“Un augment de la temperatura superior a 2 ºC pot desencadenar efectes irreversibles al planeta”
Comparteix
Entrevistem la Sara Marañón, investigadora postdoctoral del CREAF amb una beca Marie Curie.
Sara Marañón s'ha mogut gairebé per tot Europa per desenvolupar la seva carrera, centrada sobretot en l'ecologia microbiana del sòl. Fa un any va aconseguir tornar i ara treballa al CREAF gràcies a la beca Marie Curie, tot i que Islàndia és el seu laboratori privilegiat. Parlem amb ella sobre la seva investigació allà, el consorci ForHot que estudia els efectes de l'augment de temperatura sobre els ecosistemes, i dels reptes i dificultats afegides que afronten les dones en la ciència.
Explica'ns, com vas començar i què et va portar al CREAF?
Vaig estudiar Ciències Ambientals a Màlaga, i em vaig introduir en la investigació amb una beca del CSIC a Granada. Allà vaig desenvolupar la meva tesi doctoral sobre la influència de la fusta cremada en el segrest de carboni i la regeneració de la vegetació en l'ecosistema. Després he donat força voltes: el 2011, en plena crisi, vaig marxar de postdoctorat a Leipzig, a Alemanya, per treballar en el marc de l'Integrated Carbon Observation System. El 2015, vaig aconseguir una beca Talent Hub per anar-me'n a Bèlgica, a Anvers. Des d'allà em desplaçava a Islàndia per estudiar l'activitat microbiana dels sòls davant augments de temperatura; i davant sequeres més intenses, ja de tornada a Andalusia. Des de setembre de 2017 treballo al CREAF gràcies a una beca Marie Curie, i continuo amb la meva línia d'investigació sobre efectes de canvi climàtic en cicles biogeoquímics del sòl.
Va ser fàcil prendre la decisió d'anar-te'n a un altre país?
És una cosa que has d'assumir si vols treballar en ciència avui dia a Espanya, ja que tots els programes de finançament valoren molt la internacionalització. Però res garanteix que puguis tornar per treballar aquí algun dia. És freqüent anar acumulant postdoctorats en diferents països i que hàgim d’adaptar-nos a les oportunitats existents. Això comporta inestabilitat a tots els nivells, pèrdues de productivitat científica i dificulta el seguir una línia d'investigació coherent i una carrera científica contínua.
És freqüent anar acumulant postdoctorats en diferents països i això comporta inestabilitat a tots els nivells, pèrdues de productivitat científica i dificulta el seguir una línia d'investigació coherent i una carrera científica contínua.
¿Què et va fer tornar?
Després d'uns anys fora, i de mudances gairebé cada any, ja tenia ganes de tornar al meu país i estar més a prop de la meva família. El CREAF realment m'oferia l'oportunitat de reprendre anteriors línies d'investigació com l'ecologia forestal i del foc, o l'ecofisiologia vegetal. A més em permet seguir amb l'ecologia microbiana de sòls en la qual actualment treballo, i de col·laborar amb molts dels seus grups de recerca. Les persones espanyoles que vam emigrar sempre diem que ens agradaria tornar, però no a qualsevol preu. I les beques Marie Curie et donen l'oportunitat de tornar, i de fer-ho en bones condicions.
A més de les dificultats que has viscut i explicat, com veus la discriminació de gènere en el món de la ciència? T'has topat alguna vegada amb algun tracte diferent per ser dona?
Sí. De vegades has de fer més esforços per mostrar molt més assertiva i més segura de tu mateixa perquè respectin la teva opinió tant com es respecta la d'un home. A l'hora de defensar les meves idees, delegar tasques o dirigir un grup de treball, he necessitat imposar-me amb més força per ser dona. Sovint he notat que als meus companys homes els costa molt menys esforç fer-se escoltar.
A l'hora de defensar les meves idees, delegar tasques o dirigir un grup de treball, he necessitat imposar-me amb més força per ser dona.
I creus que això és exclusiu en el món de la ciència?
