26/02/2014 Noticia

Els boscos espanyols podrien acabar emetent més CO2 del que absorbeixen

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparte

Segons un informe que revisa els resultats obtinguts d'aplicar el model de simulació forestal GOTILWA +, hi ha un "risc elevat" que part dels ecosistemes forestals espanyols "es converteixin en emissors nets de carboni" durant la segona meitat del segle XXI. Una gestió adaptativa dels boscos al canvi climàtic és "fonamental" per mitigar l'impacte negatiu sobre els ecosistemes forestals i els béns i recursos que aquests ofereixen a la societat.

Boscos
Boscos

L'estudi, que ha estat publicat en l'últim número de la revista tècnica d'ecologia i medi ambient Ecosistemes, editada per l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre, analitza les dades obtingudes pel model de projeccions de creixement forestal GOTILWA + ( Growth Of Trees Is Limited by Water ). Aquest model basat en processos ecofisiològics permet explorar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes forestals davant condicions ambientals canviants , i , des de la perspectiva de la gestió, permet simular diferents itineraris de gestió de la massa forestal i comparar-los entre si.

La revisió científica està dirigida pels professors del departament d'Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigadors del CREAF Santiago Sabaté i Carles Gràcia, conjuntament amb l'investigador del departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Daniel Nadal.

Projeccions de futur dels boscos espanyols

Per als escenaris de canvi climàtic simulats a partir del model GOTILWA + , en el marc dels projectes MONTES - CONSOLIDER i Med-FORESTREAM, resulta que la producció neta (carboni fixat per fotosíntesi menys carboni gastat per les plantes en respiració) dels boscos espanyols es reduirà a partir de la segona meitat d'aquest segle. Com a conseqüència, els boscos que actualment actuen com a embornals de carboni poden passar a actuar com a emissors nets de carboni, ja que la respiració de les plantes (quan aquestes absorbeixen O2 i emeten CO2) i la descomposició de la matèria orgànica morta, superaran al procés de fotosíntesi (quan absorbeixen CO2 i emeten O2).

Per la seva banda, GOTILWA + també és capaç de simular els fluxos d'aigua de en diferents tipus d'ecosistemes forestals, així, en l'actual context de canvi climàtic, amb una creixent aridesa i un augment de la demanda evaporativa, les projeccions indiquen que l'evapotranspiració dels boscos espanyols es veurà incrementada, la qual cosa pot suposar un impacte negatiu sobre altres ecosistemes, com els fluvials.

Àrees més sensibles

Les àrees més sensibles als efectes del canvi climàtic són els boscos mediterranis d'alzina, pi blanc i pi roig , ubicats a la zona Sud-Sud-oest de la península Ibèrica.

Els boscos situats al nord-oest també es veuran afectats, ja que les projeccions indiquen una severa reducció de precipitació en la regió. A més, es mostra una major sensibilitat d'alguns d'aquests boscos a l'increment de l'aridesa, com els boscos de faig, que resulten especialment sensibles a un increment moderat de la temperatura mitjana o els boscos situats en les cotes més baixes, amb possible migració altitudinal.

La gestió forestal, imprescindible per mitigar els impactes del canvi climàtic

Gràcia, Sabaté i Nadal destaquen en l'informe que una gestió adaptada als canvis ambientals pot ser crucial per contribuir a la conservació dels boscos ibèrics, i els béns i serveis que se'n deriven. Sobretot, cal tenir en compte que els ecosistemes forestals mediterranis ja es troben en el present molt limitats per la disponibilitat d'aigua. Alhora, assenyalen que per tallar les limitacions del model GOTILWA + , aquest s'està sotmetent a un procés de revisió i innovació constant. " Una aplicació satisfactòria s'ha de basar en un profund coneixement del territori tant pel que fa a les condicions meteorològiques com a les seves característiques edàfiques, la fisiologia de les espècies vegetals i els seus principals trets estructurals i poblacionals ", finalitzen els investigadors.

Noticias relacionadas

Noticia
IPBES Namibia
Noticia

El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir

Noticia
Impacte CREAF
Noticia

El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF

Noticia
MiraMon 30 anys CREAF
Noticia

MiraMon, 30 años observando Cataluña desde el cielo