètics i pinsos importats a Europa, i un 30% menys de pèrdues mediambientals de nitrogen, “si bé són menys eficaces que la transició agroecològica en termes d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i no aconsegueixen l'objectiu de retallar les pèrdues de N a la meitat”, aclareix l’Estela Romero.

Els articles analitzen les mesures necessàries per arribar a aquesta fita, i els resultats suggereixen que cal incentivar els sistemes circulars, aprofitant, per exemple, el nitrogen contingut en les aigües residuals urbanes per a irrigar camps i zones verdes en àrees periurbanes, o reconnectar agricultura i ramaderia. Alguns analitzen també l’eficàcia de solucions basades en la natura –en aquest cas, revegetant canals d’irrigació– per retenir el nitrogen i evitar la contaminació de rius i aqüífers.

Les solucions passen, en qualsevol cas, per una participació activa i decidida de tots els actors implicats: els productors (agricultors i ramaders), però també els consumidors, perquè les nostres eleccions de consum són determinants per a remodelar l'estructura dels sistemes agroalimentaris a gran escala. Disminuir la ingesta de proteïnes animals, donar prioritat als aliments ecològics i reduir el malbaratament d'aliments són palanques clau per frenar les pèrdues de nitrogen a l'abast dels consumidors.

Tot i això, des del punt de vista de les ciències socials, els estudis demostren que els productors encara discrepen molt sobre aquestes mesures i els cal més coneixement i suport per a equilibrar la producció agrícola i ramadera i fer la transició cap a sistemes sostenibles. Per això des de la ciència es proposa aprovar polítiques més estrictes, però cercar vies constructives i acompanyar-les d’ajuts o incentius que facin les solucions socialment acceptables.

Article de referència: Romero E. et al. Nitrogen in agri-food systems and the environment: Next steps to a sustainable future. Science of The Total Environment (2024). https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2024.174555