"Cal integrar els serveis ecosistèmics i la biodiversitat en les polítiques de conservació del medi natural", Judit Lecina

A la Judit Lecina li apassiona estudiar els espais naturals, els boscos i els incendis forestals. En aquesta entrevista fem un repàs a la seva tesi doctoral que relaciona aquests tres conceptes en una col·lecció d'estudis científics "The key role of ecosystem services in forests: spatial relationships, conservation Implications and risk to climate change hazards "

Judit, com vas decidir especialitzar-te en els boscos? Per què és important estudiar-los?

Al llarg dels anys, m'ha interessat l'estudi dels boscos mediterranis com a proveïdors de serveis ecosistèmics i de biodiversitat. En concret, la relació entre carboni i biodiversitat dels arbres i la importància de les àrees protegides per proveir d'aquests serveis ecosistèmics.

A què ens referim quan parlem de serveis ecosistèmics?

És un concepte merament antropocèntric, centrat en les contribucions que els boscos brinden als éssers humans. I es poden caracteritzar en 4 grans grups: els serveis de provisió, els de regulació, els culturals i la biodiversitat.

La teva tesi doctoral s'ha basat molt en aquest concepte

Si, en la meva recerca he analitzat dades que quantifiquen aquests serveis ecosistèmics o ambientals en els boscos mediterranis de Catalunya, encara que també hem pogut sumar dades de la resta d'Espanya i dels boscos del Quebec, Canadà.

L'objectiu general de la meva tesi doctoral va ser el d'analitzar com es distribueixen i relacionen en l'espai, la seva rellevància en la conservació i la seva vulnerabilitat i el risc enfront de pertorbacions derivades del canvi climàtic, especialment els incendis forestals.

I això com s'aconsegueix?

És un llarg camí. Per començar vam quantificar quins estocs de carboni i quanta biodiversitat hi havia en els boscos d'Espanya i Quebec, i si hi havia alguna relació entre aquests dos conceptes, és a dir, volíem saber si hi havia més biodiversitat allà on hi havia més carboni emmagatzemat, per exemple.

I quina va ser la resposta ......?

La resposta va ser que sí. A Espanya els boscos que emmagatzemen més carboni són sovint els boscos on també resideix més diversitat d'espècies d'arbres i d'aus forestals, i viceversa.

Durant la teva recerca també vas demostrar que les àrees protegides eren claus per assegurar que els boscos ens ofereixin aquests serveis ecosistèmics.

Exacte, trobem valors més alts d'estocs de carboni als boscos d'àrees protegides que a les zones confrontants. També trobem més hàbitats d'interès comunitari, hàbitats prioritaris i llocs d'interès geològic en aquestes zones protegides. No obstant això, vam veure que les que tenien zones amb major grau de protecció no proporcionaven nivells més alts de serveis ecosistèmics i biodiversitat, o viceversa. Trobem més riquesa llenyosa, riquesa d'aus a les zones properes que dins de les àrees protegides.

Així que les zones que limiten amb les àrees protegides també són claus?

Si, per això és molt important planificar tot el paisatge per assegurar una conservació efectiva, això implica planificar les àrees de protecció, però considerant també les seves zones de frontera i fins a les més allunyades.

A la teva tesi vas desenvolupar una eina per avaluar la vulnerabilitat dels boscos.

Si, vam desenvolupar un marc conceptual que permet avaluar la vulnerabilitat i el risc davant de pertorbacions de canvi climàtic (incendis, sequeres, plagues ...) i ara hem aplicat aquest marc conceptual per als incendis a Catalunya.

Quina és la importància de detectar zones vulnerables?

És important per gestionar les pèrdues de serveis ecosistèmics, prevenir la seva desaparició i fomentar la seva cura i preservació. A més de plantejar opcions de gestió forestal.

  Hem publicat un article en el qual vam demostrar que els boscos humits amb baix risc en l'actualitat tindran el major risc en el futur.

Quins són els boscos i espècies més vulnerables als incendis? I els menys?

Els més vulnerables són aquells que presenten major continuïtat vertical i horitzontal de combustible, els que són més inflamables i els que tenen una menor capacitat de regeneració. Ara també hem publicat un article en el que   demostre que els boscos humits amb baix risc en l'actualitat tindran el major risc en el futur.

En els nostres estudis trobem que els boscos més vulnerables són els de nord de Catalunya, perquè hi ha espècies no adaptades als incendis, com les coníferes de pi roig, P. sylvestris o pi negre, P.uncinata , que no presenten estratègies de regeneració postincendi. En canvi, en altres zones de Catalunya trobem altres espècies que sí que presenten mecanismes de regeneració postincendi, espècies típiques mediterrànies que no són tan vulnerables.

Com creus que hauria de gestionar-se la vulnerabilitat dels boscos als incendis?

Doncs, posant l'accent en la prevenció, en la gestió territorial que parlàvem abans. Els arbres s'han cremat sempre i es seguiran cremant, però és important gestionar la mida dels incendis. Cal aconseguir que les espècies s'adaptin millor, aconseguir boscos més resilients. Fomentar espècies de planifolis, roures, etc ... I espècies que tinguin més capacitat de regeneració al costat d'incentius a propietaris forestals. A més, a Catalunya també trobem moltes zones amb boscos privats, pel que seria necessari fomentar una gestió del territori més estratègica i orientada a la cura i preservació dels boscos, amb foment i incentius també per als propietaris forestals.

L'abandonament rural, el canvi climàtic i l'absència de gestió forestal està generant incendis de sisena generació. Què creus que falta per aconseguir una millor cura i preservació dels boscos?

Crec que és necessari fomentar una gestió del territori que involucri actors governamentals, propietaris forestals i la ciutadania sencera. Per exemple, seria important evitar grans masses de boscos contínues, zones molt denses. Això és un polvorí pels incendis. També es podrien reduir algunes espècies d'arbres, per donar lloc a el creixement d'altres.

Com t'agradaria continuar la teva recerca?

M'agradaria seguir investigant per aplicar el marc conceptual que he comentat abans a altres pertorbacions forestals com sequeres i plagues. Així com també en altres regions i zones tant d'Espanya, com en altres països. També fomentar la transferència de les troballes i descobriments de les investigacions realitzades a la resta de la societat, per això la divulgació és clau.

En la nostra vida quotidiana podem també contribuir a la preservació dels boscos i dels nostres paisatges?

Si, per descomptat, podem triar els productes que consumim, prioritzar que siguin locals i de proximitat; en especial, els aliments. A més, fomentar l'agricultura i ramaderia local i pròxima ajuda a fomentar més mosaic de paisatges, menys masses de boscos contínues. En resum: més cultius, més paisatges heterogenis i boscos diversos per evitar incendis.