L'Ecologia Profunda

En aquesta nova entrega, Jaume Terradas explica les bases de l’Ecologia Profunda de Naess, les seves arrels filosòfiques i les implicacions en la societat actual.

La Il·lustració va voler alliberar-nos per la Raó de l'Absolutisme polític i del Dogma religiós. "Penso, per tant existeixo" és, però, una afirmació dualista, només els humans pensen i això consolida el dualisme humans-natura. La vella idea judeo-cristiana que Déu va donar als humans la Terra per al seu manteniment i gaudi persistí després del Segle de les Llums en la visió antropocèntrica de les societats tecnològiques. Darwin i altres científics van demostrar que els humans i les nostres cultures som producte de l'evolució, però l'antropocentrisme subsisteix i l'explotació del medi ha dut problemes globals en la biosfera. L'ecologia és crítica amb l'antropocentrisme perquè formem part de la biosfera i depenem dels sistemes de suport de vida. L'educació ambiental defensa que cal tornar a connectar els humans que viuen en ciutats amb aquesta naturalesa de què formem part i de la qual depenem. El missatge ecològic és monista: el nostre destí està unit al de la biosfera, som part d'ella.

Aquest va ser el punt de partida del desenvolupament filosòfic ecologista més elaborat, l'Ecologia Profunda, impulsat per Arne Naess (1912-2009) a partir de 1972: una filosofia holista d'harmonia amb la natura, sostinguda per una consciència ecològica i dirigida cap a l'auto-realització. Naess desafiava l'antropocentrisme occidental i recollia una tradició amb pilars com Aldo Leopold, Henry Thoreau i el seu cèlebre Walden, o John Muir, i reclamava arrels filosòfiques en Leibnitz, Spinoza, Schelling o Rousseau, literàries en Aldous Huxley, D.H. Lawrence, Lev Tolstoi, Alain Ginsberg o Castaneda i religioses en Gandhi, el budisme, el taoisme, l’abrahamisme, la càbala, els místics cristians o sufís.

El primer punt destacat per Naess (1973, 1993) és el valor inherent de cada ésser, cada paisatge, cada ecosistema, etc., independentment de la seva utilitat. Un segon principi diu que tot està interconnectat (holisme). Naess va anomenar la seva proposta ‘Ecologia Profunda’ enfront d'una ecologia superficial, antropocèntrica, per a la qual l'únic propòsit de la naturalesa és satisfer les necessitats humanes actuals o futures. Per l'Ecologia Profunda, els límits ontològics entre els éssers vius són il·lusoris, així que els interessos de la biosfera són els nostres (Keller 2008). S'oposa a l'antropocentrisme i reconeix la nostra pertinença a totalitats més àmplies.

L' ètica es va construir pensant només en les relacions entre humans però ja Spinoza (s. XVII) sostenia un igualitarisme biocèntric: per a ell, existia una sola substància i cada cosa era una modificació d'aquesta substància i tenia valor intrínsec. Tampoc Gandhi (Kumaria 2003) valorava la naturalesa per la seva utilitat. Ho feia com a creació de Déu (E.O. Wilson, al seu llibre Creació, va fer una crida als líders espirituals per sumar-los a la preservació de l'obra de Déu). Per Gandhi, tot el què existeix és part d'un Parmatma omnipresent i omnipotent i té un dret intrínsec. La seva no-violència sorgeix de la creença en la unicitat de la vida: el desig de posseir ens allunya de l'ètica i la moralitat de la vida, cal deixar de robar als altres i a la vida. L'Ecologia Profunda s'acosta molt a aquestes idees. Quan parla d'auto-realització el ‘auto’ és el tot orgànic i no l'ego individual.

Naess dubtava que mai arribéssim a posseir els coneixements suficients per gestionar el planeta i els ecosistemes en tota la seva complexitat. Creia que havíem de reconèixer aquesta limitació i ser més humils. Criticà el neoliberalisme i les solucions comunistes d'augmentar al màxim la producció i el consum i de prendre decisions centralitzades. Es proclamava anarquista, pacifista i partidari de la desobediència civil, però dubtava que la supressió de les jerarquies socials acabés amb la destrucció ambiental. Si no podíem comprendre la complexitat, caldria prendre decisions sense certesa científica però hi havia coses que es podien dir, p.e. sobre l'escalfament global, amb més probabilitats de ser encertades que d'altres (Krovel 2013). La seva postura era, doncs, força pragmàtica.

L'Ecologia Profunda ha perdut empenta, però les seves idees han penetrat en el pensament verd. Els moviments en defensa dels drets dels animals han pres part del discurs de l'Ecologia Profunda. Molts ecologistes han adoptat el voluntarisme moral i les posicions holistes de Naess. Scerri (2016) assenyala amb encert que, així, els problemes d'explotació apareixen com errors morals: no es parteix d'una crítica basada en l'anàlisi del desenvolupament històric de les societats ni, per tant, es plantegen solucions politicosocials. Fins i tot es posterguen les desigualtats socials. Les grans corporacions i els poders establerts adopten en part la visió holística i voluntarista i donen "solucions" basades en la mercantilització dels "serveis" i en l'educació molt a la llarga. Altres creuen que l’ecocentrisme holista comporta la idea que només les condicions naturals poden ser bones: tot el que generen els humans és pertorbació, contaminació, pèrdua de biodiversitat, etc. Tota tecnologia resulta sospitosa.

L'ecologisme és l'únic moviment aparegut al segle XX que diu que té arrels en una ciència i que, al costat del feminisme i les reivindicacions socials, té capacitat de mobilitzar davant del neoliberalisme oligopolista que ha disparat un insuportable creixement de la desigualtat. Però no ha aconseguit encara configurar un pensament polític i la seva praxi. Està dividit entre posicions que van des de la voluntat de canviar a fons la societat fins a l’ultra-conservadorisme i fins i tot el feixisme, passant per tota mena de possibilismes. Això facilita la defensa de l'actual sistema.

Naess va encertar en no pocs aspectes, i és cert que difícilment entendrem mai del tot alguna cosa del que som part i que cal elaborar estratègies apostant a l'evolució més probable segons les dades disponibles. Però ara el que toca és oferir alternatives creïbles a com s'ha d'organitzar la societat.

Articles citats:

Keller D.R. (2008). Deep Ecology. In B. Callicott & R. Frodeman (eds.) Encyclopaedia of Environmental Ethics and Philosophy. Macmillan reference, pp. 206-2011.

Krovel R. (2013). Revisiting social and Deep ecology in the light of global warming. Anarchist Studies, 21.2.

Kumaria P. (2003). Nature and Man: Gandhian concept of Deep Ecology. Anasakti vol. 2.

Naess A. (1973). The shallow and the deep, long-range ecology movement. Inquiry, 16. 1-4: 95-100.

Naess A. (1993). Ecology, community, lifestyle: outline of an ecosophjy. Cambridge Univ. press, Cambridge.

Scerri A. (2016). Deep Ecology: the holistic critique of Enlightment dualism and the irony of history. Environmental Values, 25 (5): 1-21.