03/01/2023 News

La recerca catalana posa fil a l’agulla per recuperar la flora amenaçada

Responsable de comunicació social

Verónica Couto Antelo

Tècnica de Comunicació del CREAF des del 2016. Apassionada del món natural i la seva divulgació. Biòloga (UB), màster en comunicació científica (BSM-UPF) i estudiant Humanitats (UOC).
Share

Catalunya és un territori d’àmplia riquesa vegetal. Només per posar un exemple, en un espai tan petit hi viuen 80 espècies diferents d’orquídies i més d’un centenar d’herbes remeieres —com la farigola, la camamilla o el saüc—. A més, existeix una gran varietat d’hàbitats i climes, que fa que s'hi adaptin moltes espècies úniques i exclusives de la zona, les conegudes com espècies endèmiques. No obstant això, també tenim dades poc afavoridores i és que molta de la flora catalana es troba en davallada. L’actual abandonament dels camps i conreus, la pujada de temperatures i la contaminació són, entre d’altres, les causes. 


Segons els criteris de la llista vermella de la UICN, 37 espècies de plantes estan en perill crític d’extinció a Catalunya. Per combatre aquesta situació, els darrers anys s’han posat en marxa diversos projectes de seguiment de la flora amenaçada i reintroducció d’algunes espècies clau. Aquest mateix 2022 un equip transdisciplinar liderat per la investigadora del CREAF i professora de la UAB, Sandra Saura Mas, ha apostat per la recuperació de tres espècies amb molta davallada: el jonc florit (Butomus umbellatus), el capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) i la Sarcocornia alpini, que ha estat seguint des de fa anys junt amb el botànic Miquel Jover. El projecte ha estat impulsat pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, amb un 43% del pressupost provinent dels fons FEADER, i hi han participat també la cooperativa Viver Tres Turons, especialitzada en planta aquàtica autòctona i amb experiència en cultius d'espècies amenaçades, i en Ramon Fortià, propietari de l’estany de Boada on s’han plantat els joncs florits i els capells d’aigua. 

sandra_saura

“Aquestes tres espècies de plantes estan molt amenaçades a Catalunya, algunes presenten una població natural amb menys de 3 individus"

SANDRA SAURA, investigadora del CREAF i professora de la UAB.

Per recuperar aquestes espècies tan vulnerables a Catalunya, el projecte ha fet créixer un banc de plantes al viver, on tenen condicions més favorables, i les ha trasplantat al medi natural dels ambients aquàtics del Baix Ter. Concretament s’han trasplantat 50 exemplars de joncs florits i 50 de capells d’aigua als arrossars empordanesos i 30 individus de Sarcocornia alpini en una zona d’aigües salines del parc natural. Durant el setembre, l’equip ha fet la darrera  plantació del capell d’aigua a l’estany de la Boada. En aquest cas es tracten de 50 exemplars i comptaran amb un seguiment exhaustiu per tal d’assegurar la seva supervivència. “Aquestes tres espècies de plantes estan a punt de desaparèixer a Catalunya, algunes presenten una població natural amb menys de 3 individus", adverteix Saura-Mas. Una situació molt greu que aquest projecte, sota en nom de ReFlora, pretén pal·liar i, en definitiva, sumar al seu objectiu de que la flora catalana amenaçada vagi guanyant més terreny. De fet, que recuperi les poblacions que  les persones hem anat fent desaparèixer amb el pas del temps. 

Sandra Saura, investigadora del CREAF i un col·laborador plantant i prenent les dades als exemplars de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada. Font: Ramon Fortià.
Sandra Saura, investigadora del CREAF i un col·laborador plantant i prenent les dades als exemplars de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada. Font: Ramon Fortià.
Sandra Saura, investigadora del CREAF prenent les dades als exemplars de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada. Font: Ramon Fortià.
Sandra Saura, investigadora del CREAF prenent les dades als exemplars de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada. Font: Ramon Fortià.
Exemplars de capells d'aigua sent plantats. Font: Ramon Fortià.
Exemplars de capells d'aigua sent plantats. Font: Ramon Fortià.

Anterior
Següent

Del camp al viver, i de nou cap a la natura 

El primer pas del la reintroducció d’aquestes plantes tan vulnerables ha estat aconseguir fragments de les poques zones de Catalunya on queden les plantes per portar-les cap al viver Tres Turons. Un cop surten del viver i tornen de nou a la natura ja tenen mides mitjanes i es poden ensotar, plantar-se en sots com també es fa en un hort. “Si la iniciativa aconsegueix tenir èxit, això servirà per tenir un banc de producció de les plantes que podran trasplantar-se posteriorment a més indrets i que conformin nous nuclis de població”, explica Ramon Fortià, que ha prestat l’espai de l’estany de la Boada (Girona) per la recerca. 

Sandra Saura, investigadora del CREAF i un col·laborador mostren els exemplars de jonc florit que seran plantats. Font: Ramon Fortià.
Sandra Saura, investigadora del CREAF i un col·laborador mostren els exemplars de jonc florit que seran plantats. Font: Ramon Fortià.

