COP16, un pas més però amb un rerefons de frustració

La COP16 passarà a la història com un pas més en la negociació de les accions que ens han de permetre preservar la biodiversitat mundial i revertir-ne la pèrdua. Però ja no pot esdevenir el tret de sortida indispensable per passar a l’acció. La manca d’un acord final en la majoria d’aspectes fonamentals fa que la cimera de Colòmbia sigui un element més d’un procediment extens i complex, que implica re emprendre les negociacions el 2026 a Armènia, amb la COP17. “La COP16 no ha sigut en absolut un fracàs: hem fet importants petits avanços, però no hem fet el pas de gegant que necessitem i que molts esperàvem”, valora amb una certa frustració Alicia Pérez-Porro, cap d'interacció política i relacions institucionals del CREAF, que ha assistit a la COP com a part d’una delegació del CREAF i ha estat present en algunes sessions de negociació. “És frustrant veure en directe com es barregen aspectes de geopolítica a les negociacions”, reflexiona Pérez-Porro, alhora que recorda que “alguns països intenten diluir el contingut científic, eliminant qualsevol referència al límit de l’augment de temperatura d’1,5 °C de l’Acord de París, per exemple”.  

Una de les conseqüències d’aquesta situació és que “la veu de la ciència s’ha pogut sentir de manera molt discreta” a la recent cimera mundial sobre biodiversitat, segons un primer balanç que en fa Pérez-Porro, que ha assistit tant a les COP de biodiversitat com de clima dels darrers anys. “Hi ha hagut moltes negociacions en què han faltat més veus científiques”, afirma, posant èmfasi en la rellevància que la ciència informi l’acció política des de l’evidència, el coneixement i el rigor.

Malgrat els esforços del país amfitrió per aportar idees i solucions creatives als grups de treball, grups de contacte i sessions plenàries, no es va arribar a un consens final sobre el marc de seguiment –que defineix els indicadors i metodologies per mesurar el progrés en la protecció i preservació de la biodiversitat–, ni en els mecanismes financers –bàsicament, qui pagarà què, com i quina quantitat. 

1. S’han tractat la biodiversitat i el canvi climàtic com dues monedes diferents, enlloc de fer-ho com el que són: dues cares de la mateixa moneda.
2. Hi ha una manca de coordinació entre clima i biodiversitat en tot el relatiu a ciència i acció política, i la fragmentació de les polítiques debilita els enfocaments coordinats.
3. La restauració i la conservació (sobre biodiversitat) han d'estar al mateix nivell que les emissions zero (sobre clima).
4. Elaborar i consensuar un pla d’acció és un pas rellevant, però la implementació és transcendental.
5. És evident una bretxa entre el coneixement i l’aplicació de polítiques sobre biodiversitat.
6. Calen més canals per augmentar la presència de la ciència a les COP.
7. Cal augmentar les sinergies entre els acords multilaterals sobre medi ambient i cal més presència de la ciència en els seus processos: no només abans i després de les negociacions, sinó també mentre es duen a terme.
8. La diplomàcia científica és una eina crítica per millorar la implementació del Marc Global de la Biodiversitat de Kunming Montreal. 

La manca d’un pacte final sovint eclipsa les fites que ha assolit la COP16. Una d’històrica és, d’una banda, que les comunitats indígenes i locals intervinguin permanentment en les negociacions del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) i, de l’altra, incloure les persones afro descendents com a custodis de la natura. “És una de les diferències més grans entre l’acció vinculada a la biodiversitat i el clima, perquè cal dotar als governs sub nacionals de les eines per implementar els compromisos, una de les quals és el component científic”, afirma Alicia Pérez-Porro. Aquesta reparació històrica “marca l’inici d’una nova era per al Conveni sobre la Diversitat Biològica i posa fi a 26 anys de reivindicacions dels pobles indígenes i comunitats locals”, valora.

Una fita propera de la conferència de Colòmbia és haver aprovat un pla de biodiversitat i canvi climàtic, que reconeix l’estreta relació entre ambdós temes i subratlla la importància de generar més sinergies per abordar els contextos de crisi dels dos àmbits. Per exemple, organitzacions com ara la UNFCCC, l’IPCC i l’IPBES i, a una altra escala, projectes europeus com ara RESPIN, que va celebrar un taller a la COP16 i que busca identificar les barreres perquè el coneixement d’aquestes grans plataformes intergovernamentals arribin a informar de manera eficient l’acció política.

I rellevant també el consens formal sobre les interrelacions entre salut i biodiversitat, reconeixent que la implementació del Marc Global de la Biodiversitat de Kunming Montreal contribueix a millorar la salut i el benestar, tant física com mental. Així com que després de 8 anys de negociacions s’hagi aprovat el Pla de Conservació i ús sostenible de la biodiversitat marina i costanera i de la biodiversitat insular, rellevant per complir l'objectiu de 30x30 del marc mundial de biodiversitat de Kunming Montreal.