Reintroduir grans herbívors i planificar focs controlats són dues de les estratègies més efectives de ‘rewilding’

A Moçambic, després de la guerra, la reintroducció de nyus i búfals ha ajudat a combatre l'expansió d'una mimosa invasora. Aquest és un dels 42 casos de renaturalització -àmpliament conegut com a rewilding en anglès- que s'han revisat en un estudi publicat a Journal of Environmental Management i que contempla 19 països del món. La revisió, publicada dins del marc del projecte Horizon Europe wildE i liderada per la investigadora del CREAF Miriam Selwyn, ha comprovat que el 70% dels casos de renaturalització estudiats han millorat la resposta de la natura davant dels efectes de les espècies invasores, sequeres o incendis, entre altres pertorbacions. Entre les estratègies més efectives destaquen, d'una banda, reintroduir grans herbívors per a reduir les poblacions de plantes invasores i, d'altra banda, promoure les conegudes com a cremes prescrites, focs controlats que, entre altres coses, afavoreixen espècies més resilients al foc. Els llocs on aquesta estratègia ha tingut menys èxit són aquells que han sofert fenòmens extrems com ara sequeres prolongades o grans incendis forestals, sobretot en ambients temperats o mediterranis. Segons l'equip, una possible explicació és que s'han intentat restaurar els ecosistemes tal qual eren en el passat, sense tenir en compte que les espècies d'abans ja no estan adaptades a les noves condicions ambientals provocades pel canvi climàtic.

“La natura és com un engranatge que ha deixat de funcionar perquè li hem tret moltes peces; amb el rewilding volem recompondre'l i que torni a funcionar de forma més autònoma, però no necessàriament tal qual estava abans, sinó tenint en compte el nou panorama de canvi climàtic i la nostra història cultural, que necessita de mantenir i promoure nous paisatges com els mosaics agroforestals”, destaca Miriam Selwyn, autora principal de l'estudi i membre del projecte wildE.

Segons els autors, aquest estudi de revisió demostra que les estratègies de renaturalització són molt efectives i que els resultats podrien ser útils per a assessorar la posada en pràctica de la Llei de Restauració de la Natura, ja que inclou tot un catàleg d'exemples i una radiografia de què ha funcionat millor.

D'entre la quarantena de casos i més de 300 variables que van analitzar, un que il·lustra el benefici de recuperar hervíboros se situa al Parc Nacional de Gorongosa, Moçambic. Allà, durant la guerra, es van sacrificar una gran quantitat de mamífers i l'arbust invasor Mimosa pigra ho va aprofitar i va anar expandint el seu territori; per a revertir la situació, es van reintroduir grans herbívors com a nyus i búfals i, després d'una dècada, la invasió de la mimosa es va reduir a nivells previs al conflicte. En la mateixa línia, una altra iniciativa recent a l'Índia també ha demostrat que reintroduir megaherbívoros, com a elefants i rinoceronts, redueix la presència de plantes invasores i augmenta l'abundància de plantes natives. "Encara que no ho hem analitzat en aquest estudi, a Espanya també hi ha iniciatives que estan introduint animals de pastura, com ara cavalls, per a prevenir incendis forestals i fomentar la biodiversitat. Aquests herbívors recuperen la funció que tradicionalment es feia amb la ramaderia extensiva”, afegeix Miriam Selwyn. Així mateix, també existeixen exemples d’èxit en el cas de carnívors, com és la reintroducció del llop a Yellowstone (els EUA). En concret, la presència de llops va fer que els alcis deixessin d'anar a menjar en les zones obertes de les vores dels rius i això, al seu torn, va facilitar que la vegetació en aquestes riberes creixés, perquè aquests grans herbívors ja no se les menjaven.

Respecte als incendis, un cas destacat se situa a Sierra Nevada (Califòrnia), on la tala d'arbres excessiva i l'extinció d'incendis ha provocat que els boscos siguin menys resistents al foc, la sequera i les plagues. Després de comparar durant dues dècades tres escenaris: no prendre cap mesura, fer cremes prescrites o eliminar manualment la càrrega combustible, van demostrar que combinar les dues últimes era l'estratègia més efectiva per a reduir la càrrega de combustible. Josep Maria Espelta, investigador del CREAF, coautor de l'estudi i membre del projecte wildE explica que “en ecosistemes acostumats a conviure amb foc, com els mediterranis, les polítiques estrictes de supressió total d'incendis a vegades són contraproduents, perquè canvien les condicions de l'hàbitat i acaben afavorint estructures forestals més vulnerables a aquesta pertorbació”.

