Un estudi publicat avui a Nature Communications reconstrueix la història dels lacèrtids des de fa milions d’anys fins l’actualitat per comparar com han actuat davant altres canvis climàtics. La recerca, liderada pel CREAF, adverteix que les espècies de les regions fredes seran les més afectades, perquè tenen un rang de distribució petit i la temperatura que necessiten per viure se superarà fàcilment.

Els llangardaixos són un grup d'animals que, proverbialment, estima el sol (se'ls anomena "helioterms"). Això es deu al fet que són organismes de sang freda, i com a tal depenen de la calor i la radiació solar per assolir les temperatures que els agraden. En aquest cas, la hipòtesi òbvia seria que es beneficiaran de l'escalfament global, però... ho faran?

Un equip de 45 investigadors i investigadores de 17 països ha repassat l’arbre evolutiu d’aquests rèptils a través dels seus trets fisiològics i genòmics per respondre aquesta pregunta en un estudi publicat avui a la revista Nature Communications. Es van centrar en la fisiologia dels anomenats llangardaixos lacèrtids, un grup que està molt estès a Europa, Àsia i Àfrica. Els resultats demostren que són els de climes freds els que es veuran més afectats pel canvi climàtic, doncs l’augment de temperatures també comporta menor humitat i no ho poden suportar. L’anàlisi evolutiu, a més, ha mostrat que les espècies de lacèrtids van sorgir originàriament en ambients tropicals i s’han anat estenent a climes temperats adaptant-se al fred, motiu que els fa més vulnerables als augments de temperatura.

Els lacèrtids són un grup altament depenent del clima

Els lacèrtids contenen espècies que poden sobreviure en la calor abrasador del desert de Namib, però molts altres estan restringits a hàbitats freds en muntanyes de més de 2000m a Europa. Un d'ells, el llangardaix vivípar (Zootoca vivípara), arriba fins i tot al Cercle Polar Àrtic, més al nord que qualsevol altre rèptil. Fins ara, se sabia que els d’ambients tropicals sovint operen a temperatures molt properes a les del propi entorn i quan el canvi climàtic condueix a un augment de la temperatura, és possible que no puguin persistir. "Trobem en aquests llangardaixos un fort ajust entre la fisiologia i la temperatura ambiental i això probablement els fa molt sensibles a l'escalfament global", diu Joan Garcia-Porta, investigador del CREAF i actualment a la Universitat Washington de St. Louis (EUA).

I amb els lacèrtids d'ambients temperats i freds què passa? Basat en dades de fisiologia recentment compilats de més de 50 espècies, l’equip va trobar que gran part de la seva biologia està igualment determinada pel clima. Miguel Vences, coautor i professor de biologia evolutiva a la Universitat Tecnològica de Braunschweig, comenta: "Va ser sorprenent descobrir com de prolixament s'adapten aquestes espècies al seu entorn. La seva fisiologia, mida de distribució, riquesa d'espècies i, fins i tot, taxes de mutació: tot es correlaciona fortament amb les temperatures que experimenten en la naturalesa".

L'estudi va utilitzar mètodes de seqüenciació d'ADN d'última generació i l’anàlisi de fòssils per a reconstruir l'evolució de 262 espècies de sargantanes lacèrtides. "Les nostres noves anàlisis genòmiques van determinar com es relacionen aquest grup un amb cada un en termes evolutius, i quan es van originar", explica Iker Irisarri, investigador del CSIC a Madrid, que va contribuir a aquesta metodologia. I afegeix Katharina Valero, professora de la Universitat de Hull, “entreveure el passat de l'evolució ens ha permès saber que molts d'ells es van originar en climes càlids del passat, però des de llavors s'han anat adaptant a menys temperatures a mesura que la Terra es refredava i, així, es van poder estendre a altres regions”. Per tant, la història dels lacèrtids no tropicals va de la persistència al fred. No hi ha hagut precedents en la seva evolució per fer front a la calor o les condicions seques durant milions d'anys.

Les sargantanes pirinenques confirmen que els lacèrtids de climes freds són els que més es ressentiran

La sargantana vivípara, potser la més freda i amant de la humitat, ha permès confirmar els mals pronòstics. "Hem vist que les poblacions de les muntanyes pirinenques, on les temperatures ambientals s'acosten a les seves temperatures preferides, ja s'han extingit, un presagi del que podria succeir amb altres llangardaixos" diu Barry Sinervo, professor de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, que ha estat estudiant la disminució de llangardaixos durant més de 10 anys.

Miguel-Angel Carretero, un especialista en llangardaixos a l'institut CIBIO, Portugal, afegeix: "Els mecanismes pels quals aquests llangardaixos disminueixen són complexos, però vam començar a entendre'ls millor. Les temperatures més càlides també signifiquen una menor humitat, i el canvi climàtic obliga aquests llangardaixos a estar actius en ambients secs que no poden suportar ". I més complicat serà encara poder reproduir-se, doncs les femelles necessiten tenir una temperatura òptima durant força temps per permetre que es desenvolupi l’embrió.

Article de referència:

Joan Garcia-Porta et al. Environmental temperatures shape thermal physiology as well as diversification and genome-wide substitution rates in lizards. Nature Communications. DOI: 10.1038/s41467-019-11943-x