Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. La realitat és que existeixen més tipus de pastura, com la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars. Si haguéssim de definir-ho d’una manera tècnica, diríem que la silvopastura és la pastura de zones forestals. 

La silvopastura ajuda a mantenir el sotabosc amb poc volum de biomassa i, per tant, redueix el risc d’incendis, alhora que col·labora a mantenir la biodiversitat dels ecosistemes forestals.

Seguint la filosofia de la silvopastura, els ramats aprofiten els recursos que ofereix el bosc per alimentar-se i alhora hi aporten molts beneficis. Per exemple, si el seu pas no és intensiu, ajuden a mantenir el sotabosc amb poc volum de biomassa i, per tant, s’hi millora la prevenció d’incendis, alhora que poden col.laborar a mantenir la biodiversitat. A més a més, la silvopastura ajuda a mantenir els espais oberts entre bosc, de manera que també afavoreix les espècies que viuen als prats i ajuden a crear el típic mosaic català de paisatges diversos. No obstant tot això, és important tenir present que per mantenir aquest equilibri en que el pas de cabres, vaques, cavalls o ovelles no perjudiquen el sòl i la biodiversitat, calen ramats d’una mida petita o mitjana i sense activitat intensiva, perquè en cas contrari amb tant trepig podrien perjudicar la fauna i flora que hi viu. 

D’altra banda, la ramaderia de bosc també té un fort component econòmic. Els ramaders i ramaderes que practiquen la silvopastura es veuen beneficiats econòmicament per la producció de carn i/o de derivats de la llet, poden establir col·laboracions amb les entitats del territori en pro de la gestió dels boscos i permet fixar població en aquestes regions on és més difícil trobar feina. Així, promovent la silvopastura, per exemple, es podria revertir una part de la pèrdua de jovent que vol dedicar-se a la pagesia però acaba anant a viure a les grans ciutats per manca de possibilitats al seu poble. En definitiva, la silvopastura sostenible pot esdevenir una eina clau per la gestió dels boscos i el manteniment econòmic del territori. 

Silvopastura a Catalunya 

Si ara us esteu preguntant quina és la pràctica de la silvopastura a Catalunya, tenim la resposta. Al principat tenim ramats de mida molt variable, amb predomini dels que tenen entre 25-200 caps. La major part de l’aprofitament que en fan els seus pastors i pastores és per carn i més de la meitat (un 56,7%) tenen ramats d’un sol tipus d’animal -vaques, ovelles, cabres, cavalls o rucs-. L’espècie més triada per fer aquest ramat únic és la cabra.  

Com pasturen aquests animals? La major part ho fan de manera dirigida o amb pastors elèctrics; només el 16,76% fan una silvopastura lliure. Alguns pastors i pastores també fan una combinació entre dirigida i tancats, perquè surten a pastar fora dels tancats una part del dia i hi tornen. Per aconseguir desenvolupar aquesta activitat, un 40% necessiten una superfície major de 200 hectàrees i també necessiten alimentar-se amb menjar complementari. 

Resulta interessant també explicar que la nostra silvopastura té un fort biaix de gènere. Per tal de garantir un estudi amb perspectiva de gènere, s’han entrevistat als nostres projectes un 50% d’homes i un 50% de dones i s’observa com les dones pastores han començat la seva activitat des de fa uns 20 anys, mentre que si busquem persones dedicades fa més de 20 anys a la silvopastura, ens trobem que molt majoritàriament són homes. A partir dels anys 90 han disminuït les noves incorporacions de pastors i pastores que es dediquin a aquest tipus de ramaderia tan d’homes com de dones; tot i que s’incorporen més dones que homes. Una altra dada interessant és que les dones treballen més en grup que de manera solitària. 

Punt de trobada 

Aquests materials que presentem aquí i tot el coneixement que avui podem explicar neixen del projecte SILVODIVERS, que liderem al CREAF amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació. A través d’aquesta iniciativa estem estudiant com la silvopastura, que redueix la densitat de sotabosc i, per tant, de combustible, pot esdevenir una ajuda a nivell institucional per a la prevenció dels incendis. A més, també analitzem els efectes que té sobre la biodiversitat –com dèiem, una sobrepastura podria eliminar algunes espècies de plantes o afectar fauna de la zona– i com pot ser sostenible econòmicament. Aquest és el nostre triangle de les Bermudes! 

Al llarg del temps de treball ens hem anat adonant que SILVODIVERS ha de ser el punt de trobada entre totes les persones implicades en la silvopastura: pagesia, ciència, gestors i gestores forestals, entitats de custòdia del territori, administració... Per això, hem dissenyat una web amb tota la informació que genera el projecte i on trobareu un taulell d’anuncis que vol connectar tots aquests sectors i les seves necessitats. 

Activitat finançada a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.