Els ocells més intel•ligents s'estressen menys

Un nou estudi internacional relaciona la mida del cervell amb la quantitat d'hormona de l'estrès en els ocells. Un cervell més gran augmenta la capacitat cognitiva, el que els permet afrontar nous reptes i portar, en definitiva, una vida més relaxada que les que tenen un cervell petit.

Les espècies d'ocells amb un cervell més gran de la mitjana tenen nivells més baixos d'una hormona clau relacionada amb l'estrès. Aquesta és la conclusió d'un estudi en el que ha participat el CREAF que ha analitzat gairebé 200 estudis científics sobre ocells. Aquests ocells viuen menys estressats perquè se saben anticipar o aprenen a evitar els problemes de forma més efectiva que els ocells amb un cervell més petit .

"No tots els ocells responen a l' estrès de la mateixa manera", assenyala Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF. Fa molts anys el seu equip d'investigació estudia, juntament amb altres investigadors, les diferències entre les espècies de cervells grans, com els corbs i els lloros, i els que tenen cervells més petits, com les gallines i les guatlles. Els primers sobreviuen millor a la natura i també tenen més èxit quan s'estableixen en una comunitat dins d'un nou entorn.

En el seu nou treball, Daniel Sol, Ádám Lendvai, un biòleg evolutiu de la Universitat de Nyíregyháza a Hongria, i altres investigadors han analitzat la literatura científica per trobar estudis en què es mesuressin els nivells de corticosterona d'ocells en situacions d'estrés. En total van trobar 189 estudis publicats abans de 2010 amb mesures comparables de la massa cerebral i de la corticosterona de 119 espècies d'ocells. L'anàlisi, publicat al Proceedings of the Royal Society B, va revelar que els ocells amb cervells grans tenien menors nivells d'hormona de l'estrès a la sang, mentre que aquests valors es disparaven en els ocells amb cervells més petits.

Un cervell gran és costós de desenvolupar i de mantenir, però aquests resultats suggereixen que els costs es podrien compensar augmentant la capacitat de l'ocell per afrontar nous reptes i situacions estressants.

Les millors habilitats cognitives "es poden interpretar com un mecanisme alternatiu a les respostes hormonals" , explica Sol. Després de tot, diu, "en moltes espècies animals l'aprenentatge s'ha associat amb una reducció de l'estrès".

L'estrès de la vida salvatge pot escurça la vida dels ocells

Ser un ocell i viure a la natura comporta molt estrès. Entre d'altres riscos, per sobreviure han de detectar constantment als seus depredadors o suportar canvis de temperatures radicals. Aquests moments d'estrès provoquen canvis en el seu metabolisme; en particular augmenta la producció d'una hormona de l'estrès anomenada corticosterona. L'alliberament immediat d'aquesta hormona un o dos minuts després d'una situació d'estrés desencadena una resposta d'emergència i prepara els ocells per reaccionar ràpidament davant l'amenaça. No obstant això, l'exposició regular als perills de la natura i, per tant, als alts nivells d'aquesta hormona, té conseqüències greus per a la salut i en redueix l’esperança de vida.

Ádám Z. Lendvai, Veronika Bókony, Frédéric Angelier, Olivier Chastel, and Daniel Sol Do smart birds stress less? An interspecific relationship between brain size and corticosterone levels Proc. R. Soc. B November 7, 2013 280 1770 20131734; doi:10.1098/rspb.2013.1734 1471-2954