La primavera més plujosa del segle ha coincidit amb la interrupció de les activitats de gestió de les zones verdes urbanes, a causa del confinament i l'aturada per pandèmia. El còctel ha despertat la vida a les ciutats.

Durant dos mesos, els nuclis urbans han estat un laboratori natural on els fragments de natura que ocupen vorals i rotondes, les gespes i parterres de parcs i jardins o, fins i tot, els escocells dels arbres han passat d’una gestió intensiva a una de mínims. Com a resultat, ens hem trobat una natura exuberant amb una floració excepcional que ha amplificat la presència d’insectes pol·linitzadors (abelles, borinots, papallones i altres) a les ciutats.

“Gestionar de forma selectiva, o fer-ho d’una forma menys intensa, és un canvi de paradigma que redueix la necessitat d’aigua, pesticides i adobs en aquest espais”, comenta Joan Pino, director del CREAF i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons l’expert del CREAF, segar en diferents moments, o fer-ho només en zones concretes, ajudaria a mantenir els prats florits durant més temps. I afegeix: “ens hem d’acostumar a veure herbassars dins de les ciutats que passen del verd al groc, mentre les plantes floreixen i fructifiquen, perquè això permet que proliferin molts altres organismes”.

Diversos projectes de recerca del CREAF ja estan demostrant que cal revisar els procediments de gestió, però sobretot la concepció que té la ciutadania d’aquest verd proper. Una gespa ben cuidada i segada arran de terra no és sempre la millor opció. L’impacte d’aquest canvi de paradigma pot ser substancial si tenim en compte que els espais envoltats per les infraestructures o àrees urbanes, o adjacents a elles, ocupen més d’un 16% de la superfície de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que un terç d’aquests espais són zones verdes.

A més, des del CREAF es recorda que aquest canvi de model és coherent amb la situació d’emergència climàtica i de biodiversitat en la que ens trobem i que la pandèmia ha deixat en segon terme. Per una banda, perquè reduïm la despesa energètica que comporta aquesta gestió i, per l’altra, perquè s’afavoreixen nous espais per als insectes pol·linitzadors en declivi arreu del món. Cal tenir en compte que la mala gestió i l’alteració dels seus habitats són algunes de les causes més importants de la seva disminució.

Les papallones, termòmetres de biodiversitat urbana

El CREAF participa des de fa uns anys en dos observatoris ciutadans de seguiment de papallones en entorns urbans. Aquests insectes pol·linitzadors són espècies molt sensibles, que donen una informació molt valuosa sobre l’estat de salut d’un espai verd.

Un d’aquests observatoris és l’mBMS, que es duu a terme gràcies a l’ajuda d’una trentena de ciutadans i ciutadanes voluntàries que informen de les papallones que veuen en 6 parcs i 2 platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És una iniciativa que es fa en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), i que impulsa l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a part del seu Pla de Millora de la Biodiversitat dels parcs i les platges. El projecte és un laboratori de proves de diverses estratègies de gestió del verd i actualment comprova si mantenir prats florits entre la gespa tallada millora l’abundància i diversitat d’aquest grup d’insectes sensibles.

A la ciutat de Barcelona, el CREAF també coordina l’uBMS en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. És també un observatori urbà de papallones que funciona amb ciutadania voluntària. Aquest observatori segueix una vintena de parcs i jardins de Barcelona en els que ja s’hi han trobat més de 50 espècies diferents de papallones. Dins del Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona es proposa millorar i connectar els jardins per fomentar la biodiversitat i la supervivència d’insectes com ara les papallones. “Les dades que hem aconseguit ens serveixen per millorar els models predictius i provar diferents formes de gestionar els jardins metropolitans. A mesura que n’obtinguem més, aquests models seran més fiables i podrem garantir si les mesures que activem són efectives o no“, comenta Yolanda Melero, coordinadora de l’uBMS.

Autopistes que connecten natura

El CREAF també treballa en un projecte que proposa convertir vorals de carreteres i autopistes, zones verdes de polígons industrials i zones semi urbanes en espais plens de flors que siguin útils per la conservació dels insectes pol·linitzadors. Per fer-ho, el projecte promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat, planteja reduir la intensitat i la freqüència de les segues en aquests espais i cobrir-los de vegetació amb certes espècies de plantes mel·líferes. Com a primer pas, el projecte ha generat una guia amb recursos per indicar quines espècies de plantes són les més útils en cada zona per atreure pol·linitzadors i com crear substrats de nidificació per afavorir la presència d'abelles silvestres.

Voluntaris i voluntàries observant papallones - crèdit: CC0/PublicDomain

Orquídies a la Universitat

En entorns propers a Barcelona, com ara el Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’han retrobat espècies que es consideraven absents o desaparegudes. És el cas de l’orquídia Ophrys apifera, que ha florit al bell mig de la Facultat de Biociències durant el mes de maig. “Les orquídies en general són indicadores d'una certa estructura ecosistèmica, perquè per germinar necessiten associar-se amb uns fongs anomenats micorrizes que només es troben en sòls mínimament estructurats”, conclou Joan Pino.