SPONFOREST APCIN-2016-174

L'estratègia de l'EU sobre Biodiversitat 2020 persegueix establir infraestructures verdes i restaurar fins a 2020 almenys un 15% dels ecosistemes degradats a Europa. En aquesta estratègia, els boscos juguen un paper principal ja que proveeixen de múltiples serveis ecosistèmics. Així, la política de la UE ha destinat tradicionalment importants esforços econòmics a l'aforestació de terrenys agrícoles però en canvi ha considerat poc l'establiment espontani de nous boscos (EENB) com a una oportunitat per a la restauració i desfragmentació passiva dels paisatges naturals. No obstant això, aquest procés d'establiment espontani ha estat comú en moltes parts d'Europa especialment durant el segle XX a causa de l'abandonament de terrenys agrícoles. Així per exemple, a Espanya un 22% dels boscos actuals són posteriors a 1950 i emmagatzemen ja el 25% del total de C. Juntament amb els boscos ja existents, aquests nous boscos formen una xarxa d'hàbitats que poden ajudar a mantenir la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics. No obstant això, i malgrat la seva contribució a la creació de paisatges diversos i multifuncionals, han rebut escassa atenció per part de la recerca en ecologia i les ciències socials com una oportunitat per a la gestió del paisatge i la seva conservació.

SPONFOREST examinarà el potencial de l'establiment espontani de nous boscos que ha passat a Europa, com una eina política i econòmicament eficient de reforçar una infraestructura verda permanent basada en boscos autosostenibles en un paisatge sovint altament fragmentat. Els estudis ecològics i sociològics que es duran a terme a SPONFOREST es concreten en tres grans objectius: i) comprensió dels processos d'expansió i regeneració forestal a nivell de paisatge, ii) anàlisi dels serveis i "desserveis" ecosistèmics que els nous boscos proveeixen i iii) valoració de la percepció que els implicats en la seva gestió i conservació, i el públic en general, tenen d'aquest procés. Aquesta investigació es fonamentarà en cinc casos d'estudis que inclouen des de paisatges mediterranis a centreeuropeus sota diferents condicions ambientals i realitats sociopolítiques de gestió.

A SPONFOREST, la investigació ecològica analitzarà el procés de EENB des d'aproximacions complementaries incloent la dendroecologia, l’ecologia funcional, la genètica de poblacions, la teledetecció i l’anàlisi del paisatge. Aquestes aproximacions permetran entendre la importància dels mecanismes ecològics i el context paisatgístic en la formació dels nous boscos, així com analitzar els possibles compromisos que poden existir entre provisió de serveis (ex. captura de carboni) i desserveis (ex. incendis forestals) ecosistèmics.

La investigació social, que inclourà mètodes d'enquesta tradicionals i entrevistes en profunditat amb experts, gestors i altres actors rellevants permetrà avaluar la percepció social d'aquests nous boscos, el seu ús actual i diferents opcions de governança per regular la provisió de serveis. SPONFOREST posarà un gran èmfasi en què una síntesi detallada dels resultats de la investigació ecològica i social es tradueixi en recomanacions polítiques, que millorin la futura gestió i governança dels boscos europeus i la infraestructura verda que constitueixen des d'escales locals a regionals.