D-INSTREAM

Els cels embromats, els cotxes bruts i la mala qualitat de l'aire són alguns dels signes més evidents dels episodis de transport de pols. Els aerosols del Sàhara es transporten principalment a través de l'Atlàntic fins a la selva Amazònica o les illes del Carib, però també a la regió Mediterrània. La quantitat de pols sahariana exportada a l'atmosfera ha augmentat exponencialment en les últimes dècades a conseqüència de sequeres al Nord d'Àfrica, la desertificació induïda per l'ésser humà i el desenvolupament de l'agricultura comercial.
Les aportacions de nutrients limitants (per exemple, nitrogen, fòsfor o carboni) derivats de la pols representen en realitat un dels principals agents de fertilització de la biosfera a través de l'atmosfera. D’alguna manera cap ecosistema del planeta pot escapar de la influència d'aquest proveïment de nutrients atmosfèrics mitjançant episodis de pols. No obstant això, els mecanismes i l'abast per als quals els subministraments de nutrients atmosfèrics alteren el funcionament dels ecosistemes receptors no es poden extrapolar d'una regió a una altra.
Les zones de muntanya alta són un focus d'interès especial en el context del canvi ambiental. Són àrees amb una activitat industrial o agrícola limitada, però al mateix temps, són regions on els nutrients són normalment limitats i emmagatzemats de forma heterogènia en sòls poc desenvolupats, neu i gel. Per exemple, els estanys d’alta muntanya són considerades com a sentinelles (o sensors) del canvi ambiental, ja que són altament oligotròfiques (és a dir, limitades en nutrients), i per tant molt sensibles als canvis climàtics que actuen a escala regional o global. No obstant això, mentre un nombre significatiu d'estudis s'han centrat en l'estudi de la influència de la deposició de pols en la biogeoquímica d’estany, el nombre d'estudis que aborden aquesta qüestió en rierols i rius d’alta muntanya encara és escàs.

Objectiu

L'objectiu general de D-INSTREAM és avaluar si els canvis induïts per la pols del Sahara en la quantitat i l’estequiometria de recursos elementals (nutrients) transferits als rierols d’alta muntanya influeixen en la seva capacitat per transformar (o retenir) nutrients durant esdeveniments hidrològics, en lloc de simplement transportar-los.

Accions

Es duran a terme dues tasques principals per aconseguir l’objectiu proposat:
1. Mostreig sinòptic: de manera similar a altres zones d’alta muntanya del massís dels Pirineus, el Parc Natural de l’Alt Pirineu acull una alta densitat de petits rierols. Durant la primera part del projecte, realitzarem un mostreig sinòptic amb l'objectiu de tenir una primera fotografia extensa de la variabilitat espacial de les concentracions de nutrients dissolts (C, N i P) en aquests rierols del Parc. Aquesta fotografia ens hauria servir per entendre quines característiques del paisatge (variables distals) i/o propietats fisicoquímiques dels rierols (variables proximals) són els factors més importants que expliquen les concentracions de nutrients (i la seva estequiometria) dels rierols. D’alguna manera podrem entendre quins rierols estan més (o menys) influenciats per la química de nutrients associada amb la deposició de pols sahariana.
2. Quantificació de les taxes de retenció de nutrients.: l'enfocament metodològic central que proposem per al D-INSTREAM es basa en l'ús d'addicions de nutrients per a determinar les taxes de retenció de C, N i P per part dels rierols (és a dir, la seva biota) sota condicions experimentals. La quantitat (i composició) de nutrients afegits als rierols es manipularà per simular diferents escenaris per als quals la pols és lliurada als rierols durant els esdeveniments hidrològics (és a dir, baix, intermedi i alt transport de pols als rierols).

Projecte finançat per la beca "SALVADOR GRAU I TORT" de l'Observatori de Recerca del Parc Natural de l'Alt Pirineu