La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el seguiment del Deboscat, el 2012. En termes generals, aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos que han perdut les fulles, les han assecat, o que han mort per culpa de la sequera. És la pitjor campanya de tota la sèrie i s’han registrat 573 episodis en total, dels quals 165 són nous del 2023. Pel que fa a la superfície total afectada, ha estat de 66.500 hectàrees, molt per sobre de les 40.000 de l’any 2012, que era el rècord anterior. Les comarques amb més afectació han estat les de la meitat nord, amb la Selva, el Baix i l’Alt Empordà, Gironès i Osona com les comarques més afectades.

Aquest 2023 també, a diferència d’altres anys, s’ha vist un augment de decaïment  en les coníferes que no s’havia observat encara, sobretot per l’afectació de la sequera en el pi roig arreu del territori i al decalatge dels efectes de la sequera en coníferes.

 

"Aquest resultats ens demostren que ens preocupem molt per si els boscos se'ns cremen, quan hauríem d’estar igualment preocupats perquè se’ns moren de set i de calor com ha passat aquest 2023. Ara tenim 66.500 hectàrees afectades per sequera, però recordem que tota la superfície forestal cremada a Catalunya en els darrers 10 anys suma només unes 22.500 hectàrees i que el grans incendis de l’any 1994 van cremar-ne 45.000."

MIREIA BANQUÉ, investigadora del CREAF i coordinadora del Deboscat.

 

El Deboscat és un projecte amb 12 anys de trajectòria, impulsat pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel CREAF, compta amb el suport dels Agents Rurals i té l’objectiu principal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos i així obtenir sèries llargues sobre la seva evolució.

Història forestal d’alts i baixos

La persistència de la sequera a la qual estem immersos, ha fet que la campanya del 2023 hagi estat, de llarg, la més extensa de tota la sèrie d’anys del Deboscat (2012-2023).

Després de la campanya 2020, que va registrar un mínim de superfície afectada, la del 2021 va representat un nou embat d'afectació en moltes comarques. La campanya del 2022 va ser molt destacable tant per l’extensió de superfície afectada (33.000 hectàrees en total) com per la seva intensitat. No obstant, la persistència de la sequera a la qual estem immersos, ha fet que la campanya del 2023 hagi estat, de llarg, la més extensa de tota la sèrie d’anys del Deboscat (2012-2023). De fet, aproximadament la meitat dels boscos afectats són masses forestals que ja havien patit decaïment l’any 2022 i és que, en un 60% dels casos aquests boscos que ja havien estat afectats l'any passat han mostrat un empitjorament o nova afectació aquest 2023.

La persistència de la sequera, els pics de calor i l’augment sostingut de la temperatura estan tenint efectes molt palpables als nostres boscos. De fet, la complexitat de la situació actual s'ha escapat de la capacitat del propi projecte. El Deboscat no està pensat per monitoritzar situacions tan excepcionals com la que hem tingut aquest 2023 i es considera que la dada final pot ser encara pitjor, afirma Banqué.

Al mapa es poden veure els boscos que ja al 2022 havien patit els efectes de la sequera (en blau) i els episodis nous (en groc), especialment a la meitat nord-est del país, concretament a les comarques de la Selva, el Baix i l’Alt Empordà, Gironès, Osona, etc.

Crònica de boscos afectats per comarques

Gràcies a les dades obtingudes pels Agents Rurals de cada comarca el Deboscat ha comptabilitzat les hectàrees afectades en cada cas. Aquest 2023 el Baix Empordà ha registrat el rècord de noves afectacions, amb 9.230 hectàrees, la Selva 4.650 hectàrees, el Gironès 3.320 hectàrees i Osona 2.265 hectàrees. Aquests valors estan molt per sobre dels de les campanyes anteriors. El 2022, la comarca amb més afectació nova era el Pallars Jussà i en tenia unes 2.600 hectàrees, tan sols un 28% del que ha registrat enguany el Baix Empordà. Això posa de manifest la magnitud de les afectacions d’aquest 2023.

Si mirem el detall per comarca i sumem la nova afectació amb l’antiga del 2022, aquells boscos que no s’han recuperat, veiem que les comarques amb més superfície afectada són el Baix Empordà i la Selva amb prop de 10.000 hectàrees afectades en cada cas. Les segueixen Osona, la Noguera, el Pallars Jussà, el Gironès i el Berguedà, totes elles amb afectacions d’entre 5.000 i 7.000 hectàrees. El nombre d’hectàrees registrat en general és tan elevat que el gràfic es mostren només les comarques amb més de 500 hectàrees (mentre que en informes anteriors es mostraven els comarques a partir de les 50 hectàrees). En el cas del Baix Empordà la major part de la seva afectació és nova del 2023. La Selva, té la meitat de les afectacions noves i la resta són antigues; i en el cas del Gironès (la tercera comarca amb més afectació nova) més de la meitat són noves. En canvi, comarques com la Noguera, el Berguedà, el Pallars Sobirà i l’Anoia tenen molt poca afectació nova.

La crònica de la secada per espècies

Sabem que la resposta de planifolis (alzina, roures, faig, etc) i coníferes (pins i avets) davant dels episodis de sequera és molt diferent perquè normalment els planifolis responen molt de pressa (assequen les fulles i les deixen caure), mentre que les coníferes aguanten més temps, fins que ja no poden més i moren sobtadament. Per això, aquest 2023 també ha estat un any excepcional pels pins de Catalunya. Aquestes espècies, que sempre havien registrat valors de superfície afectada molt baixos, tenen aquest 2023 una superfície afectada que supera la majoria dels valors de la sèrie de planifolis, 15.600 hectàrees en total. Les afectacions en pinedes de pi roig han fet augmentar notablement l’afectació total de coníferes aquesta campanya.

D’altra banda, la superfície de planifolis afectada aquest 2023 és de 40.800 hectàrees sumant la superfície nova i l’antiga, amb l’alzina i l’alzina surera com les espècies amb més superífice afectada.

L'objectiu del DEBOSCAT és registrar el decaïment forestal que, des de fa unes dècades, s'observa tant a Catalunya com a la resta del món. Aquests episodis de decaïment estan molt sovint, directament o indirecta, lligats a la sequera, i representen un dels molts efectes del canvi global que estem vivint. Menor disponibilitat d'aigua, temperatures més altes, aparició de plagues forestals i tenir uns boscos amb altes densitats o menys gestionats que temps enrere (per abandonament rural, canvi en l'ús dels combustibles, etc.) són alguns dels factors que fan que puguin ocórrer amb més freqüència episodis de decaïment forestal.