Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el contacte és el “fet de tocar-se dos cossos, de tenir un o més punts comuns” o bé també l’accepció de tenir una “relació directa”. Per contra, la connexió és el “fet d’estar lligada una cosa amb una altra de la mateixa natura per una relació estreta”. Més enllà d’això que diu la norma semàntica, si pensem en persones és evident que el contacte ens transporta a una idea molt ambigua de relació individual, tant en durada com en intensitat, que fins i tot pot tenir connotacions negatives i violentes. En canvi, la connexió amb algú implica un vincle més o menys estret, però generalment estable, una complicitat, un compromís, un cert grau d’emotivitat.

Existeixen nombroses evidències dels beneficis que té el contacte habitual amb la natura per a la nostra salut i benestar

Però no vull parlar aquí del contacte o la connexió entre persones, sinó de les persones amb la natura. Existeixen nombroses evidències dels beneficis que té el contacte habitual amb la natura per a la nostra salut i benestar. Els mecanismes pels quals es produeixen aquests beneficis són nombrosos i sovint complexos i difícils d’identificar i valorar. Està demostrat que el contacte amb la natura estimula l’exercici físic i evita el sedentarisme, la qual cosa ja té un gran valor per a la prevenció de moltes malalties i trastorns. A més, el contacte amb la natura es fa moltes vegades en grup, amb el component favorable de relació social que comporta.

Pel que fa pròpiament als efectes beneficiosos directes de la natura sobre la nostra salut física i mental, tenen a veure amb les millores en l’aparell respiratori i cardiovascular, en la nostra microbiota (flora interna) i el sistema immunològic, en la reducció de l’estrès i en l’increment de la capacitat d’atenció, entre molts altres factors. És per tot això que s’han posat en marxa nombrosos programes per facilitar i impulsar l’accés a la natura, per a qualsevol tipus de persona ―amb independència de les dificultats o necessitats específiques―, a través dels programes d’accessibilitat universal, i en espais de diferent tipologia, des dels parcs urbans i periurbans fins als espais naturals protegits.

Som natura

Tanmateix, els estudis científics cada cop fan més èmfasi en la importància no només de l’accés i el contacte amb la natura, sinó de la connexió amb la natura. De fet, hauríem de dir “de la connexió de les persones amb la resta de la natura”, ja que formem part d’ella, encara que sovint ho oblidem. Aquest és el primer canvi radical: entendre que “som natura”.

Aquest és el primer canvi radical: entendre que “som natura”.

A partir d’aquest punt de partida podem establir la veritable connexió que s’ha afeblit i trencat en la major part de comunitats del món. Aïllats en el nostre hàbitat urbà, veiem la natura com una cosa a utilitzar, a controlar, a explotar, o fins i tot com una amenaça de la qual ens hem de protegir. Aquesta relació dominant i despòtica és l’origen dels greus problemes ecològics i ambientals del planeta. A més de constituir un plantejament suïcida, és clar, ja que com a part de la natura hauríem d’entendre d’una vegada que no resulta possible el benestar humà sense una natura vital i saludable.

Aquesta reconnexió amb la natura ha d’abastar tots els nostres hàbits i el conjunt de les polítiques públiques i les activitats privades, que estan provocant la crisi ecològica i climàtica actual. Això implica replantejar el model social i econòmic, amb totes les derivades relacionades amb la producció, l’energia, la mobilitat, les infraestructures, l’ocupació, l’urbanisme i l’habitatge, entre d’altres, perquè són els vectors de les dinàmiques i els impactes negatius. Però també tants altres àmbits, aparentment sense una relació tan directa, com poden ser la salut, l’atenció social, l’educació, la cultura i les arts, per exemple. En aquestes esferes és on es pot incidir més directament, emocionalment, sobre la manera de fer de les persones, en especial en allò que fa referència a la relació amb la natura.