Exemplars de jonc florit conreat en viver abans de ser plantat en la zona de recuperació. Font: Ramon Furià
Exemplars de jonc florit conreat en viver abans de ser plantat en la zona de recuperació. Font: Ramon Furià

Preses les mesures i anotades les seves característiques, els petits joncs florits ja pogueren ser plantats en una raconada de l’estany on l’aigua hi és present durant gairebé tot l’any. Font: Ramon Fortià.
Preses les mesures i anotades les seves característiques, els petits joncs florits ja pogueren ser plantats en una raconada de l’estany on l’aigua hi és present durant gairebé tot l’any. Font: Ramon Fortià.

Procés d'amidament i control dels exemplars de jonc florit abans de ser plantats en un dels extrems de la zona d'aigues temporals de l'estany de Boada. Font: Ramon Fortià.
Procés d'amidament i control dels exemplars de jonc florit abans de ser plantats en un dels extrems de la zona d'aigues temporals de l'estany de Boada. Font: Ramon Fortià.


Anterior
Següent

Com acostuma a dir la dita, la teoria és una cosa i la pràctica pot ensenyar-nos-en una altra. I els programes de reintroducció no se’n salven. De fet, Saura-Mas defèn que precisament “els imprevistos ajuden a tenir una gestió real i adaptativa per aprendre què cal fer en cada situació i millorar accions de gestió futures”. En el projecte ReFlora els imprevistos van venir en forma de mossegada. Abans de la tardor, l’ensotament de jonc florit es va dur a terme de manera controlada, identificant una a una les plantes. Tot i això, un matí fent les revisions havien desaparegut un nombre important d’exemplars i l’equip va detectar que hi havia mossegades al voltant. Després d’una cerca, van identificar que el culpable era un herbívor invasor, el coipú, i els Agents Rurals de la zona van confirmar la seva presència al voltant de l’estany. Així és com els membres del projecte en coordinació amb el Parc Natural van decidir instal·lar un tancat de forat de malla petit per evitar l’accés d’animals. 

La presència inicialment no prevista dels coipús a la zona ha acabat obligant a fer un tancat amb tela de galliner per evitar així que aquests rosegadors de caràcter invasor “pasturin” l’espai i es mengin els exemplars de jonc florit. Font: Ramon Fortià.
La presència inicialment no prevista dels coipús a la zona ha acabat obligant a fer un tancat amb tela de galliner per evitar així que aquests rosegadors de caràcter invasor “pasturin” l’espai i es mengin els exemplars de jonc florit. Font: Ramon Fortià.

Qui són aquestes tres plantes? 

Els informes dels darrers anys mostren que Sarcocornia perennis, i en concret la subespècie alpina, ha patit una davallada de més del 90% al parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Es tracta d’una planta característica de les costes mediterrànies ibèriques i que fins el 2010 no tenia una categoria protegida per la UICN. 

Per la seva banda, Hydrocotyle vulgaris porta temps sent vigilada pels científics i científiques i els Agents Rurals. Ara mateix s’estima una població estable, però amb només 10-20 individus. Com viu en zones properes a abocaments de restes vegetals i proliferació del canyís, és urgent dur a terme actuacions de conserva com aquesta de ReFlora. A Catalunya podem trobar-la només al massís de l’Albera, tot i que antigament també s’havien citat en d’altres àrees. 

Exemplar de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabat d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada. Font: Ramon Fortià.
Exemplar de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabat d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada. Font: Ramon Fortià.
Exemplar de jonc florit (Butomus umbellatus) corresponent a una de les poques clapades que trobem de l’espècie a la zona del Baix Ter. Font: Ramón Fortià.
Exemplar de jonc florit (Butomus umbellatus) corresponent a una de les poques clapades que trobem de l’espècie a la zona del Baix Ter. Font: Ramón Fortià.
Eixemplar de Sarcoconia perennis subsp. alpini. Font: Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez (WasteMagazine).
Eixemplar de Sarcoconia perennis subsp. alpini. Font: Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez (WasteMagazine).

Anterior
Següent

Per últim, Butomus umbellatus és una planta que neix i creix als marges de recs i camps d’arròs, zones delicades per l’ús d’herbicides i de maquinària pesada. Ara mateix només se’n coneixen dues poblacions a l’Empordà i està en perill per la UICN des del 2001 i també al catàleg de flora amenaçada del país. Val a dir que tant aquesta espècie com Hydrocotyle vulgaris prou habituals en els circuits comercials internacionals de plantes aquàtiques ornamentals i deuen entrar a Catalunya de manera irregular. Una paradoxa important, ja que mentre estanys privats poden tenir aquestes varietats domesticades, les silvestres estan desapareixen de la nostra geografia. Això resulta en un empobriment de tota l’espècie a escala mundial, però també per la nostra relació amb la natura. 

Related news

News
IPBES Namibia
News

IPBES publishes two reports to transform the way we engage with nature, conserve it and survive

News
IPBES CREAF
News

CREAF Participates in IPBES's First Plenary in Africa

News
DORI
News

CREAF commits to open research information