El canvi d’usos del sòl i l’escalfament del planeta són els principals motors de Canvi Global a Catalunya

Aquest és el primer resultat del creuament de les dades per ocells i papallones obtingudes en els Programes de Seguiment d’Indicadors Ambientals de Catalunya. La iniciativa, impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb la participació Constantí Stefanescu, investigador associat del CREAF i coordinador de la Catalan Butterfly Monitoring (CBMS) a través del Museu de Ciències Naturals de Granollers.      

Catalunya està immersa en un procés de canvi global des del punt de vista climàtic i ambiental. Aquest fenomen està directament relacionat amb un conjunt de factors com ara: el canvi d’usos del sòl, la contaminació, les invasions biològiques o l’escalfament del planeta, entre altres. Els éssers vius, reaccionen davant d’aquests canvis amb diferent intensitat. De fet, alguns d’ells hi són especialment vulnerables, com les papallones i els ocells. És per això que els científics els utilitzen per fer un seguiment de l’abast, evolució i intensitat del canvi global.

Ara, per primer cop a Catalunya, el creuament de les dades de seguiment d’aquests indicadors ambientals ha confirmat que els canvis en els usos del sòl i el canvi climàtic són els dos principals factors que expliquen el canvi global al nostre territori. Aquesta és la conclusió preliminar dels estudis de seguiment d’ocells i papallones que es fan a Catalunya, impulsats per l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge i, ara, pel Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) des de fa més de deu anys.

Els resultats creuats indiquen que la pèrdua d’espais oberts i l’augment de la massa forestal està afectant molt negativament a ocells i papallones. Tot i que la magnitud del canvi és major en les papallones, que tenen més dependència dels prats i ambients similars.

També es constata que el canvi climàtic cada cop té més incidència sobre els nostres ecosistemes. Les dades del programa de seguiment dels ocells i papallones mostren ja com aquest procés afecta notablement les poblacions dels dos grups.

Nombrosos treballs apunten ja a canvis en la distribució de moltes espècies.

Aquests canvis es manifesten en l’estructura de comunitats, que progressivament passen a estar més dominades per les espècies adaptades a temperatures més altes.

Els resultats dels programes de seguiment de la biodiversitat

El Catalan Butterfly Monitoring (CBMS) és un projecte de seguiment impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i coordinat des del Museu de Granollers de Ciències Naturals a través de Constantí Stefanescu, investigador del Museu i associat del CREAF. El projecte es va iniciar el 1994 per poder mesurar d’una manera fiable l’impacte del canvi global sobre la biodiversitat a Catalunya.

L’avaluació del conjunt de la fauna de papallones diürnes (ropalòcers) entre 1994 i 2011 indica que una gran majoria de les espècies (al voltant del 70%) han patit regressions més o menys accentuades, mentre que només el 30% de les espècies han augmentat els seus efectius.

Aquests descensos generalitzats s’expliquen per la combinació de dos dels motors del canvi global: els canvis en els usos del sòl i el canvi climàtic.

Únicament les espècies més lligades als boscos i les que suporten millor la intensificació del paisatge han augmentat en els darrers anys.

Pel que fa als ocells, l’anàlisi preliminar de les tendències del programa SOCC  (Seguiment d’ocells comuns a Catalunya, engegat el 2002 per la Generalitat i l’Institut Català d’Ornitologia) apunta a què la situació de l’avifauna catalana també es troba fortament condicionada pel canvi climàtic i els canvis d’usos del sòl. Cal destacar, en aquest sentit, que 7 de les 10 espècies amb un major descens es poden considerar de distribució clarament pirinenca, fet que permet hipotetitzar que l’actual canvi climàtic podria tenir un paper a l’hora d’entendre aquestes tendències poblacionals negatives. La resta d’espècies en regressió són essencialment ocells propis d’espais oberts lligats a una activitat agrícola poc extensiva. A l’altra cara de la moneda, els majors increments es detecten en les espècies pròpies de medis antròpics, medis en els quals augmenten de manera espectacular les poblacions d’espècies exòtiques. En menor mesura, també es detecten increments poblacionals en les espècies pròpies de medis aquàtics i forestals, així com decrements de les espècies de prat i matollar baix. Aquests canvis en espècies forestals i d’espais oberts naturals són la resposta al progressiu creixement de la massa vegetal en els darrers anys a Catalunya.