Passar de facilitar l’accés de les persones a la natura, el contacte, a la veritable connexió és un repte colossal. No es tracta d’un simple canvi denominatiu, sinó d’una aproximació completament diferent. Com podem aconseguir que una persona que utilitza el medi natural per a les seves activitats de lleure (activitat física, esport, recol·lecció, per exemple), sense un coneixement ni un interès especial pels elements naturals, els processos ecològics ni els valors de la natura, arribi realment a connectar amb el seu entorn?

Com connectem amb la natura?

Els treballs desenvolupats pel Grup de Recerca de Connexió amb la Natura de la Universitat de Derby fa molts anys que treballa en projectes d’investigació en aquest àmbit, des de la diagnosi de la situació actual fins a la posada en marxa d’accions i l’avaluació dels resultats. La seva feina es desenvolupa tant en el medi natural com urbà, analitzant i classificant les maneres com les persones poden generar vincles amb la natura.

En aquest context han identificat cinc tipus de relació que activen la connexió de les persones amb la natura. No es tracta de calaixos tancats ni d’aproximacions unívoques sinó de cinc grans aspectes que es poden treballar de manera flexible per adaptar-los a les particularitats de cada projecte. Aquests cinc tipus de relació són a través de:

• Els sentits: adonar-se i interactuar amb la natura amb tots els sentits, escoltant, olorant, sentint la brisa.
• L’emoció: experimentant l’alegria i la calma que ens aporta la natura, amb un compromís emocional amb el nostre entorn.
• La bellesa: trobant-la a la natura i interactuant amb ella a través de l’art, la música o les paraules.
• El significat: explorant els elements i els cicles de la natura, com es relacionen i donen sentit a la vida)
• La compassió: tenint cura de la natura a nivell personal i/o implicant-se en projectes comunitaris.

A través d’aquesta aproximació i metodologia s’aconsegueixen uns nivells de connexió amb la natura molt més elevats

Els projectes que han desenvolupat i avaluat conjuntament amb institucions com Natural England o The Wildlifer Trusts’ han mostrat com a través d’aquesta aproximació i metodologia s’aconsegueixen uns nivells de connexió amb la natura molt més elevats (tant en intensitat com en durada) que aplicant altres marcs tradicionals basats en la ciència, la informació i les dades. Els resultats obtinguts en la seva recerca mostren, d’una banda, com les persones participants han experimentat en general una millora del benestar, de l’autoestima, sentint-se i funcionant millor; així mateix, en grups amb trastorns de salut mental s’ha demostrat una millora de la seva qualitat de vida a través de l’avaluació de diversos paràmetres clínics.

D’altra banda, aquesta connexió real amb la natura té una relació directa amb els comportament favorables d’aquestes persones respecte de la conservació de la natura i el medi ambient, tant durant les visites a l’entorn natural com en els hàbits domèstics. En canvi, no es troba una relació directa d’aquesta predisposició a la conservació de la natura en relació simplement amb la freqüència de visites al medi natural, és a dir, un simple contacte. Finalment, aquests patrons i comportaments proambientals a través del contacte amb la natura s’han mostrat especialment rellevants en infants entre deu i quinze anys, ja que s’estableixen i consoliden hàbits que més tard són molt més difícils d’adquirir.

Aquests i altres treballs científics han estat la base per a un ampli programa anomenat “Cinc camins cap al benestar a través de la natura” (Five ways to wellbeing with nature) en països europeus com Anglaterra, Gal·les o Escòcia, i altres parts del món com Austràlia. Un marc de treball que s’està començant a aplicar també a casa nostra.

