05/12/2017 Noticia

Resum de la jornada "Invasions biològiques: punt de trobada entre recerca i gestió"

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparte

El passat 21 de novembre va tenir lloc a Barcelona la XVI jornada conjunta entre el CREAF, la SCB i la ICHN. Aquesta edició va comptar amb persones expertes de l'àmbit de les invasions que ens van oferir una imatge global sobre aquesta temàtica.

La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom
La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom

Un any més el CREAF, la SCB i la ICHN van celebrar la seva jornada anual per posar en contacte la ciència i la gestió i debatre sobre un tema d'actualitat de l'àmbit de l'ecologia. Aquest any va ser el torn de les invasions biològiques.

L'acte va començar amb unes breus paraules de benvinguda dels organitzadors. Seguidament en Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF, va obrir el programa amb una conferència inaugural sobre les característiques que havia de tenir una espècie invasora per tenir èxit.

Daniel Sol
Daniel Sol

Seguidament va ser el torn de Laura Cardador, investigadora del CBER, Universitat College de Londres. Ella ens va mostrar eines que podien servir per predir les invasions biològiques en un lloc determinat. Per fer-ho, aquestes eines utilitzaven dades climàtiques i d'hàbitat.

Laura Cardador
Laura Cardador

La següent jornada es va centrar en les xarxes tròfiques. L'investigador de l’Estación Biológica de Doñana - CSIC Ignasi Bartomeus ens va exposar com les invasions biològiques afectaven aquestes xarxes i com, després de l'arribada d'una espècie invasora, tot i ser un nou recurs, hi havien molts perdedors i pocs guanyadors.

Ignasi Bartomeus
Ignasi Bartomeus

Després de la pausa cafè va ser el torn de Joan Pino, professor de la UAB i subdirector del CREAF. Ell ens va explicar de forma molt amena per què hi ha hàbitats més envaïts que d'altres.

Joan Pino
Joan Pino

Tot seguit, la Montserrat Vilà, investigadora també a la Estación Biológica de Doñana - CSIC, ens va fer un resum molt complet sobre quin és l'impacte de les invasions biològiques. També va fer èmfasis en quina és la percepció que tenim els humans de les espècies invasores (les vegetals), comentant els resultats d'unes enquestes que formaven part d'un projecte.

Montserrat Vilà
Montserrat Vilà

La jornada també va incloure una ponència sobre models d'anàlisis de risc. Aquest tema ens el va presentar la Núria Roura-Pascual, professora i investigadora de la Universitat de Girona i el CTFC. Ella ens va comentar com aquests model de risc poden esdevenir eines molt útils per a la gestió de les espècies exòtiques.

Núria Roura-Pascual
Núria Roura-Pascual

L'Emili García-Berthou, investigador i professor de la Universitat de Girona, ens va començar a presentar temes ja més aplicats. Ell estudia els impactes i la gestió de les invasions de les aigües continentals, i durant la seva presentació ens en va fer una síntesis.

Emili García-Berthou
Emili García-Berthou

Abans del dinar, l'Emma Cebrián, professora i investigadora de la Universitat de Girona i del CEAB, va posar el punt de mira sobre les invasions marines. Ella va centrar la seva xerrada en els impactes actuals i futurs d'aquestes invasions i va fer una xerrada molt divulgativa i reivindicativa sobre la importància d'aquest tema.

Emma Cebrián
Emma Cebrián

A la tarda, després de dinar, es va organitzar una taula rodona al voltant d'aquest tema: Invasions biològiques: sinergies i discrepàncies entre recerca i gestió. Moderada per en Joan Pino, unes 70 persones van debatre com els científics i els gestors podien intercanviar més els seus avenços, dubtes o coneixements, la importància de les noves tecnologies i la implicació ciutadana o els casos concrets que alguns assistents s'havien trobat en el seu dia a dia com a gestors.

Imatge de la taula rodona amb Carles Ibàñez, IRTA; Frederic Bartumeus, CEAB-CREAF; Ricard Casanovas, Generalitat de  Catalunya (DTES); Antoni Munné, ACA i Montse Vilà, EBD-CSIC
Imatge de la taula rodoan amb Carles Ibàñez, IRTA; Frederic Bartumeus, CEAB-CREAF; Ricard Casanovas, Generalitat de
Catalunya (DTES); Antoni Munné, ACA i Montse Vilà, EBD-CSIC

Noticias relacionadas

Noticia
IPBES Namibia
Noticia

El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir

Noticia
Impacte CREAF
Noticia

El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF

Noticia
MiraMon 30 anys CREAF
Noticia

MiraMon, 30 años observando Cataluña desde el cielo