Plantem arbres i arbustos amb una trentena de voluntàries

La Mariona agafa guants, una pala i comença a xerrar. Avui ens tocarà treballar de valent, però no deixa de somriure mentre explica el que ha de passar a continuació. Ha arribat el moment de tancar el projecte europeu uForest amb una plantada amb voluntariat a la Plaça del Coneixement de la UAB i la iniciativa ha estat un èxit, perquè s’han reunit una trentena de persones al punt de trobada disposades a reverdir aquest espai. Des del CREAF, els guies seran en Joan Pino i la Mariona Ferrandiz, experts en reverdiment de ciutats.

Quan ens apropem a la zona d’acció ens hi trobem tot d’arbustos i arbres: aladerns, roures, pins, alzines, romaní, llentiscle, garric... 80 exemplars d’espècies mediterrànies. El punt clau és que siguin espècies autòctones, poc demandants d’aigua, i que ajudin a transformar aquesta plaça en un refugi climàtic. “Hem triat espècies que podríem trobar perfectament en el bosc mediterrani i les agruparem seguint un disseny  per grups d’espècies, requisits d’ombra o d’aigua; així farem que aquesta zona verda sigui més resilient davant del canvi climàtic”, comenta Ferrandiz, i ens indica que l’organització Agresta han estat els encarregats de fer el disseny de la plantació.

Durant el tret de sortida de la plantada, també hi participen el vicerector de Campus i Sostenibilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, Xavier Gabarrell, la consultoria forestal WowNature –que s’ha encarregat del procés d’adopció dels arbres que avui plantem– i els jardiners de Talher. L’aire que s’hi respira és d’entusiasme pur. 

Al llarg del matí, els participants de la plantada piquem i cavem sense parar, amb  una il·lusió creixent per veure com evolucionarà aquest petit bosc urbà. El director del CREAF, Joan Pino, ens mostra la seva experiència prèvia en iniciatives semblants de reverdiment d’espais grisos o amb poca diversitat de plantes -com poden ser les zones de gespa verda dels campus universitaris-.  

Mentre ho fa, recalca que “aquesta modesta plantació que fem avui ha de ser el punt d’inici d’un projecte més ambiciós que serveixi d'inspiració per a casos semblants i d'aprenentatge per als reptes que comportarà la gestió del verd urbà davant del canvi climàtic. És urgent que les ciutats s'hi adaptin amb una gestió del verd més eficient, que combini la creació de refugis climàtics, la conservació de la biodiversitat i l'estalvi d'aigua”.