13/10/2021 Reportatge

Com afecta el canvi climàtic a la vinya?

Comparteix

El cultiu de la vinya és resistent i adaptat al territori mediterrani, calorós i àrid. A Catalunya, ocupa 53.000 hectàrees, que equivalen al 3% de la superfície agrícola, i genera 189 milions d’euros. Tot i això, no és impassible a la pujada de temperatura, a les onades de calor més freqüents o a les pluges torrencials que vivim els darrers anys.

Els estudis científics demostren que el canvi climàtic està alterant el seu cicle natural, en el procés de maduració del raïm, per exemple, la fa més vulnerable a les plagues i, el que fa més por, ja en dificulta el cultiu d’algunes varietats en zones concretes i podria canviar el paladar d’alguns dels nostres millors vins. Davant d’aquest escenari polièdric, on es posa en joc un paisatge, un producte, una economia, una tradició i tota una experiència vital, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el CREAF, dos centres de recerca catalans, exposen les seves experiències per contribuir al futur de la vinya a Catalunya. Cadascun des de perspectives diferents, però amb unes dades i un coneixement complementari que el sector vitivinícola ja ha posat en pràctica.

Vins d’alçada fugint de la calor

La viticultura ve marcada principalment per una espècie de planta, la vinya (Vitis vinifera), però el raïm que en resulta pot ser de moltes varietats i clons, que a la vegada es combinen amb diferents portaempelts. Per exemple, a Espanya és freqüent la garnatxa, l’ull de llebre (tempranillo), l’albarinyo sobretot a Galícia, la verdejo. Altres varietats són més específiques i és més difícil trobar-les, com passa amb la trepat, una varietat autòctona de la Conca de Barberà, o la carinyena blanca de la DO Empordà o la Picapoll de la DO Pla de Bages, entre altres, que també podem trobar en diferents DO segons les seves necessitats edafoclimàtiques. Si aquestes condicions canvien, algunes vinyes no viuran bé en algunes regions i ens trobarem davant d’un dels principals efectes del canvi climàtic: que l’augment de temperatures i les noves condicions climàtiques afectin la regionalitat de cada varietat. De fet, això no només passaria en varietats amb una regionalitat tan especial com el trepat, la carinyena blanca, el picapoll, etc., sinó que és un fet generalitzat: les zones climàtiques ideals de la majoria de varietats són, en general, específiques i, per tant, són més susceptibles que altres cultius als canvis que es donen al clima a curt i llarg termini.

En aquest sentit, el CREAF i l’IRTA col·laboren amb Familia Torres per trobar noves regions on poder cultivar les seves vinyes, zones a latituds més altes, com la conca de Tremp, o en parts del planeta on els efectes del canvi climàtic no són tan marcats com aquí, com és el cas de Xile. L’IRTA segueix focalitzant els seus esforços de valorar potencials mobilitats del conreu de vinya desenvolupats juntament amb el Servei Meteorològic de Catalunya per les DO Pla de Bages, Empordà, Costers de Segre, Penedès i Terra Alta. Precisament, estudis científics recents indiquen que les zones vinícoles més afectades per l’augment de temperatures els darrers anys són la península Ibèrica, el sud de França, parts de Washington i Califòrnia, on ja s’hi observen augments de temperatura de més de 2 ºC.

Varietat de raïm i el seu rang de temperatures de creixement. Esquema adaptat de l'article de Gregory V. Jones (2007). Font: Nora Soler Pastor.
Varietat de raïm i el seu rang de temperatures de creixement. Esquema adaptat de l'article de Gregory V. Jones (2007). Font: Nora Soler Pastor.

En el projecte LIFE MIDMACC, que coordina el CREAF, els investigadors de l’IRTA estudien l’adaptació de la viticultura a la muntanya mitjana. En concret, estudien com el procés d’implantació de la vinya i diferents pràctiques agronòmiques com l’ús de cobertes vegetals, la plantació en terrasses o costers, la conducció en vas o emparrat, afecten a la dinàmica del aigua al sòl, a les seves característiques fisicoquímiques i a la diversitat microbiana. Aquest estudis es duen a terme a l’Empordà, en col·laboració amb el Celler Cooperatiu d’Espolla i Espelt Viticultors i a la Cerdanya amb Llivins, amb experiments replicats a La Rioja.

