24/02/2012 Notícia

El canvi climàtic modificarà els calendaris agrícoles de la conca del Fluvià

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparteix

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el CREAF, alerta que cap al 2030 el Fluvià  disposarà d’un 20% menys d’aigua a la capçalera. Altres impactes del canvi climàtic, com la pujada de temperatures, escurçaran el cicle biològic del blat de moro i provocaran que els agricultora plantin i recullin més aviat el gra. ACCUA proposa mesures d’adaptació a aquests canvis com són els canvis en les varietats de blat de moro per altres més resistents a la manca d’aigua.

ACCUA
Paisatge agrícola de la conca del Fluvià

El projecte ACCUA ha avaluat durant tres anys les vulnerabilitats del litoral  català davant els efectes del canvi global. El projecte ha estat coordinat pel CREAF conjuntament amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa i ha comptat amb la participació de l’IRTA, l’ETC-LUSI i la UPC (Grup d’Hidrologia Subterrània). En general ACCUA alerta de la disminució progressiva de la disponibilitat d’aigua en les tres conques catalanes d’estudi: la Tordera, el Fluvià i el Siurana. Per arribar a aquesta conclusió ACCUA ha tingut en compte tant les dades climàtiques existents, com els futurs plans de gestió del nostre territori.

Els resultats del projecte ACCUA per la conca del Fluvià, situada en terres gironines entre les comarques de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, alerten dels impactes que tindria la disminució de la disponibilitat d’aigua i l’augment de les temperatures pels boscos i conreus. En aquesta conca s’espera que el canvi climàtic provoqui una reducció de la precipitació de gairebé un 7% a curt termini. Aquest fet es suma amb un increment de la temperatura de fins a mig grau, que pot arribar als 3,5 ºC a llarg termini.

Ambdues prediccions provocarien que cap al 2030, la conca del Fluvià disposés d’un 20 % menys d’aigua a la capçalera per mantenir les demandes dels seus boscos, habitants, conreus o altres àrees naturals.

Pel que fa als conreus, ACCUA ha analitzat els impactes d’aquest canvis en tots les cultius, però en destaca els resultats obtinguts pel blat de moro, un dels cultius més importants d’aquesta regió.

El cicle biològic del blat de moro s'avançarà entre una i dues setmanes degut a l’augment de les temperatures i, per tant, es plantarà abans i es recollirà abans el gra.

Aquesta acceleració aportarà algunes avantatges als agricultors, però també alguns problemes, com l’augment de dies amb temperatures massa altes que podrien malmetre el desenvolupament de les plantes.

A més, la reducció d’entre un 12% i un 23% en l'aigua disponible al sòl faran disparar els requeriments de reg del blat de moro, les pomeres i la userda. Es pronostica que el blat de moro, en l’escenari més pessimista passarà a demandar un 271% més d’aigua a finals del segle XXI respecte les necessitats de reg actuals.

Canvis en les varietats i dates de plantació

 

De forma paral·lela a les mesures de mitigació que s’impulsen a tots nivells, ACCUA proposa un seguit de mesures d’adaptació a mig termini  i a llarg termini per anticipar-se als canvis que això pot suposar en l’agricultura. En aquest cas, per reduir els efectes del dèficit hídric es proposa canviar les varietats a plantar per altres més resistents a la manca d’aigua i modificar les dates de plantació, reduir la densitat de la plantació i canviar l’orientació de les plantacions.

Les rouredes i les fagedes seran més vulnerables

 

ACCUA també preveu canvis en les masses boscoses de la conca del Fluvià. A llarg termini les masses forestals de les zones humides de la conca, les fagedes o les rouredes, s’afeblirien perquè es trobaran en unes condicions més àrides. D’altra banda l’alzina podria aprofitar la seva capacitat de suportar condicions més seques i càlides per anar desplaçant-se cap a cotes més altes cercant ambients més òptims.

En aquest sentit ACCUA suggereix un seguit de mesures de gestió forestal encaminades a fer més robustos els boscos del Fluvià davant les futures condicions ambientals.

El projecte ACCUA

El projecte ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua) va néixer l’any 2008 amb un doble objectiu: avaluar la vulnerabilitat del territori català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua, i determinar les mesures d’adaptació més recomanables per respondre a aquesta vulnerabilitat i minimitzar-ne les conseqüències negatives.

Per assolir-los, ACCUA es va plantejar aplicar les previsions de canvi climàtic fetes a partir dels informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre el conjunt de la Conca Mediterrània, a una escala molt més local i detallada. Per fer-ho ha estat necessari incorporar, en el canvi d’escala, el major nombre possible de condicionaments que puguin afectar o modificar aquestes previsions generals. Aquests condicionaments no són només climàtics, sinó també socioeconòmics i demogràfics, els quals determinen, entre altres coses, la demanda present i futura d’aigua. El resultat és una metodologia innovadora, que combina bases de dades molt diferents (climàtiques, ecològiques, econòmiques, socials, etc.) i les integra a una escala del territori petita, sobre la qual és possible identificar vulnerabilitats concretes i proposar-ne mesures d’adaptació ben dirigides. Bona part dels mètodes i de la informació de base encara no s’havien considerat en altres estudis previs sobre canvi climàtic a Catalunya, i mai s’havien utilitzat a una escala tan local.

Notícies relacionades

Notícia
IPBES Namibia
Notícia

L’IPBES publica dos informes per transformar la manera com ens relacionem amb la natura, conservar-la i sobreviure

Notícia
Impacte CREAF
Notícia

L’impacte social de la recerca es consolida a la cultura científica del CREAF

Notícia
MiraMon 30 anys CREAF
Notícia

El MiraMon, 30 anys mirant Catalunya des del cel