Això no només passa en la recerca. En molts altres camps passa que la figura amb més èxit és la de mascle alfa, habitualment exercida per un home, encara que no sempre. L'educació i els valors que se'ns transmeten des de la infància també juguen de vegades en contra nostre. A les nenes encara se les educa per a ser prudents, obedients, modestes i moderades, i no per ser valentes, assumir riscos i afrontar desafiaments.
Parlem de la teva recerca. Treballes aquí, però el teu laboratori és Islàndia. Què t'agrada d'allà?
Els seus paisatges, la calma i el silenci que regnen a Islàndia. I la seva gent! És molt estoica [el seu projecte amb la beca Marie Curie es diu, precisament, ‘StoiCa’]. Són persones tranquil·les, amables, saben gaudir dels petits plaers de la vida. No obstant això, l'aïllament de l'illa els fa també gent independent i autosuficient, amb una gran capacitat de sobreposar-se als problemes.
Per què és un bon lloc per investigar?
A Islàndia hi ha una gran activitat geotèrmica, que provoca gradients progressius de temperatura a terra. Això ens permet utilitzar aquests gradients de temperatura com un 'laboratori natural' per estudiar què passaria davant de diferents escenaris d'augment de temperatura al planeta. A més, l'existència de gradients geotèrmics recents, que es van formar per un terratrèmol el 2008, i de gradients geotèrmics de més de 50 anys d'antiguitat ens permeten, per primera vegada, inferir processos d'adaptació i fer projeccions a llarg termini sobre els efectes del canvi climàtic sobre els sòls.
L'educació i els valors que se'ns transmeten des de la infància també juguen de vegades en contra nostre. A les nenes encara se les educa per a ser prudents, obedients, modestes i moderades, i no per ser valentes, assumir riscos i afrontar desafiaments.
¿I quins són aquests efectes de l'augment de la temperatura sobre els sòls?
En augmentar la temperatura, el metabolisme dels microorganismes del sòl s'accelera, es tornen més actius i consumeixen més carboni del sòl, el que constitueix el seu aliment. En accelerar també la seva respiració, alliberen aquest carboni a l'atmosfera en forma de diòxid de carboni (CO2). Per aquest motiu, l'augment de temperatura a causa l'activitat geotèrmica ha provocat la pèrdua de gran quantitat de carboni que contenien aquests sòls.
Què projeccions se’n poden fer a partir d'això?
Amb el major alliberament de CO2 a l'atmosfera, es genera un bucle o retroalimentació positiva: si augmentem la temperatura de la Terra, es perd més carboni del sòl que s'emet a l'atmosfera en forma de CO2, el que contribueix a que la temperatura de la terra s'incrementi encara més. Això ens porta a pensar que pot existir un punt de no retorn, en què no hi hagi marxa enrere. Per això és tan important que la temperatura global no pugi molt. Ens pot semblar que un augment de 2 ºC és insignificant, però aquest augment pot desencadenar efectes irreversibles en molts processos ecològics del planeta.
A Islàndia hi ha una gran activitat geotèrmica, que provoca gradients progressius de temperatura a terra. Això ens permet utilitzar aquests gradients de temperatura com un 'laboratori natural' per estudiar què passaria davant de diferents escenaris d'augment de temperatura al planeta.
També dediques part de la teva investigació al nitrogen. Funciona com el carboni?
Contràriament al que es creia, hem descobert que l'augment de temperatura també provoca la pèrdua de nitrogen del sòl en ecosistemes d'altes latituds. La vegetació d'aquests ecosistemes està en general limitada per la manca de nitrogen al sòl, perquè el seu alliberament a través de la descomposició de la matèria orgànica és molt lent a causa de les baixes temperatures. En augmentar la temperatura i l'activitat dels microorganismes, aquests provoquen un alliberament més ràpid de nitrogen al sòl. En general, s'assumeix que això portaria a un major creixement de la vegetació, la qual cosa al seu torn aportaria més carboni a terra, arribant fins i tot a compensar les pèrdues que es produeixen per la respiració dels microorganismes.
