Xavier Espadaler Gelabert

Després de 45 anys d’estudiar formigues he arribat a la conclusió que ha valgut la pena dedicar-hi molt d’esforç. Conèixer-ne a fons la seva diversificació m’ha permès abordar altres aspectes biològics. La ubiqüitat i nombre tant elevat d’individus, fan que, evolutivament, hagin passat a formar part d’un nombre sumament divers d’interaccions amb altres insectes, amb cucs, amb plantes, amb fongs, i fins i tot amb alguns vertebrats.

Segueixo aprenent que hi ha moltes maneres de mirar-les, moltes perspectives diferents i, darrerament, he descobert que els paràsits externs o interns de les formigues són un camp apassionant, des del punt de vista epidemiològic. Em sap greu no haver-me dotat d’instruments analítics adeqüats per treballar seriosament en aquest camp.