D’altra banda, l’escalfament global no només provoca que una regió deixi de poder cultivar una varietat, sinó que també canvia la composició del raïm i potencialment del vi de les regions que sí que se’n surten. Les temperatures mitjanes del clima durant la temporada de creixement del raïm defineixen com serà el vi: quina quantitat de sucres tindrà al final de la maduració, quins aromes primaris i secundaris emetrà, quines qualitats del sabor, etc. Per exemple, la cabernet sauvignon es produeix de manera òptimaen zones que oscil·len entre els 16,5 i els 19,5 ºC (que podem trobar en regions com Bordeus o Napa); en canvi, la pinot noires es cultiva principalment en regions on el clima només oscil·la entre 14 i 16 ºC (com podria ser el nord d’Oregó o la Borgonya).

Aquests rangs marquen molt els terminis que segueixen els cellers per aconseguir vins equilibrats i d’alta qualitat. «En un entorn més càlid es trenca la personalitat final del vi, perquè el contingut de sucres augmenta molt ràpid i cal recollir la fruita abans per evitar que pugi massa la graduació (no pot passar legalment de 15 º vol.), però encara resten algunes parts verdes, com poden ser les llavors, i no s’han assolit els nivells adequats dels metabòlits secundaris, tanins i fenols, que donen qualitat al vi que se’n produirà. Això donarà notes no desitjades al vi que en resulta i surt perjudicat als tasts enològics», ens explica l’investigador  Jordi Sardans, expert en metabolòmica i consultor del CREAF per a la Família Torres. En aquests casos, a més, és molt difícil que es puguin fer ajustos posteriors al celler. D’altra banda, un estudi fet per l’IRTA en el marc del projecte GLOBALVITI, també realitzat a les bodegues de Família Torres, apunta que un efecte negatiu per la qualitat del raïm és el pansiment a causa de les onades de calor.

Varietat Chardonnay. Font: stock IRTA.
Varietat Chardonnay. Font: stock IRTA.

Verema a l’estiu

L’augment de temperatures que s’està donant a nivell mundial encara té una altra conseqüència greu per als cultius i és el canvi en el ritme de la natura, el que científicament es coneix per fenologia. El calendari fenològic de la vinya arreu del món s’ha vist afectat per l’escalfament i els canvis són més importants per a les dates de collita i de verema, perquè estan molt relacionats amb la temporada de maduració del raïm i la qualitat final del vi, com explicàvem anteriorment. Des de fa 5 anys, i a través dels projectes GLOBALVITI, DEMO CLIMAVIT21 i DEMO SECAREGVIN, l’IRTA ha treballat en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) per definir índexs agroclimàtics i indicadors fenològics específics per al cicle de la vinya en les DO Penedès, Pla de Bages i Empordà, a partir de les regionalitzacions de dades climàtiques i projeccions en diferents escenaris de canvi climàtic.

Generalitzant, la verema es fa ara uns 15 abans del que es feia fa 50 anys, o la floració de la vinya, que es produeix 11 dies abans. Aquests canvis, segons els models els escenaris de canvi climàtic i depenent de la varietat, s’agreujaran al llarg del segle XXI, respecte el període de referencia (1972- 2005). Les dates de floració es podrien avançar entre 3 i 6 setmanes, mentre que les dates de la verema, entre 2 i 2,5 mesos. A més, les necessitats hídriques es podrien incrementar entre 2 i 3 vegades. Això, si no s’apliquen adaptacions, que van des del material vegetal fins a pràctiques agronòmiques, aplicació de tecnologies, tècniques enològiques, etc., en les quals el sector vitivinícola i la recerca treballen conjuntament des de fa uns anys.

