El canvi global modificarà la vinya i podria afeblir l’olivera a la conca del Siurana

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre el CREAF i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, alerta que cap al 2030 la conca del Siurana podria patir un dèficit hídric important que posaria en compromís la viabilitat del cultiu de la olivera en algunes zones de la conca. Alhora, l’augment de temperatures faria que la vinya visqués un desfasament entre la maduresa dels sucres,  i la maduresa de les aromes i polifenols que podria donar lloc a vins o a processos enològics diferents als actuals. 

El projecte ACCUA ha avaluat durant tres anys les vulnerabilitats del litoral  català davant els efectes del canvi ambiental global en la disponibilitat d’aigua. El projecte, realitzat en col·laboració entre el CREAF i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, ha comptat amb la participació de l’IRTA, l’ETC-LUSI i la UPC (Grup d’Hidrologia Subterrània). En general ACCUA alerta de la disminució progressiva de la disponibilitat d’aigua en les tres conques catalanes d’estudi: la Tordera, el Fluvià i el Siurana. Per arribar a aquesta conclusió ACCUA ha tingut en compte tant les dades climàtiques existents, com els futurs plans de gestió del nostre territori.

Els resultats del projecte ACCUA per la conca del Siurana, situada entre les comarques del Priorat, Baix Camp i la Ribera d’Ebre, dibuixen una conca cada cop més seca, amb reduccions de precipitació de fins a un 6% i un augment de temperatura de mig grau cap a mitjans de segle que podria arribar als 3,6 graus cap a finals de segle. S’espera que els cabals d’aigua de la conca del Siurana es redueixin fins a un 16% a curt termini. Aquestes reduccions podrien agreujar-se si es consideren els futurs regadius previstos, que podrien no cobrir-se en determinats períodes segons les projeccions.

A nivell agrícola, els conreus viurien aquest nou escenari climàtic de forma diferent segons l’espècie cultivada. ACCUA alerta que les oliveres del Siurana es mostrarien com el cultiu més vulnerable i els experts creuen que, en un futur, en algunes zones de la conca, es veuria compromesa la seva viabilitat.

 La manca d’aigua al sòl i la disminució de la precipitació provocarien un increment de les necessitats de reg del cultiu de l’olivera que difícilment es podrien cobrir amb l’aigua disponible a la conca.

A finals de segle les necessitats de reg augmentarien fins arribar als 2557m3/ha/any. A més, l’augment de les temperatures provocaria que l’oliva no es desenvolupés de forma òptima, fet que podria influir en la productivitat, tant en els aspectes quantitatius com qualitatius.

Pel que fa a la vinya, ACCUA preveu que la reducció d’aigua disponible i l’augment de temperatures i de radiació en el moment de maduració del raïm comportin canvis en el seu cicle de vida. Tot i això, no preveu que el canvi ambiental posi en perill la seva viabilitat. Pel que fa als canvis en el seu cicle de vida, els experts han fet un seguiment de l’anàlisi de dades històriques de l’INCAVI i han arribat a la conclusió de que, en els darrers 25 anys, el contingut d’alcohol del vi de la Denominació d’Origen Montsant ja ha augmentat 1,05 graus. Aquest fet no només estaria condicionat pel canvi climàtic esmentat, sinó que també hauria estat provocat pels canvis en les varietats, en els sistemes de conducció, en els mètodes de cultiu i en les pràctiques enològiques.  Les projeccions fetes a ACCUA apunten a variacions en aspectes qualitatius del raïm i potencialment en els vins generats.

“A la conca del Siurana s’espera que el balanç entre el temps que tarda el raïm a assolir l’òptim de graduació alcohòlica i el temps en assolir la coloració i tanins esperats entri en un nou equilibri”, afirma la Dra. De Herralde, investigadora de l’IRTA dins del projecte ACCUA.  

Per retrobar aquest equilibri s’haurien de plantejar noves dates de verema que asseguressin una graduació alcohòlica acceptable i una intensitat aromàtica i maduració fenòlica òptimes. Tot i això, el vi resultant caldria haver passat per un procés enològic diferent per tal de tenir característiques similars a les actuals.

Per adaptar-se a tots aquest canvis ACCUA proposa alternatives en l’agronomia d’aquest cultius: canviar les varietats cultivades i patrons per altres de més resistents, reduir la seva densitat de plantació, desenvolupar nous o aprofitar vells models de poda i conducció, etc.

Risc d’incendis extrem cap a finals de segle

Els sistemes naturals a la conca del Siurana estan ben adaptats a unes condicions àrides. En general, s’espera que les espècies amb més requeriments d’humitat tendeixen cap a les zones més elevades de la conca, com les muntanyes de Prades i la Serra del Montsant. En alguns indrets on les masses arbrades es troben en el seu llindar de supervivència per l’aigua, s’esperaria un augment de la superfície arbustiva. Les condicions climàtiques esperades al Siurana farien augmentar la vulnerabilitat futura dels boscos a causa de l’increment notable del número de dies a l’any amb risc d’incendi extrem a finals de segle.

En aquest sentit ACCUA suggereix un seguit de mesures de gestió forestal encaminades a reduir el risc d’incendi i a fer més robustos els sistemes naturals del Siurana davant les futures condicions ambientals.

El projecte ACCUA

El projecte ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua) va néixer l’any 2008 amb un doble objectiu: avaluar la vulnerabilitat del territori català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua, i determinar les mesures d’adaptació més recomanables per respondre a aquesta vulnerabilitat i minimitzar-ne les conseqüències negatives.

Per assolir-los, ACCUA es va plantejar aplicar les previsions de canvi climàtic fetes a partir dels informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre el conjunt de la Conca Mediterrània, a una escala molt més local i detallada. Per fer-ho ha estat necessari incorporar, en el canvi d’escala, el major nombre possible de condicionaments que puguin afectar o modificar aquestes previsions generals. Aquests condicionaments no són només climàtics, sinó també socioeconòmics i demogràfics, els quals determinen, entre altres coses, la demanda present i futura d’aigua. El resultat és una metodologia innovadora, que combina bases de dades molt diferents (climàtiques, ecològiques, econòmiques, socials, etc.) i les integra a una escala del territori petita, sobre la qual és possible identificar vulnerabilitats concretes i proposar-ne mesures d’adaptació ben dirigides. Bona part dels mètodes i de la informació de base encara no s’havien considerat en altres estudis previs sobre canvi climàtic a Catalunya, i mai s’havien utilitzat a una escala tan local.