La dificultat de controlar els fronts nord i occidental de l’incendi de l’Alt Empordà no només ha estat deguda al comportament del vent, sinó també a l’elevada connectivitat que tenien les clapes de bosc i de matollar a la zona que ha resultat afectada.

La Catalunya septentrional, relativament humida, ha experimentat els darrers decennis un increment espectacular de les cobertes forestals llenyoses (boscos i matollars). Això ha portat a un augment de la connectivitat d’aquestes cobertes, la qual és beneficiosa per al manteniment de moltes espècies forestals i de diferents processos ecològics, però també facilita molt la propagació del foc.

Al mapa de la imatge, que representa l’índex de connectivitat de les cobertes forestals (boscos i matollars), els colors verds ens mostren que aquestes cobertes estaven molt connectades als  sectors nord i oest de la zona afectada pel foc, dominades per grans clapes de bosc i matolls, i menys connectades als sectors sud i sud-occidental.

La connectivitat és una mesura del grau de connexió entre les diverses clapes d’un hàbitat determinat. La connectivitat depèn directament de la mida de les clapes i de la proximitat entre elles, però també de l’existència d’hàbitats similars entre clapes. Així, per exemple, dues clapes de bosc enmig de conreus llenyosos estaran més ben connectades  que si estiguessin envoltades de carreteres o de conreus herbacis.