En aquest sentit, si la vinya madura el fruit o treu la fulla en moments cada cop més primerencs, els agricultors han d’estar preparats i prendre decisions claus per evitar gelades o per mantenir la qualitat del fruit. Per això, l’IRTA, conjuntament amb Codorniu, el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, i l’empresa Meteosim ha desenvolupat una eina d’intel·ligència artificial que permet a l’agricultor prendre millors decisions amb el projecte VISCA, que és capaç de predir en quina fase del calendari estarà la vinya durant els propers mesos o si s’acosten esdeveniments meteorològics adversos (gelades, sequera, etc). L’agricultor introdueix informació de manera regular i pot preveure, amb les condicions meteorològiques a mig termini, quines seran les necessitats reals de la vinya, per tal d’avançar-se i prendre millors decisions, com ara gestionar de forma més eficient el reg, l’aclarida de raïms, fer esporgues selectives d’estiu o organitzar tot el sistema de collita perquè estigui a punt per un dia concret.

Verema. Font: stock IRTA.
Verema. Font: stock IRTA.

Un altre dels punts clau d’aquesta aplicació és que incorpora una tècnica ajustada i afinada per l’IRTA per, precisament, controlar i mitigar l’afectació de plagues i malalties en vinya degut a les condicions meteorològiques més extremes, cada cop més comunes en els darrers anys. Es tracta del forçat dels ceps, una tècnica que provoca que es donin dos cicles de cultiu el mateix any, un d’inacabat, abans del forçat, i el veritable, que dona just després. Aquesta pràctica provoca un retard en la maduració, que pot desplaçar-se fins a finals de tardor, quan el règim tèrmic és més favorable, la qual cosa millora la qualitat del vi i prevé malalties al cultiu.

Clons i apps per adaptar la vinya a la manca d’aigua i als fenòmens extrems

A l’augment de temperatura cal sumar-hi la problemàtica de l’aigua. Els dos centres de recerca catalans ja alertaven en l’informe dels experts en canvi climàtic de la mediterrània MedECC que a mitjans de segle hi haurà un 17% menys de disponibilitat d’aigua en l’àrea mediterrània. Tot i això, la vinya està considerada en bona part un conreu de secà, és a dir, que no rep més aigua que la de la pluja (a Catalunya és així en un 93% de la superfície, segons l’últim informe de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava). Com es combinen la manca d’aigua de pluja i la viabilitat de la vinya? Segons els experts en vitivinicultura de l’IRTA i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) no és senzill i en alguns llocs factible que pugui passar de secà a regadiu de forma radical, principalment perquè no hi hauria prou aigua disponible per fer aquest canvi. Així, «regar és la millor estratègia per adaptar-se al canvi climàtic, però només quan es disposa d’aigua i sempre que sigui econòmicament viable per a una explotació», comenta Robert Savé, investigador expert en viticultura de l’IRTA. A Catalunya, com indica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), no hi ha aigua a tot el territori (de riu, embassament, freàtics, regenerada…) i la principal font d’aigua de què disposa el sector és la de la pluja, que cada cop serà menys freqüent.

Mesura del diàmetre del tronc per calcular el contingut d'aigua al sòl i en la planta. Font: IRTA.
Mesura del diàmetre del tronc per calcular el contingut d'aigua al sòl i en la planta. Font: IRTA.

Així mateix, en paral·lel als canvis en la fenologia i la temperatura, hem de recordar que el canvi climàtic comporta un augment dels fenòmens extrems. Això pot traduir-se en gelades o pedregades que afecten al raïm de forma més greu, una humitat poc habitual al juny que afavoreix l’aparició de míldiu, corrents atmosfèriques que no són les habituals i onades de calor més freqüents. «Els darrers estius, els anticiclons que arriben del Marroc s’han quedat a l’atmosfera més temps del que tocaria. Això vol dir que és un aire molt calent que roman a la vinya i provoca danys al raïm abans que acabi de madurar. Fins i tot, pot dessecar ceps sencers. Per moure aquesta gran massa d’aire calent calen borrasques potents, però això pot traduir-se alhora en una pluja forta i desmesurada», ens explica des del CREAF el Dr. Sardans.

