02/12/2013 Vídeo

La història del CREAF en deu vídeos

Tècnic/a de comunicació

José Luis Ordóñez García

Sóc biòleg (UAB, 1995) i doctor en biologia (UAB, 2004) . M'incorporo al CREAF l'any 1996 com a tècnic de camp i laboratori de l'Inventari Ecològic i Forestal (IEFC). Des
Comparte

El CREAF ha volgut celebrar els seus 25 anys d'història amb un vídeo divertit i original sobre la seva trajectòria. En 10 episodis independents però enllaçats, el documental repassa les fites científiques més rellevants, narrades per la reconeguda locutora de ràdio Mònica López.

Vídeo del CREAF 25 anys
Vídeo del CREAF 25 anys

Els vídeos tindran aviat subtítols en català i castellà. Podeu veure els deu episodis seguits a la llista de reproducció del canal youtube del CREAF.

1. Els Inicis

Als anys 80, els greus problemes ecològics i ambientals que patíem i la manca d'estudis sòlids sobre ecologia terrestre van fer que Jaume Terradas impulsés la creació del CREAF.

2. El primer inventari ecològic del país (IEFC)

El primer gran projecte del CREAF va ser la realització de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) que, per primer cop a Espanya, considerava el bosc com un ecosistema i no únicament com un sistema de producció de fusta.

3. Els grans incendis i el naixement de MiraMon

Als anys 90, dos fets van guiar bona part de la recerca que ha fet el CREAF durant molts anys: els incendis forestals més importants que han estat registrats a Catalunya i el sorprenent desenvolupament dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG).

4. El Mapa de Cobertes i els estudis de Canvi Climàtic

Dues noves fites històriques del CREAF: el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), que ha permès realitzar multitud d'estudis ecològics i d'anàlisi del territori, i els estudis sobre Canvi Climàtic, que han demostrat que els efectes d'aquest procès planetari ja són visibles en el present.

5. El llibre dels alzinars i el model Gotilwa

Als anys 90, el funcionament dels ecosistemes mediterranis era força desconegut dins de l'àmbit científic, perquè la major part de la recerca es feia en països amb climes temperats, boreals o tropicals. Per això, la publicació del llibre "Ecology of Mediterranean evergreen oak forests" (CAT: Ecologia dels alzinars mediterranis) i el desenvolupament del model de creixement dels arbres Gotilwa van obrir nous camins per a la comprensió dels nostres boscos.

6. La restauració de sòls i el Canvi Global

L'entrada en el nou mil·lenni va significar un impuls important per a diferents tipus d'estudis, com poden ser els d'avaluació de la restauració de sòls degradats, els d'ecologia animal, els d'ecologia evolutiva i els dels efectes del Canvi Global, un concepte molt més ampli que el Canvi Climàtic.

7. La Declaració de Barcelona i el projecte MONTES

La conscienciació social pels problemes ambientals va anar guanyant terreny, fins que el setembre del 2008 va caure la companyia finançera Lehman Brothers. Allò va destapar la xarxa d'estafes més gran de la història i va submergir el planeta sencer en una crisi sense precendets. Les retallades en recerca van arribar de seguida, però malgrat tot, el 2010 el CREAF va liderar un dels projectes més importants per avaluar els efectes del Canvi Global en els espais forestals espanyols.

8. El projecte GeoViQua i el Doctorat del CREAF

L'arribada de la interoperabilitat als servidors de mapes va permetre al CREAF fer, al 2011, una passa endavant cap a la seva internacionalització, de la mà del projecte GeoViQua. El mateix any, el Doctorat en Ecologia Terrestre del CREAF va rebre la menció cap a l'excel·lència.

9. Els projectes recents i els nous projectes

El 2012 va ser un any molt prolífic en resultats per al CREAF i es van presentar multitud de projectes (Deboscat, MCSC4, SATCAT, RESTOCAT, ACCUA, EXOCAT,...). Alguns d'aquests projectes han obert la recerca a la participació ciutadana, i han servit de base per a nous projectes europeus amb la mateixa filosofia.

10. El futur del CREAF i títols de crèdit

Els quatre joves investigadors i investigadores del CREAF que també fan 25 anys enguany expliquen la recerca que fan i parlen de la seva situació actual: les retallades han fet que, si res no canvia, cap d'ells pugui continuar investigant al CREAF l'any vinent.

 

Noticias relacionadas

Noticia
IPBES Namibia
Noticia

El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir

Noticia
Impacte CREAF
Noticia

El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF

Noticia
MiraMon 30 anys CREAF
Noticia

MiraMon, 30 años observando Cataluña desde el cielo