No obstant això, nosaltres hem observat a Islàndia que s'està perdent carboni i nitrogen en la mateixa proporció. El nitrogen es perd dissolt en l'aigua o en forma de gasos per l'acció de bacteris del sòl. Sigui com sigui, la vegetació no és capaç d'aprofitar aquest nitrogen que els microorganismes estan deixant disponible. Així, les plantes no mostren aquest augment de productivitat esperat i no incorporaran tant carboni a terra, de manera que les pèrdues netes de carboni d'aquests sòls i la seva contribució als augments de CO2 atmosfèric poden ser majors a les previstes.
Amb el major alliberament de CO2 a l'atmosfera, es genera un bucle o retroalimentació positiva: si augmentem la temperatura de la Terra, es perd més carboni del sòl que s'emet a l'atmosfera en forma de CO2, el que contribueix a que la temperatura de la terra s'incrementi encara més.
Aquests estudis s'emmarquen dins d'un gran grup anomenat ForHot. Explica'ns què és.
ForHot [de la contracció en anglès de Forest, bosc, i Hot, calor] és un consorci format per investigadors i investigadores de tot Europa. Des de la seva creació el 2012, ha actuat com una teranyina que ha atret gent de molt diverses disciplines, i de fet continua encara creixent exponencialment. L'interès comú que ens uneix és l'estudi dels efectes de l'augment de les temperatures sobre diferents processos de l'ecosistema. El nostre treball és com un puzle que pren forma quan les diferents peces es posen juntes. La multidisciplinarietat i treball en equip és el nostre punt fort, i el coordinador de ForHot, Bjarni Sigurdsson, fa un gran treball de coordinació per evitar solapaments i maximitzar la sinergia i col·laboració entre els diferents grups. Recentment, ForHot es convertirà en ITN (Innovative Training Network, o Xarxa de Formació Innovadora) el que permetrà que 15 estudiants de doctorat s'incorporin al projecte i adquireixin una formació multidisciplinària en un ‘laboratori natural’ excepcional.
Quines línies d'investigació teniu en marxa a Forhot?
Doncs n'hi ha moltíssimes. Estudiem l'efecte de la temperatura sobre la productivitat de la vegetació, el seu estat nutricional, la seva composició i la seva fenologia; també com afecta la temperatura a la composició i activitat de les comunitats de microorganismes del sòl, la descomposició de la matèria orgànica, la productivitat i exsudats de les arrels; sobre el paper de les micorizes, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, efectes en nematodes, cucs i microartròpodes... És realment apassionant posar en comú anualment els avenços de les nostres investigacions.
Me n'adonava que la meva família no entenia per què estava sempre de viatge o em quedava els diumenges al laboratori. La meva germana em deia, "i no pots agafar terra del parc que hi ha davant de casa teva, has d'anar a buscar-ho a Islàndia?"
I ja per acabar... Recentment t'has introduït al món de les xarxes socials. Per què?
Me n'adonava que la meva família no entenia per què estava sempre de viatge o em quedava els diumenges al laboratori. La meva germana em deia, "i no pots agafar terra del parc que hi ha davant de casa teva, has d'anar a buscar-ho a Islàndia?". Així que vaig voler explicar-los què feia i vaig pensar que Twitter (@SMaranonJimenez) i sobretot Instagram (@smaraonjimenez), gràcies a les fotos, tenien un gran potencial en aquest sentit. Poden ser bones eines per a divulgar el que fem a la gent que no coneix directament el nostre camp d'estudi.
ARTICLES RELACIONATS
Marañón-Jiménez S., Soong J.L. Leblans N.I.W., Sigurdsson B.D., Peñuelas J., Richter A., Asensio D., Fransen E., Janssens I.A. (2018). Geothermally warmed soils reveal persistent increases in the respiratory costs of soil microbes contribuiting to substantial C losses. Biogeochemistry, 138: 245-260. DOI: https://doi.org/10.1007/s10533-018-0443-0
Notícies relacionades
