05/03/2014 Noticia

Les espècies omnívores són les que resisteixen millor els efectes del foc

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparte

El CREAF ha col·laborat en un article científic publicat a la revista PlosONE sobre els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l'agost de 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. EI treball ha estat realitzat en el marc de l'estudi sobre el seguiment integral de la recolonització faunística posterior a l'incendi en aquesta zona del parc natural. Després del foc han aparegut en aquests espais dues noves espècies d'especial interès de conservació, una espècie de cargol i la perdiu roja.

Perdiu roja (foto: Pierre Dalous)
Perdiu roja (foto: Pierre Dalous)

L'estudi, coordinat pel doctor Xavier Santos, del Centro de Investigação em Biodiversidade e Recursos Genéticos de la Universidade do Porto, és d'una gran transcendència ja que integra els diferents components de l'ecosistema: la fauna i la vegetació. A més, compara al mateix temps, i per primera vegada,  la resposta al foc de comunitats de diverses espècies d'animals com ara cargols, aranyes, escarabats, formigues, saltamartins, xinxes, ocells i rèptils. Així mateix, el treball ha permès identificar quins grups suporten millor els efectes del foc i quins grups són més sensibles als canvis en l'hàbitat i la vegetació que es produeixen després d'un incendi. L'estudi també ha permès analitzar els trets característics que ajuden a les espècies a aguantar millor aquest fenomen, com seria el tipus de dieta i la seva mobilitat.

Per dur a terme l'estudi els científics han fet un seguiment de 4606 individus de 274 espècies d'animals.

Així, entre d'altres aspectes, l'estudi demostra que les espècies omnívores,  les que mengen de tot, són més resilients als efectes dels incendis, probablement perquè poden adaptar la seva dieta als pocs recursos que queden disponibles després de les flames. Entre els animals omnívors que millor resisteixen els efectes del foc hi trobem les formigues i els saltamartins. D'altra banda, l'estudi també ha pogut comprovar que les espècies que han variat més la seva composició abans i després de l'incendi són les de major mobilitat, com els ocells, que fugen a altres zones no cremades, i els de menor mobilitat, com els cargols, que no troben amagatalls i moren calcinats.

En contra de la percepció general de la ciutadania, l'estudi també demostra que el foc no és estrictament destructor de la natura, ja que l'eliminació d'algunes espècies que vivien en aquests espais intactes ha permès l'aparició d'altres que necessiten un paisatge en mosaic on hi hagi espais oberts com els que deixen els incendis. És l'exemple de Xerocrassa montserratensis i de la perdiu vermella Alectoris rufa, dues espècies d'elevat interès de conservació que han aparegut després dels focs en l'àrea estudiada.

En l'estudi han participat investigadors i tècnics de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, del CREAF, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, així com de la Estación Experimental de Zonas Áridas, la  Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM), l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat.

Noticias relacionadas

Noticia
IPBES Namibia
Noticia

El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir

Noticia
Impacte CREAF
Noticia

El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF

Noticia
MiraMon 30 anys CREAF
Noticia

MiraMon, 30 años observando Cataluña desde el cielo