Planificar com connectar el territori a escala europea és molt més eficient que fer-ho cada país pel seu compte

Segons un estudi liderat pel CTFC on ha col·laborat el CREAF, planificar una infraestructura verda que connecti els espais naturals a gran escala fa més viable mantenir alhora la biodiversitat i els serveis ambientals que ens dóna la natura. L'estudi demana més instruments polítics per poder donar suport a aquesta idea.

La Unió Europea i els òrgans internacionals com l’IPBES són conscients que mantenir al mateix temps la biodiversitat i els serveis ambientals que ens dóna la natura és una tasca contradictòria, sovint difícil. Per això, aposten per crear paisatges que puguin complir més d'una sola funció. Són els anomenats paisatges multifuncionals. En aquests entorns hi poden conviure, per exemple, àrees naturals protegides connectades amb zones semi naturals, creant el que anomenem infraestructures verdes.

Ara, un estudi científic liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal i pel CREAF demostra que és molt més eficient planificar aquests paisatges que funcionen com a infraestructura verda a una escala europea que fer-ho a una escala de país, on cada un planifiqui pel seu compte. Si es planifica una xarxa que connecti àrees protegides a nivell continental, es poden complir els objectius de conservació de biodiversitat i mantenir els serveis ambientals amb menys territori. L’equip investigador ha avaluat mitjançant un programari informàtic dos escenaris alternatius per crear aquesta infraestructura verda: un escenari basat en la Unió Europea, on es planifica la xarxa a una escala continental, i un altre escenari basat en cada país membre. Els dos casos persegueixen els mateixos objectius, d’una banda, evitar la pèrdua de biodiversitat cobrint una àmplia distribució d’espècies i hàbitats, i de l’altra, garantir el subministrament de cinc serveis ecosistèmics: retenir carboni, evitar l’erosió del sòl, retenir aigua, potenciar la pol·linització i oportunitats d’esbarjo.

Si es planifica una xarxa que connecti àrees protegides a nivell continental, es poden complir els objectius de conservació de biodiversitat i mantenir els serveis ambientals amb menys territori.

En les simulacions que han dut a terme han comprovat que en el cas de fer-ho a escala de país, poden quedar compromesos alguns serveis ambientals, per exemple, el manteniment de la capacitat d'embornal de carboni que duen a terme els boscos. L’estudi demostra que si la futura xarxa d’infraestructures verdes de la Unió Europea es fa de forma col·laborativa, entre països,  tindrem moltes avantatges. Per aquest motiu demana instruments polítics més sòlids que donin suport a la creació i a la gestió d’aquesta xarxa.

Virgilio Hermoso, autor de l’article i investigador del CTFC, explica que es tracta de “fer encaixar les peces d’un territori con si fossin un trencaclosques de tal que manera que s’assoleixin tots els objectius i a la vegada es minimitzin els possibles impactes”. L’estudi també compta amb la participació d’investigadors i investigadores del CREAF i del CSIC i es publica a la revista científica Landscape and Urban Planning.

Prioritat en l’estratègia catalana

Fins ara, l’únic exercici de planificació d’aquestes característiques s’havia dut a terme a petita escala en un estudi publicat el 2019 a la revista Science of the Total Environment. En aquest article, investigadors i investigadores del CTFC, el CREAF i la Universitat de Lleida (UdL), van utilitzar el mateix programari per tal de definir i prioritzar diferents zones de gestió que s’adaptessin a les necessitats d’una xarxa d’infraestructures verdes a Catalunya.

Ambdós estudis s’emmarquen en un context polític i social favorable, ja que l’estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, aprovada pel Govern de la Generalitat al 2018, contempla en els seus principis rectors “incorporar la infraestructura verda a la planificació territorial, superar la fragmentació d’hàbitats i conservar i restaurar la connectivitat ecològica”.

Referències:

Hermoso, V., Morán-Ordóñez, A., Lanzas, M., Brotons, L. (2020) Designing a network of green infrastructure for the EU. Landscape and Urban Planning 196 103732

Lanzas, M., Hermoso, V., de-Miguel, S., Bota, G., & Brotons, L. L. (2019). Designing a network of Green Infrastructure to enhance the conservation value of protected areas and maintain ecosystem services. Science of the Total Environment, 651, 541–550.