L'exitosa invasió de "l’Arbre del Cel"

El seu aspecte tropical i la seva resistència van convertir  l’ ailant o "arbre del Cel" en un dels arbres més utilitzats per paisatgistes i jardiners, mentre que aquesta espècie és protagonista d'una de les "invasions" biològiques més reeixides i nocives de la Península Ibèrica. Jara Andreu, del CREAF participa en aquest article escrit per Guillermo Prudencio de l'Agencia EFEVerde.

Originari de la Xina, l'ailant-Ailanthus altissima-es va introduir a Espanya amb fins ornamentals, per repoblar vores d'infraestructures com carreteres o fixar talussos, i les seves llargues fulles verdes són una visió habitual a tot el país.

El seu vertiginós creixement - motiu del seu sobrenom com "arbre del Cel" - i les seves característiques "tot terreny" fan de l’ailant l'invasor perfecte: tolera condicions variables de temperatura, d'humitat, de llum, sòls pobres i l'aire contaminat de les grans ciutats .

"És una planta molt competitiva, creix i colonitza molt ràpid, s'adapta molt bé a l'entorn i a Espanya ja està per tot arreu, sobretot a prop de carreteres i zones urbanes", explica a EFEverde Laura Moreno, tècnic de WWF Espanya que dirigeix un projecte de sensibilització contra espècies invasores a la Comunitat de Madrid.

La primera activitat del projecte, en el qual col · laboren la Conselleria de Medi Ambient de la CAM i l'Obra Social Caja Madrid, es va dur a terme en una zona del madrileny parc del Sud-est envaïda per l'ailant.

Una de les coses que fan tan perjudicial l’ ailant és que genera unes substàncies tòxiques per a les altres plantes, altera el cicle del nitrogen, i fa la vida gairebé impossible a la vegetació autòctona.

Així ho explica la investigadora de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) Montserrat Vilà, qui assegura que "s'ha comprovat que la diversitat d'espècies és molt baixa on hi ha ailant".

Vilà participa en el DAISIE, un projecte europeu que ha elaborat un inventari de totes les espècies exòtiques introduïdes a Europa, per "prevenir la seva expansió i desenvolupar estratègies de control apropiades".

El projecte ja tens registrades 12.406 espècies exòtiques de flora i fauna, i entre elles van situar al "Ailanthus altissima" al selecte club de "cent de les pitjors" invasores del continent.

El 2011 també es va incloure al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, que prohibeix la seva introducció en el medi natural i insta a elaborar plans per a la seva gestió.

El problema és que aquest arbre caducifoli es comporta com una mala herba: si es talla ressorgeix amb encara més força que abans, llançant rebrots fins a 15 metres del "peu mare".

"És molt difícil de controlar, cal recórrer a productes químics", manifesta Jara Andreu, biòloga del CREAF.

Andreu i Vilà van realitzar fa uns anys una enquesta entre els gestors de tots els parcs naturals d'Espanya per conèixer l'abast de l'expansió de les espècies invasores, i "una de les més nomenades va ser l'ailant", va indicar la biòloga.

Segons Andreu, "actualment només s'està gestionant a nivell local en diversos espais protegits", com al parc de Corserolla (Barcelona).

Una altra cosa és eradicar per complet de la Península Ibèrica, possibilitat que Andreu veu "inviable", de manera que sembla que, almenys de moment, haurem de resignar-nos a la presència en el medi ambient d'aquest "alien" vegetal.

Guillermo Prudencio, Agencia EFEverde

(http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/la-exitosa-invasion-del-arbol-del-cielo2)