Cinc camins cap al benestar

L’origen del programa es remunta a l’informe “Five ways to wellbeing” realitzat l’any 2008 per la New Economics Foundation, com a part d’un projecte sobre capital mental i benestar desenvolupat pel govern del Regne Unit. Els cinc camins cap al benestar són un conjunt de missatges de salut pública que tenen com a objectiu millorar la salut mental i el benestar de tota la població. Tot i estar centrat en la salut mental, l’informe va analitzar el context més ampli dels determinants de la salut i va reconèixer la importància per a nombrosos aspectes socials cabdals com la qualitat de vida, l’ocupació i el reeiximent educatiu i econòmic, entre d’altres. En l’actualitat, s’ha posat de manifest la greu problemàtica i el gran repte que presenta la salut mental, especialment després de la pandèmia i el confinament.

El programa “Cinc camins cap al benestar” va marcar l’estratègia britànica de salut, donant el mateix pes a la salut física i mental, basada en tres principis globals:

• El benestar de les persones i les comunitats només s'aconseguirà si es sustenta en el benestar de tota la població.
• Cal fomentar la resiliència, allunyant-se d'un model d'atenció sanitària centrat en el tractament cap a un de focalitzat en la prevenció, cercant una societat més saludable, més feliç i menys vulnerable al deteriorament de la salut.
• L’enfocament és doblement rendible, ja que es redueix el cost del tractament de les persones malaltes i al mateix temps, millorant el conjunt de la societat, s’aconsegueix que menys persones emmalalteixin.

Els missatges del programa “Cinc camins” ven cercar l’apoderament de les persones, estimulant els comportaments que poden adoptar per ajudar a millorar la seva salut mental i el seu benestar. Així, difereixen notablement dels missatges tradicionals de salut pública amb un enfocament negatiu (és a dir, missatges que diuen a la gent què no han de fer) i ajuden a posar de relleu que la salut està determinada en bona part per factors sobre els quals les persones tenim algun control personal.

Aquesta potenciació dels hàbits saludables, tant en l’aspecte físic com mental, el programa l’agrupa en cinc grans àmbits o camins: connecta, amb les persones del teu entorn familiar, veïnal, laboral; activa’t, surt a fer una activitat física que t’agradi; adona’t, tingues curiositat, percep els canvis al teu voltant, cerca la bellesa; aprèn, prova coses noves, planteja’t reptes, apunta’t a algun curs; dona, fes coses per les persones que t’envolten, implica’t en la comunitat.

L’adaptació del programa al context natural

Com s`ha indicat, en diversos països on s’estava treballant intensament en la relació entre salut i natura es va adequar el projecte dels “Cinc camins al benestar” en relació amb la conservació de la natura i la connexió amb les persones. Això es va desenvolupar en bona part en el context del programa “Parcs saludables, persones sanes” (Healthy Parks, Healthy People), que va néixer als parcs nacionals d’Austràlia els anys noranta. La seva adaptació “Cinc camins al benestar a través de la natura” té avui dia una notable rellevància en espais naturals protegits d’Austràlia (Queensland, South Australia), als EUA i en el conjunt del Regne Unit.

En l’actualitat, des de la Comissió de Salut i Àrees Protegides de la Federació Europea (EUROPARC) s’està aplicant el projecte per al conjunt d’Europa, en el marc del programa Healthy Parks, Healthy People Europe. L’objectiu és establir i difondre un programa adequat a la realitat ecològica, socioeconòmica i cultural dels països europeus, que es pugui adaptar a cada realitat local, amb un impacte positiu tant per a la salut de les persones com per a la conservació de la natura. El resultat és el projecte “Cinc camins al benestar a través de la natura”, que consta dels següents missatges i línies estratègiques d’actuació associades:

