10/10/2013 Noticia

Els científics estudien el llenguatge químic de les plantes des del cel

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparte

Un estudi dut a terme per científics del CREAF i del CSIC ha demostrat que l'índex de reflectància PRI permet quantificar els gasos que emeten les plantes per comunicar-se o en situacions d'estrès.

Aquest índex es calcula mesurant la llum que la vegetació reflecteix amb l'ajuda de foto sensors en avions o mitjançant imatges satèl·lit.

Imatge aèria dels boscos de La Cerdanya (Foto: Alfons Isard)
Imatge aèria dels boscos de La Cerdanya (Foto: Isard Alfons)

Un grup d'experts del CREAF i del CSIC ha comprovat que és possible estimar de forma contínua i a distància la quantitat de compostos orgànics volàtils ( COV ) que produeixen les plantes en grans extensions. Segons els resultats de l'article publicat a Nature Communications, l'Índex de Reflectància Fotoquímica (PRI ,per les sigles en anglès) està relacionat amb la quantitat de gasos que emeten les plantes per comunicar - isoprè i monoterpens en el cas que estudia l'article. Així doncs, si es mesura la llum que reflecteixen les plantes, sobrevolant la vegetació amb avions dotats de sensors o mitjançant imatges de satèl·lit , es pot calcular de forma molt simple el PRI i, per tant, estimar ràpidament la quantitat de gasos que s’estan emetent .

"L'ús de la teledetecció ens permetrà estudiar a gran escala quina quantitat de COVs està abocant la vegetació a l'atmosfera i serà un pas endavant per predir molt millor la química atmosfèrica, per exemple quant ozó es crearà a les capes baixes de l’atmosfera en zones sensibles o en moments concrets", comenta Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC i investigador del CREAF.

"L'ús de la teledetecció serà un pas endavant per discernir els efectes dels COV a la formació d'aerosols i en el clima local i regional”, apunta Josep Peñuelas.

Fins al dia d'avui, els científics quantificaven aquests gasos amb mesures puntuals en el camp i amb l'ajuda de simulacions que facilitaven els models matemàtics disponibles .

Radiació solar , vegetació i tubs d'escapament: un còctel indesitjable

Les plantes terrestres emeten a l'atmosfera gasos que els permeten protegir-se de l’estrès, comunicar-se amb altres plantes o fins i tot atreure pol·linitzadors o espantar depredadors. Les emissions de COVs canvien la química atmosfèrica i poden convertir-se en gasos contaminants, com l'ozó, si reaccionen amb els gasos d'origen industrial o amb els fums de la combustió de cotxes, avions i vaixells. Això, sumat als alts nivells de radiació solar propis de les èpoques estivals, afavoreix la generació d'ozó troposfèric en algunes zones de la Península i fa d'Espanya el país de la UE que més dies a l'any supera els límits d'ozó recomanats per l’agència Europea del Medi Ambient .

 

Noticias relacionadas

Protagonistas
Diana_Pascual_Sanchez_CREAF
Protagonistas

Diana Pascual o la vida a través del bosque

Noticia
Mireia Banqué, reconeixement DEBOSCAT Agents Rurals CREAF
Noticia

El CREAF recibe una distinción de los Agents Rurals por el proyecto Deboscat

Reportaje
Per què es posen marrons les fulles a la tardor? CREAF
Reportaje

¿Por qué se ponen marrones las hojas en otoño?