Per fer front a aquestes amenaces, la ciència ficció també ha arribat al sector de la vinya. Gràcies al projecte el GLOBALVITI, liderat per Familia Torres, l’IRTA ha estudiat les característiques de 5 clons (3 de garnatxa negra propietat de l’INCAVI i dos de garnatxa blanca, propietat de Família Torres) i han determinat quins d’ells estan millor adaptats a la sequera i quins mecanismes fisiològics ho permeten. «Cada varietat de vinya té una identitat genètica única, però les plantes acumulen mutacions puntuals al llarg del temps que es tradueixen en variacions genètiques d’una mateixa varietat, que es poden seleccionar i multiplicar. Aquestes variacions són les que fan que hi hagi clons de varietats millor adaptades a unes condicions. Fa uns anys, se seleccionaven els clons per objectius enològics, però ara la prioritat és seleccionar els que resisteixen millor la sequera mantenint la varietat i les característiques enològiques desitjades», explica la investigadora experta en viticultura de l’IRTA Felicidad de Herralde.

A més, l’IRTA treballa amb moltes entitats del territori per aportar eines als agricultors que els permetin prendre decisions adequades en base a dades a temps reals, segons com avanci la meteorologia o el calendari natural de la vinya (quan comença a florir, a madura el fruit, etc.). Per exemple, l’Observatori de la Sequera de l’Alt Penedès està desenvolupant un sistema d’informació de la sequera, amb una xarxa de sensors subterranis que mesuren l’aigua del sòl, el que permet calcular la disponibilitat d’aigua de les vinyes del Penedès. «A partir d’aquesta informació, els experts en vitivinicultura de l’IRTA proporcionem als agricultors informació sobre l’estat hídric de les vinyes de forma setmanal i suggeriments de maneig per aconseguir que el conreu retingui més aigua, en funció de les necessitats del moment, com per exemple llaurar, treure raïm, podar la vinya o no podar-la en verd, o deixar o no la coberta vegetal sobre el terreny», explica el Dr. Savé.

Recollida del raïm. Font: stock IRTA.
Recollida del raïm. Font: stock IRTA.

La vinya, una aliada davant el canvi climàtic

Si bé hem vist totes les implicacions que té el canvi climàtic sobre el cultiu de la vinya, la manera de cultivar-la que ha prevalgut fins ara no ha fet més que empitjorar la situació: els cellers necessiten grans quantitats d’energia externa, com els combustibles fòssils per a la maquinària pesada i el transport del vi, fan un ús de fertilitzants i alhora alliberen CO2 i NO2 (gasos d’efecte hivernacle) cada cop que es llaura. Hi ha alternatives? Sí, gestionar un sòl de vinya en un escenari de canvi climàtic vol dir, forçosament, millorar la seva capacitat de retenir aigua. Com més matèria orgànica tingui un sòl, serà més esponjós, més estructurat, més viu i més capaç de segrestar carboni de l’atmosfera. Aquestes característiques fan que pugui retenir més aigua i, per tant, com més aigua disponible, millor funcionarà el sistema sòl-cultiu-atmosfera.

La investigadora del CREAF experta en edafologia, Pilar Andrés, ens ho explica: «tradicionalment, en els cultius llenyosos del mediterrani s’ha cregut que un sòl nu (sense herbes acompanyants, sense la flora típica d’una vinya o petits animals) evita la competència amb la vinya i, en realitat, és més aviat el contrari, un sòl que presenti cobertes vegetals, microorganismes vius i un equilibri dels minerals naturals té una estructura més estable que manté millor la humitat adequada i és capaç de retenir més l’aigua. Un sòl de vinya verd, sense terra nu, no necessita tantes aportacions de fertilitzants».

