Entrevista a Jordi Martínez, Premi ICREA Acadèmia 2014
Jordi Martínez és Doctor en Ciències Ambientals (UAB, 2001), investigador del CREAF, professor agregat a la UAB i investigador honorari de la Universitat d'Edimburg (Regne Unit). En Jordi estudia com funcionen els boscos, quina estructura tenen i com responen als efectes del canvi climàtic. El passat febrer la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats li va atorgar un dels Premis ICREA Acadèmia com a reconeixement del seu talent investigador i la seva trajectòria científica. Durant els cinc anys de durada del programa, Martínez-Vilalta es dedicarà més intensament a la recerca i podrà ampliar les seves línies de treball.
Què significa per a tu ser un dels guardonats?
Per mi va ser una alegria molt gran ja que aquest reconeixement em permetrà dedicar-me més a la recerca i això ara mateix em sembla positiu. No deixaré de banda la docència, que també m'agrada, però en reduiré la dedicació. En tenir molts projectes a desenvolupar és complicat compaginar les dues coses amb la mateixa intensitat, bàsicament per falta de temps.
Quins seran els teus objectius en la recerca durant aquests cinc anys del Programa ICREA?
En concret m'agradaria identificar els factors que determinen la resposta de les espècies d'arbre més comuns al Mediterrani amb els canvis en el clima. Amb aquesta informació podrem ajudar a predir què passarà en cada escenari de canvi climàtic i per cada una de les espècies: roures, alzines, faigs, pi roig, pi blanc, entre altres.
Actualment no sabem com seran els nostres boscos en el futur. En darrera instància el clima és el que fa que hi hagi un tipus de bosc o un altre en un territori i com que aquest clima està canviant de forma global i accelerada hem de suposar que els boscos també ho faran. Però ens podem trobar que els boscos canviïn totalment la seva composició i, en canvi, mantinguin la seva funció (per exemple, la capacitat de captar diòxid de carboni).
Hem d'assumir que els boscos sempre han anat canviant i que ara, per exemple, tenim molta més superfície forestal que cent anys enrere.
Què et va portar a especialitzar-te en l'estudi dels boscos i de les pertorbacions que els afecten?
Sempre m'ha apassionat l'ecologia en general i entendre el funcionament dels boscos en particular. De fet, ja col·laborava amb projectes de recerca des que feia tercer de carrera, molt abans de fer la tesi. Vaig començar a una escala de detall més petita, estudiant el transport de l'aigua en les plantes. Després d’estar uns anys a Escòcia vaig anar ampliant l'escala de treball, passant de l'arbre al bosc i al paisatge. Com que la sequera està molt relacionada amb l'aigua i el seu transport en les plantes penso que, en certa manera, he anat mantenint l'essència dels meus primers treballs.
En un dels teus treballs publicat a la revista Nature es parla de que la sequera provoca embòlies al sistema circulatori dels arbres. Què vol dir que un arbre pateixi una embòlia?
Les plantes tenen un sistema circulatori (el xilema) per on circula l'aigua des de les arrels fins a les fulles. Aquest transport és necessari per mantenir la fotosíntesi a les fulles, la qual al seu torn és la font última d’energia i carboni orgànic per les plantes. Un cop format, aquest carboni orgànic circula per un altre sistema circulatori (el floema) que el distribueix des de les fulles cap a les resta d'òrgans de la planta.
En situacions de sequera, en què l'aigua del terra és molt escassa, la planta necessita fer una succió molt intensa per transportar l’aigua fins a les fulles. En aquestes condicions hi ha el risc que es trenqui la columna d’aigua i que entri aire a dins dels conductes del xilema, produint-se una embòlia. De manera anàloga al que passa als humans, aquestes embòlies obstrueixen el transport (en aquest cas de l’aigua) i poden provocar la mort de l'individu.
En el mateix article comentaves que aquest fet s'està produint a tots els boscos del planeta, fins i tot en els que viuen en ambients humits. Això no és contradictori?
Totes les regions del món són susceptibles a patir els efectes de la sequera si el clima es fa més sec.
És important entendre que la sequera i els seus efectes són relatius a les condicions en què normalment viu un bosc determinat, ja que les espècies acostumen a estar adaptades al seu medi. El que per a un bosc mediterrani són condicions ‘normals’ serien condicions de sequera extrema per un bosc tropical.
Podríem dir, doncs, que la sequera és una preocupació a nivell global?
Cada vegada es documenten més episodis de mortalitat de boscos arreu del món provocats per sequera. No sabem si se'n detecten més perquè s'hi dediquen més esforços o be perquè cada cop són més freqüents. El que sí que podem afirmar és que els models de canvi climàtic prediuen que la sequera augmentarà a tot el món, per tant, es tracta d'una preocupació general.
Per quines espècies ens haurem de preocupar més?
