Els científics estudien el llenguatge químic de les plantes des del cel

Un estudi dut a terme per científics del CREAF i del CSIC ha demostrat que l'índex de reflectància PRI permet quantificar els gasos que emeten les plantes per comunicar-se o en situacions d'estrès.

Aquest índex es calcula mesurant la llum que la vegetació reflecteix amb l'ajuda de foto sensors en avions o mitjançant imatges satèl·lit.

Un grup d'experts del CREAF i del CSIC ha comprovat que és possible estimar de forma contínua i a distància la quantitat de compostos orgànics volàtils ( COV ) que produeixen les plantes en grans extensions. Segons els resultats de l'article publicat a Nature Communications, l'Índex de Reflectància Fotoquímica (PRI ,per les sigles en anglès) està relacionat amb la quantitat de gasos que emeten les plantes per comunicar - isoprè i monoterpens en el cas que estudia l'article. Així doncs, si es mesura la llum que reflecteixen les plantes, sobrevolant la vegetació amb avions dotats de sensors o mitjançant imatges de satèl·lit , es pot calcular de forma molt simple el PRI i, per tant, estimar ràpidament la quantitat de gasos que s’estan emetent .

"L'ús de la teledetecció ens permetrà estudiar a gran escala quina quantitat de COVs està abocant la vegetació a l'atmosfera i serà un pas endavant per predir molt millor la química atmosfèrica, per exemple quant ozó es crearà a les capes baixes de l’atmosfera en zones sensibles o en moments concrets", comenta Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC i investigador del CREAF.

"L'ús de la teledetecció serà un pas endavant per discernir els efectes dels COV a la formació d'aerosols i en el clima local i regional”, apunta Josep Peñuelas.

Fins al dia d'avui, els científics quantificaven aquests gasos amb mesures puntuals en el camp i amb l'ajuda de simulacions que facilitaven els models matemàtics disponibles .

Radiació solar , vegetació i tubs d'escapament: un còctel indesitjable

Les plantes terrestres emeten a l'atmosfera gasos que els permeten protegir-se de l’estrès, comunicar-se amb altres plantes o fins i tot atreure pol·linitzadors o espantar depredadors. Les emissions de COVs canvien la química atmosfèrica i poden convertir-se en gasos contaminants, com l'ozó, si reaccionen amb els gasos d'origen industrial o amb els fums de la combustió de cotxes, avions i vaixells. Això, sumat als alts nivells de radiació solar propis de les èpoques estivals, afavoreix la generació d'ozó troposfèric en algunes zones de la Península i fa d'Espanya el país de la UE que més dies a l'any supera els límits d'ozó recomanats per l’agència Europea del Medi Ambient .