Un altre exemple curiós s'ha dut a terme al Regne Unit, on s'han introduït senglars per a ajudar algunes plantes a germinar. Aquests animals remouen el sòl per a trobar aliment i això, pot ajudar a airejar el terreny i facilitar que algunes plantes, com les campanetes (Hyacinthoides senar-scripta), germinin.

D'acord amb la publicació, a diferència d'enfocaments més tradicionals de restauració, la nova estratègia de la renaturalització, el rewilding, no busca necessàriament replicar el passat, sinó promoure ecosistemes vius, diversos i dinàmics, “amb l'objectiu que la natura s'adapti a escenaris incerts com a noves espècies invasores, fenòmens climàtics extrems, etc.”, afegeix Josep Maria Espelta. Aquesta perspectiva més nova també té en compte la interacció amb les persones, d'una banda, perquè part del paisatge ha evolucionat amb la nostra història. Per exemple, hi ha espècies d'ocells i papallones lligades a espais agrícoles. D'altra banda, aquesta nova idea treballa per a fer compatible les necessitats socioeconòmiques amb la conservació de la natura en determinats contextos, “per exemple, potenciar herbívors domèstics que tinguin la mateixa funció que els salvatges, de manera que sigui positiu per a l'ecosistema, però també per a la societat (provisió de formatges, carn, etc.)”, aclareix Miriam Selwyn. Un altre cas seria aprofitar la mortalitat d'arbres provocada per les sequeres recurrents per a afavorir estructures forestals més resistents als incendis forestals.

La frase feta ‘la natura és sàvia’ amaga una veritat i és que una solució efectiva per a protegir els ecosistemes davant l'impacte del canvi climàtic és retornar a la natura la capacitat de mantenir-se per si mateixa. Per a això, l'ecologia proposa posar en pràctica accions de gestió del territori enfocades a la renaturalització. Amb aquestes pràctiques, després d'un suport inicial de gestió i cert acompanyament posterior, “la natura pot ser més autònoma i més resilient”, afegeix Josep Maria Espelta.

En concret, la recerca ha analitzat projectes que abordaven la renaturalització des dels seus tres eixos principals. En primer lloc, aquells que tenien l'objectiu de recuperar la complexitat de la cadena tròfica, per exemple, introduint o eliminant determinats  animals, tant herbívors com carnívors, que poden controlar poblacions, o facilitar la recuperació de plantes autòctones. En segon lloc, mesures que busquen adaptar els ecosistemes a pertorbacions que poden ocórrer de manera natural i que així estiguin més preparats - un exemple són les cremes prescrites per a reduir el risc de grans incendis forestals-. I, finalment, accions que pretenien connectar hàbitats per a facilitar que les espècies puguin moure's i ampliar el seu territori, per exemple, connectar un parc natural amb zones agrícoles per a facilitar la dispersió de llavors. A més, l'experta assenyala que és important tenir en compte que la renaturalització busca reduir la intervenció humana als ecosistemes així que "en algunes situacions també pot consistir a no intervenir i deixar que la natura evolucioni sola”, explica Miriam Selwyn. Per a analitzar l'efecte de les iniciatives de rewilding sobre la resiliència dels ecosistemes, l'equip les va comparar amb casos control que no havien aplicat cap mesura, per a fer la comparativa, van incloure més de 300 variables, com la riquesa d'espècies, la cobertura vegetal o la càrrega de combustible.

“Amb aquest estudi vam demostrar que la renaturalització pot ajudar al fet que els ecosistemes siguin més resilients davant el canvi climàtic,  tot i que el seu èxit depèn de la intensitat dels fenòmens extrems i, a vegades, serà necessari aplicar mesures de suport addicionals”, finalitza Miriam Selwyn.
 

Article de referència: Selwyn, M., Lázaro-González, A., Lloret, F., Benayas, J. M. R., Hampe, A., Brotons, L., ... & Espelta, J. M. (2025). Quantifying the impacts of rewilding on ecosystem resilience to disturbances: A global meta-analysis. Journal of Environmental Management, 375, 124360.