Aquest alternativa pot convertir la vinya en una aliada davant l’emergència climàtica i, juntament amb altres tècniques enfocades a la qualitat de la terra de cultiu, té un nom i un cognom: agricultura regenerativa. Es tracta d’un sistema de conreu que se centra en el sòl i en com mantenir-lo “viu”, que s’aplica tant als cultius de vinya com a altres. Una de les mesures que giren entorn aquesta tècnica és la de llaurar menys agressivament i així evitar que s’erosioni el sòl, no s’alliberi tant de CO2 ni minerals (que ajuden a la pròpia vinya) i es perjudiqui menys la biodiversitat. De fet, no llaurar (o llaurar poc) també redueix molt l’ús de maquinària pesada i la crema dels combustibles fòssils. El mateix passa amb l’ús de fertilitzants: si pensem en mantenir el sòl actiu no ens caldran fertilitzants sintètics, al contrari, utilitzar biofertilitzants, reutilitzar la biomassa que s’extreu de la vinya o afegir al terra el romanent del raïm desprès de la verema poden ser mesures que millorin per si mateixes les quantitats de nutrients i la fertilitat del sòl.

Representació figurativa d'una possible vinya amb agricultura regenerativa. Font: Nora Soler Pastor/CREAF.
Representació figurativa d'una possible vinya amb agricultura regenerativa. Font: Nora Soler Pastor/CREAF.

«Quan seguim els criteris europeus per la conservació del sòl, una vinya tradicional entra en números crítics pel que fa als nutrients i microorganismes que hi viuen. El que fan molts cellers davant d’aquesta situació és utilitzar encara més energia externa i fertilitzants per compensar la pèrdua, però a la llarga es fa més malbé el sòl i contribueixen a empitjorar el canvi climàtic que tant els està afectant. És un peix que es mossega la cua. En canvi, quan apliquem els avenços científics que comporta l’agricultura regenerativa en una finca, els números parlen per si sols, hem comparat vinyes tradicionals amb vinyes regeneratives i en un parell d’anys l’estat del sòl millora visiblement», comenta la Dra. Andrés. Aquesta comparativa l’ha dut a terme el CREAF en col·laboració amb l’empresa Agroassessors on s’està estudiant com fer la transició de cultius de vinya del mètode tradicional al regeneratiu a l'Empordà.

Aquestes pràctiques regeneratives i basades en la cura del sòl i de la seva fertilitat també queden recollides al la guia de bones practiques agràries per tal d’incrementar o mantenir aquesta capacitat d’embornal, desenvolupada per l’IRTA dins el Grupo Operatiu CARBOCERT, en col·laboració amb altres institucions de recerca. «Unes bones pràctiques agrícoles poden permetre no només un segrest de carboni que contribueixi a la mitigació del canvi climàtic, sinó una millora de la salut general del sòl, que a mig termini portarà a una reducció dels productes que hi hem d’aplicar, ja siguin fertilitzants, productes fitosanitaris o aigua. Tanmateix, els processos de regeneració dels sòls i el segrest de carboni de forma significativa son processos lents i en molts casos, per veure diferencies més enllà de la capa superficial calen més de 5 anys de bones pràctiques i per assolir un nou equilibri productiu», constata la Dra. de Herralde, i afegeix que «el sòl és un graó important en l’aplicació de l’agroecologia, però no és l’únic, ja que cal pensar en el material vegetal, la ubicació i el producte que es vol obtenir, per això tot plegat és tradueix a unes pràctiques agroecològiques, en una gestió holística del cultiu i el seu entorn».

Aquest article ha estat elaborat conjuntament amb els departaments de Comunicació de l’IRTA i el CREAF, gràcies a les aportacions dels investigadors implicats d’ambdós centres.

Notícies relacionades

Notícia
Es presenta a la COP29 una bateria d'accions polítiques sobre el canvi climàtic en clau Mediterrània
Notícia

Es presenta a la COP29 una bateria de propostes d’acció política en clau mediterrània contra la crisi climàtica

Infografia
Infografia boix - CREAF
Infografia

Aprenem per estimar: el boix

Infografia
Com beuen les plantes? CREAF
Infografia

Com beuen les plantes?