Investigadors del CREAF i del CTFC reclamen una estratègia dinàmica per conservar la biodiversitat a Europa

La Unió Europea es va comprometre a frenar la pèrdua de biodiversitat per al 2020 mitjançant la seva Estratègia de Biodiversitat i a través d’altres acords internacionals. Tanmateix, a mesura que s'acosta el 2020, podem anar veient com els esforços de conservació no estan arribant a aquest objectiu.

Així comença la carta que Virgilio Hermoso, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, junt amb Alejandra Morán i Lluis Brotons, investigadors del CREAF, publicaven recentment a Science.

Carta completa (traducció al català)

L'actual estratègia de biodiversitat se centra en llistes fixes d'espècies, definides abans dels anys noranta, d'acord amb criteris opacs i amb prou feines modificats, deixant a les espècies més amenaçades sense cobertura legal a escala continental.

La pròxima estratègia, que actualment s'està debatent dins de la Comissió Europea, ha de ser més ambiciosa i dinàmica. Hauria de cobrir totes les espècies i hàbitats identificats com a amenaçats per avaluacions científiques de primer nivell com són la Llista Vermella de la UICN i incloure un procés transparent per actualitzar regularment les llistes com a mesura que canvien les evidències i descobriment científics.

Totes aquestes espècies i hàbitats han de ser gestionats el més aviat possible. Europa és un territori densament poblat i la competència pel territori està limitant el nombre de noves àrees protegides. Per contrarestar-ho, es podria adoptar la xarxa existent de zones protegides “Natura 2000” com a punt de partida sobre el qual començar a treballar. Els plans de gestió d'àrees individuals s'han de revisar per incloure les espècies amenaçades que vagin sorgint a mesura que s'actualitzen les llistes.

De fet, tot i que per fer un pas endavant caldria crear una llista veritablement dinàmica d'espècies amenaçades, fins i tot això seria insuficient atès que el clima i els canvis en l'ús de la terra fan que les distribucions d'espècies canviïn constantment. Per fer-ho caldria tenir una xarxa dinàmica en la qual les àrees protegides canviessin constantment en l'espai per coincidir amb els moviments d'espècies, i això no és realista per raons socioeconòmiques.

La pròxima estratègia de conservació de la biodiversitat hauria de mirar més enllà de les àrees protegides.

En aquest sentit, la pròxima estratègia de gestió de la biodiversitat a nivell europeu hauria d’integrar la xarxa d'infraestructures verdes, que la Unió Europea està desenvolupant, com a eina per mantenir els serveis dels ecosistemes i connectar les àrees protegides. Aquest pas reconeixeria que les àrees entre zones protegides també tenen un valor de conservació que poden ajudar a assolir els objectius de l'Estratègia de Biodiversitat.

La conservació a la Unió Europea necessita un impuls, però els recursos són limitats i el clima polític és difícil. La planificació post-2020 ha de ser sòlida i, sobretot, transparent.

Virgilio Hermoso, Alejandra Morán-Ordóñez, Stefano Canessa, Lluis Brotons