El CREAF participa en un fòrum per impulsar l’agricultura del carboni a Europa

La Unió Europea s’ha proposat recuperar i augmentar el gran potencial dels sòls agrícoles europeus per segrestar carboni atmosfèric i, així, disminuir la concentració de CO₂ a l’atmosfera. Per assessorar la Comissió en aquesta matèria, està en marxa el projecte CREDIBLE, en el qual s’han programat tres espais internacionals i intersectorials de trobada orientats a debatre i compartir tècniques agrícoles, sistemes de Monitoratge, Reportatge i Validació (MRV) del carboni segrestat, així com models de negoci per estimular els agricultors a adoptar aquesta estratègia, inclòs el mercat voluntari de crèdits de carboni. Recentment, aquest projecte ha organitzat a Dublín el segon ‘European Carbon Farming Summit’, on van participar més de 500 persones, entre elles la investigadora del CREAF Pilar Andrés i Enrique Doblas, responsable de transferència del centre. Tots dos van liderar una sessió de debat sobre l’impacte de l’agricultura del carboni en la producció de cultius, la biodiversitat i la rendibilitat del camp.

“En aquesta segona trobada hi han participat diversos actors, entre ells, la Direcció General del Clima de la Unió Europea, el European Soil Data Center del JRC, representants de diverses associacions agrícoles europees i una gran varietat de tècnics, acadèmics, gestors i, molt important per a nosaltres, agricultors. La sessió que vam liderar des del CREAF va ser tot un èxit, vam arribar al màxim d’aforament de la sala: 40 assistents!”, destaca Pilar Andrés, investigadora del CREAF i una de les sòcies del projecte CREDIBLE.

En concret, la sessió es va centrar en quatre qüestions: 

• Què pot motivar els agricultors a aplicar tècniques agrícoles per capturar carboni?
• Haurien de ser diferents els criteris per pagar l’esforç en la captura de carboni (el valor d’un mateix crèdit de carboni) segons el lloc? Per exemple, segrestar carboni sense perdre productivitat agrícola és més difícil en regions àrides o semiàrides, com la Mediterrània, a causa de la manca d’aigua i la baixa productivitat primària neta.
• Hi haurà suficient biomassa orgànica de bona qualitat -fertilitzants naturals com el compost de residus urbans, alimentaris o animals- per a tots els camps que decideixin sumar-se al canvi?
• Integrar mesures per protegir la biodiversitat pot reduir la producció agrícola global? I com es poden compensar aquestes pèrdues?

“Va ser una sessió molt fructífera i les conclusions es plasmaran en forma de recomanacions per millorar el mecanisme que certificarà la captura de carboni als sòls europeus”, explica Pilar Andrés.

Dins de l’agricultura del carboni s’inclouen diverses tècniques agrícoles, com ara: cultius de cobertura, cessar la llaurada, rotacions de cultius, adobament orgànic, mantenir residus com a mulch o eliminar agroquímics, entre altres pràctiques. La investigadora subratlla que aplicar tècniques agrícoles de manera aïllada no només no té sentit, sinó que pot ser perjudicial per a la producció. Per això, cal apostar per "esquemes de gestió integrats" adaptats a cada lloc. A més, afegeix que encara es debat quines pràctiques es poden considerar agricultura del carboni i que, a través del projecte CREDIBLE, “volem definir-ho amb més certesa per evitar el greenwashing”.