18/11/2016 Noticia

El CREAF participa a la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny

Comparte

Diversos investigadors i investigadores del CREAF han participat durant la jornada de dijous en tres de les ponències d'aquesta trobada. La reunió serveix per a intercanviar experiències, i a partir dels estudis presentats incrementar el coneixement i sumar sinergies en favor de la conservació del patrimoni natural i cultural del Montseny.

IX Trobada d'Estudiosos del Montseny, a la Garriga. Autor: Albert Naya
IX Trobada d'Estudiosos del Montseny, a la Garriga. Autor: Albert Naya

El Teatre de la Garriga 'El Patronat' ha acollit durant els dies 17 i 18 de novembre la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny, unes jornades que serveixen per a exposar investigacions dutes a terme en l'àmbit del Parc Natural del Montseny. Aquestes trobades, organitzades per les diputacions provincials i la Xarxa de Parcs Naturals, també se celebren en altres parcs naturals com els de Sant Llorenç, el Garraf, la Serralada Litoral i el del Foix, essent la del Montseny la més antiga, s'organitza cada quatre anys des de 1986, i la que compta amb més edicions, enguany la novena.

Aquests estudis són una peça fonamental per al Pla de Conservació del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, aprovat el 2014, que utilitza aquesta informació rigurosa i objectiva per a millorar la gestió i conservació del patrimoni natural i cultural d'aquest espai.

Cartell de benvinguda al Parc Natural del Montseny, al terme municipal de la Garriga. Autor: Albert Naya
Cartell de benvinguda al Parc Natural del Montseny, al terme municipal de la Garriga. Autor: Albert Naya

Així, la Trobada d'Estudiosos del Montseny ha servit per a presentar més d'una cinquantena de treballs i comunicacions (37 el dijous, i 15 el divendres) agrupats en temàtiques com la gestió de l'espai natural, història i etnografia, ecologia, espai públic i educació ambiental, climatologia, vegetació, fauna i patrimoni. Precisament són aquestes tres darreres les categories que més s'han estudiat històricament al Montseny, segons han explicat Jordina Grau i Josep Melero, del departament de Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

En Marcos Fernández Martínez presentà el Projecte fonts: estudi de les comunitats de briòfits de les fonts. Autor: Albert Naya
En Marcos Fernández Martínez presentà el Projecte fonts: estudi de les comunitats de briòfits de les fonts. Autor: Albert Naya

El primer investigador del CREAF a intervenir ha estat en Marcos Fernández Martínez, qui ha presentat l'estudi ecològic Projecte fonts: estudi de les comunitats de briòfits de les fonts, un projecte format per voluntaris i encapçalat per la Delegació de la Serrelada Litoral Central (ICHN)Aquest és un projecte en el que altres persones del centre hi participen, com en Ferran Sayol, en Guillem Bagaria, la Irene Fraile, la Catherine Preece i en Francesc Sabater. Aquest estudi, dut a terme sobretot en fonts del Montseny i les Guilleries, però també en punts del Lluçanès, Maresme, Ripollès, o la Garrotxa, pretén determinar la qualitat de l'aigua de les fonts i la relació que hi pugui haver amb la diversitat i quantitat d'espècies de briòfits (majoritàriament molses) que viuen vora l'aigua.

"Estudiem les fonts perquè tenen un valor històric, cultural i fins i tot, a algunes d'elles, antigament se li atribuïa un valor medicinal. I també sobretot perquè al seu voltant es donen unes condicions d'humitat difícils de trobar en altres llocs del bosc, i això fa que siguin punts calents de biodiversitat", comentava en Marcos. I afegeix que han escollit els briòfits perquè "perquè la recerca ecològica sobre briòfits encara està molt verda, i també perquè són bons indicadors de la qualitat de l'aigua i l'aire".

Per valorar la qualitat de l'aigua que en raja, han mesurat variables de l'aigua com la conductivitat, el pH, alguns dels ions presents i la quantitat i diversitat d'espècies de briòfits presents a la font. Els resultats de moment mostren que "l'aigua de les fonts del Montseny i Guilleries està majoritàriament neta", els nivells de nitrats són baixos i cada font té de mitjana unes tres espècies de briòfits habitant-la.