• Connecta amb la natura: Amb la vegetació, amb la fauna, amb el paisatge... a casa, a la feina, a l’escola, al barri, en qualsevol indret on hi hagi elements naturals. Fes-ho amb la gent, la família, les amistats, el veïnat.
• Fes activitat física en un entorn natural: Surt a caminar, a córrer, a jugar, a tenir cura de l’hort o del jardí... Pren part en caminades saludables i activitats a l’aire lliure. Explora els itineraris locals, els espais verds urbans i de la vora de la ciutat. Gaudeix dels boscos, dels matollars, dels prats.
• Observa la natura: Tingues curiositat. Adona’t del canvi de les estacions, del cicle de la vida. Atrapa la bellesa que tens al voltant. Utilitza els sentits: mira el paisatge, escolta els ocells, olora les flors, assaboreix els fruits, toca la terra.
• Aprèn sobre el teu entorn: Prova coses noves, fes aquell curs de natura que sempre has volgut fer. Identifica plantes i animals, interessa’t pel patrimoni cultural local: les masies, els indrets, la seva història i les seves llegendes. Comprendràs millor el paisatge i gaudiràs més de la natura.
• Dona a la natura: Retorna alguna cosa a la natura compartint les teves experiències amb els altres. Destina una mica del teu temps al voluntariat ambiental. Implica’t en tasques de conservació de la natura.

Aquesta proposta global i oberta es pot desenvolupar en estructures i escales molt diverses, en funció dels objectius concrets, els recursos disponibles i el context específic. Es pot aplicar en projectes a nivell individual, de comunitats, d’organitzacions i/o de polítiques estratègiques. En qualsevol dels casos, existeixen nombroses evidències científiques dels beneficis d’aquests programes per a la salut física i mental i, en general, per a la qualitat de vida de les persones.

Les principals iniciatives en funcionament en diversos països (“Wild Ways Well”, a Escòcia; “Green Gym” a Anglaterra; “1st 1.000 Days Project”, a Gal·les; “5 Ways to Wellbeing in Nature”, a South Australia) estan orientades a gent gran, infants, persones amb trastorns mentals o a la comunitat en general, i els resultats de l’avaluació de l’impacte són veritablement molt positius. Actualment, des de la Federació EUROPARC s’està impulsant el projecte europeu GREENHEALTH, que té com objectiu estendre i adaptar el programa “Cinc camins al benestar a través de la natura” a sis regions europees d’Espanya, Suècia, Croàcia, Eslovàquia, Polònia i Irlanda.

Conservació de la natura i salut planetària

En definitiva, i tornant a l’inici de l’article, la finalitat última del programa “Cinc camins al benestar a través de la natura” és recuperar el vincle perdut, o si més no fortament debilitat, de molta gent amb la natura. Els programes per estimular l’accés de les persones al medi natural han d’anar més enllà de facilitar el simple contacte amb la natura. Cal desenvolupar propostes per afavorir que es creï un veritable vincle entre les persones i la natura, ja que això reverteix positivament tant en la salut i el benestar de les persones com en la seva predisposició per conèixer, entendre, estimar i conservar la natura.

Resulta impensable que algú realment vinculat al seu entorn pugui accedir el medi natural sense preocupar-se pel seu impacte negatiu ―erosionant, deixant escombraries, produint soroll, malmetent els hàbitats i les espècies― com succeeix actualment amb tanta gent que entra en contacte amb la natura per lleure o esport, amb total desconeixement, indiferència, irresponsabilitat i egoisme. Ni com a persones ni com a societat, no ens ho podem permetre.

Aquestes i moltes altres iniciatives en aquesta mateixa línia formen part del recent concepte de “salut planetària” , és a dir, que el benestar de la humanitat a llarg termini depèn absolutament de la conservació i el benestar del conjunt del planeta. En altres paraules, no pot existir una humanitat sana en una Terra malalta. I això inclou el conjunt d’elements vius i no vius que formen el planeta i que han d’estar ben conservats per ser funcionals i saludables.

En aquest sentit, la connexió de les persones amb la natura és la via més potent i duradora per assolir els canvis imprescindibles i urgents en els hàbits personals i en el model socioeconòmic per aturar i revertir el canvi global en el planeta, de conseqüències devastadores per a la natura. Una natura que, recordem-ho, inclou les persones.

Autor: Carles Castell