A Catalunya la fi del 2023 va estar marcada per la pitjor situació de sequera de la història, amb més de trenta mesos de dèficit que porten al territori al llindar de l’emergència. Davant un escenari que provoca restriccions d'aigua i posa el fre a noves plantacions i la necessitat de tenir més arbres a les ciutats per fer front als efectes del canvi climàtic, què en fem?

En el marc de la Setmana Europea dels Boscos Urbans, el 5 de desembre el CREAF i la UAB van celebrar una jornada de reflexió al voltant dels reptes i les oportunitats d’innovació de la silvicultura urbana per presentar públicament el projecte del futur refugi climàtic del campus.

Els boscos urbans són un tipus de solució basada en la natura (SBN) que milloren la resiliència de les ciutats, afavoreixen la biodiversitat i la salut integral dels seus habitants. Però aquesta “natura en test petit”, com l’anomena el Joan Pino, director del CREAF i impulsor de la iniciativa, és fràgil i particular. Segons un estudi del projecte Uforest, la silvicultura urbana s’enfronta a grans reptes socioambientals, des de dures condicions de creixement fins a problemes d’equitat social, que requereixen solucions innovadores.

Durant la jornada, que va aplegar unes 20 persones -la majoria estudiants de la UAB-, es va parlar sobre com crear un refugi climàtic al campus basat en un bosc urbà tenint en compte el context local (el clima, la topografia, el sòl, etc.), els principals serveis ecosistèmics que el caracteritzen (ombra, aigua i descans) i la conservació de la biodiversitat.

Els estudiants de la UAB Júlia Alegre i Luis Torres van presentar El Bosc Glial, el projecte guanyador de l’escola d’especialització d’Uforest, explicant com reaprofitar l’aigua de pluja i quines espècies d’arbres i arbustos ofereixen el màxim de funcions amb uns requisits hídrics mínims.

La qüestió sobre quines espècies d’arbres caldria plantar-hi és controvertida. A priori, les autòctones semblen ser la millor opció per la seva adaptació a condicions locals i els beneficis per a la biodiversitat. Amb tot, les dures condicions de creixement de les ciutats (sòls amb poca capacitat de retenir aigua i pobres en microorganismes, pol·lució, sequera, competència per l’espai, etc.) els hi generen estrès crònic. Aquest és especialment problemàtic per als arbres joves, que moren prematurament.

En aquest sentit, els i les assistents van tenir l’oportunitat de conèixer l’innovador mètode Cocoon, un recipient de cartó que s’enterra ple d’aigua amb l’arbre per hidratar-lo durant el primer any de vida, el més crític. Aquesta tecnologia testejada al CREAF contribueix al fet que les plantacions siguin efectives i sobrevisquin en les pitjors condicions.

A la cloenda es va fer una visita a la Plaça del Coneixement, el lloc on s’emplaçarà el futur refugi climàtic de la UAB, on els i les assistents van escriure desitjos i reflexions personals en uns papers compostables plens de llavors que es plantaran amb els arbres quan acabin les restriccions per sequera.