L'Adrià Barbeta explicant l'Estudi dendroecològic dels avets (Abies alba L.) del sot dels Avets a Vallforners. Autora: Catherine Preece
L'Adrià Barbeta explicant l'Estudi dendroecològic dels avets (Abies alba L.) del sot dels Avets a Vallforners. Autora: Catherine Preece

Posteriorment, l'Adrià Barbeta, ha exposat l'Estudi dendroecològic dels avets (Abies alba L.) del sot dels Avets a Vallforners, en el qual també hi ha participat en Josep Peñuelas, investigador CSIC al CREAF. A partir del registre històric de dades, s'ha vist que la temperatura mitjana al Montseny ha augmentat prop de 2 ºC durant els darrers 25 anys de segle XX, i que la precipitació ha disminuït. Això fa pensar que certes espècies poden canviar la seva àrea de distribució en el futur. Però llocs com el Montseny són refugis climàtics, llocs amb condicions ambientals diferents de les de l'àrea que els envolta, i per tant espècies com els avets pot ser que hi puguin sobreviure.

L'avetosa de Vallforners és la més meridional de tota la Península Ibèrica, i per això és un bon cas d'estudi per entendre com l'augment de temperatura i la menor precipitació poden afectar aquesta espècie pròpia de llocs frescos i humits. L'estudi de moment ha mostrat que, malgrat aquests 2 ºC d'increment de la temperatura mitjana, aquests avets no han vist reduït el seu creixement, probablement perquè encara són joves la majoria d'ells. Tanmateix, sí que s'ha vist que poden ser especialment sensibles a estius molt secs i càlids, i que en anys freds i humits aquests arbres creixen més. Això fa pensar que si el canvi climàtic continua en la mateixa línia, els avets de Vallforners i del Montseny sí que es veuran clarament afectats.

L'Anna Àvila ha exposat l'estudi El canvi climàtic al Montseny: anàlisi de les tendències de variació de la temperatura de l’aire i l’aigua a la vall de la Castanya en les tres darreres dècades. Autor: Albert Naya
L'Anna Àvila ha exposat l'estudi El canvi climàtic al Montseny: anàlisi de les tendències de variació de la temperatura de l’aire i l’aigua a la vall de la Castanya en les tres darreres dècades. Autor: Albert Naya

Finalment, ja durant la sessió de la tarda, l'Anna Àvila ha obert el bloc de climatologia exposant l'estudi que ha fet juntament amb en Marcos Fernández Martínez: El canvi climàtic al Montseny: anàlisi de les tendències de variació de la temperatura de l’aire i l’aigua a la vall de la Castanya en les tres darreres dècades. Aquest estudi és una recopil·lació de dades disponibles sobre temperatura de l'aire i l'aigua de rierols gràcies a investigacions i registres que es porten fent a la zona de La Castanya i a tot el Montseny des de 1978.

Tot i que l'estudi constata l'increment de temperatura a tot el Montseny, a la zona concreta de La Castanya només s'ha pogut demostrar que les temperatures mínimes han augmentat, no així les màximes ni la mitjana. L'Anna Àvila ha explicat que inicialment creien que la temperatura de l'aigua hauria augmentat, ja que hauria d'anar relacionada amb l'augment de la temperatura de l'aire observat i la reducció de les pluges. Però "sorprenentment la temperatura de l'aigua aquests anys ha anat baixant, no ens ho esperàvem gens!", ha comentat. Això fa que, segons la investigadora, de moment puguem estar relativament tranquils, ja que un augment de la temperatura de l'aigua podria ser crític per a certes espècies, algunes de tan emblemàtiques, per endèmica, com el tritó del Montseny.

Noticias relacionadas

Noticia
Nou web CREAF
Noticia

El CREAF estrena un nuevo hogar... ¡digital!

Reportaje
Els patògens (principalment fongs i bacteris) i plagues forestals són un dels principals causants de debilitament i mortalitat forestal. Imatge: Galdric Mossoll
Reportaje

¿Por qué se mueren los árboles?

Noticia
Memòria CREAF
Noticia

CICLES, el nuevo magazine anual del CREAF