No és difícil fer un rànquing de les espècies menys resistents a la sequera, però predir quines seran més susceptibles a un canvi determinat en les condicions climàtiques és més difícil pel mateix motiu que hem comentat abans: les espècies tendeixen a estar adaptades al medi on viuen. En tot cas, podem dir que a casa nostra les espècies més vulnerables seran aquelles espècies que són pròpies de zones humides del centre d'Europa, com el faig i el pi roig i que aquí tenen l’extrem sud de la seva distribució.
Tot i així, hem de tenir en compte que una mateixa espècie pot tenir característiques diferents segons el lloc on viu. Per exemple, les poblacions de pi roig i faig de la Península Ibèrica són diferents de les que viuen a les regions centreeuropees, de manera que aquest rànquing pot variar en funció de la zona.
Tal com explica un dels teus treballs, en alguns casos la mort dels boscos per sequera no només depèn de l'aigua sinó que hi ha fongs que poden empitjorar la situació. Com ho fan?
Cada vegada més ens estem adonant de la gran importància ecològica de les interaccions entre fongs i plantes. En aquest treball emfatitzem que en condicions de sequera, depenent del tipus d’interacció tròfica que estableixen amb l’arbre, alguns fongs patògens poden accelerar el procés de mortalitat, ja sigui produint disfuncions en el sistema de transport d’aigua de la planta o consumint les seves reserves de carboni.
Com pot repercutir al canvi global la pèrdua de grans superfícies de boscos?
Els boscos són grans mitigadors del canvi climàtic, ja que absorbeixen grans quantitats de CO2 de l'atmosfera i per tant alenteixen l'efecte hivernacle. En el projecte MONTES CONSOLIDER, coordinat des del CREAF i que va reunir experts de grups espanyols de l'àmbit de l'ecologia terrestre, vam concloure que malgrat les temperatures han pujat i l'aigua ha estat un factor limitant, els boscos espanyols segueixen tenint una bona capacitat de captar el carboni de l'atmosfera.
Tot i aquests bons resultats el canvi climàtic és un fenomen que no té marxa enrere, com podem ajudar als sistemes naturals a fer front als seus efectes?
La gestió dels boscos ofereix opcions interessants, ja que ens pot ajudar a prevenir episodis catastròfics de mortalitat forestal a gran escala.
En els darrers anys l'explotació per la fusta ha anat disminuint per que no surt a compte econòmicament i s'ha anat abandonant la gestió progressivament. Això ha donat lloc al creixement de boscos molt joves i densos, que en general són més vulnerables a factors de risc com la sequera o els incendis forestals.
En aquest sentit, fa poc que hem començat el projecte INFORMED. La idea és revisar les estratègies actuals de gestió dels boscos mediterranis per proposar actuacions concretes per cada tipus de bosc, partint d'altres experiències similars.
Per tant, cal conèixer l'estat dels boscos per saber com s'ha d'actuar.
La nostra funció com a investigadors és conèixer a fons en quin estat es troben els boscos perquè després els nostres arguments orientin els polítics i gestors per decidir la forma de gestió més adequada. Des de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, per exemple, se'ns va demanar la identificació de les espècies més vulnerables al canvi climàtic a Catalunya. D'aquí va sorgir el projecte CanviBosc, una revisió del coneixement existent que ha servit per identificar les espècies més vulnerables a la sequera, els incendis i les plagues en un context de canvi climàtic.
De quina manera es pot identificar en quin estat es troben els boscos?
En el projecte DeBosCat, que coordino juntament amb en Jordi Vayreda i la Mireia Banqué, estem fent un seguiment dels episodis de decaïment dels boscos de Catalunya per conèixer la seva evolució. Amb l'ajuda dels Agents Rurals, hem creat una xarxa de seguiment de tots els boscos que pateixen defoliacions o mortalitats elevades, especialment en relació a la sequera. D'aquesta manera estem creant una base de dades georeferenciada que permetrà identificar les zones més vulnerables i establir tendències, amb la qual cosa esperem aportar eines per millorar la gestió forestal.
Així doncs, en quin estat es troben els boscos de Catalunya?
Pel que fa a Catalunya, on el territori forestal és elevat, podem dir que la situació és bona. Actualment (la darrera campanya és del 2014) tenim registrats prop de 500 episodis de decaïment, però la majoria són relativament petits i, de moment, representen un percentatge molt baix de la superfície total de bosc de Catalunya (no arriba al 3%).
Per acabar, és important que la societat sàpiga que...
La conservació i la bona gestió dels boscos és important ja que la nostra vida depèn molt d'ells. Sovint hem tendit a oblidar que el bosc ens aporta molt més del que hi ha al mercat, com la capacitat d'absorbir diòxid de carboni, produir aigua en bona quantitat i qualitat, el control de l’erosió i les avingudes, a banda de béns com la fusta, els bolets, etc., el seu rol com a reservori de biodiversitat i els seus valors culturals i recreatius.
Per sort cada vegada hi ha més consciència de que l'activitat humana està canviant el clima i que això repercutirà a l'estat dels boscos i a tots els serveis ecosistèmics que ens ofereixen.
Autora: Marina Torres Gibert