El ocells de muntanya estan en declivi a Europa

Els investigadors del CREAF i de l’Institut Català de Ornitologia (ICO) Sergi Herrando i Lluis Brotons han col·laborat en un estudi que constata que, en una dècada, les poblacions d'ocells d'alta muntanya han disminuït un 10% a Europa. Als Pirineus i altres muntanyes Ibèriques la situació és encara més preocupant, el percentatge puja fins al 21%.

Un nou estudi publicat a finals d’any a la revista científica Global Change Biology mostra per primera vegada que, des de principis de segle, les poblacions d'ocells d'alta muntanya han disminuït un 10% a Europa. Aquest percentatge és superior a la mitjana observada en altres poblacions d’ocells més generalistes o de la terra baixa. El canvi climàtic i els canvis d'usos del sòl sembla que poden ser les causes principals d’aquesta davallada més pronunciada. Als Pirineus i altres muntanyes Ibèriques la situació és més preocupant perquè el percentatge arriba fins al 21%. En aquest estudi hi han participat dos investigadors del CREAF, l'ICO i d'altres institucions de recerca, Lluís Brotons i Sergi Herrando. Ells han estat els responsable de definir en termes ecològics què és “l'alta muntanya per als ocells” i de proposar les espècies d'ocells d'alta muntanya que es consideren especialistes (espècies que només poden viure en aquells ambients) i les que, d’altra banda, són generalistes (suporten una major varietat de condicions ambientals).

L’estudi ha examinat les poblacions de 44 espècies d’ocells de muntanya a la Península Ibèrica, Europa central, Fennoscàndia i el Regne Unit, en el període 2002-2014. En el cas dels Pirineus de Catalunya i del Montseny, s’han incorporat a les anàlisis les dades del programa de ciència ciutadana SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya) que fa anys que impulsen el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ICO. Per al conjunt d’Espanya s’han emprat dades del projecte SACRE. Les tendències en les poblacions d’ocells de muntanya són diferents segons la zona geogràfica estudiada.

Les pitjors tendències s’han observat a Fennoscàndia i a la Península Ibèrica, mentre als Alps i al Regne Unit es mantenien més estables.

De mitjana, les poblacions d’ocells característics de l’alta muntanya havien disminuït un 10%. “Una dada que, comparada amb el 7% que s’ha comprovat amb els ocells més comuns de la terra baixa, posa de manifest que la situació dels ocells de l’alta muntanya és pitjor que els de la terra baixa”, explica l’investigador del CSIC al CREAF Lluís Brotons.

Les muntanyes són la llar de comunitats i espècies d’éssers vius que no es poden observar en cap altre territori. Algunes d’aquestes espècies poden ser molt sensibles al canvi climàtic. Si això es dóna, les espècies són capaces d’ “escalar” muntanya amunt buscant un ambient òptim de temperatura i humitat. Tot i això, aquestes zones més humides i menys caloroses cada cop són més escasses a mesura que es van quedant circumscrites als punts més elevats.

Els ocells de muntanya ibèrics davallen fins un 21% per culpa del canvi climàtic i la pèrdua d’habitats

En aquest treball no només s'han analitzat les dades disponibles pel conjunt de les muntanyes europees, sinó que els patrons de canvi s'han explorat també a una escala més petita. En el context mediterrani s'han analitzat les dades per al conjunt de les muntanyes Ibèriques (incloent els Pirineus i dades d'altres sistemes muntanyosos ibèrics).  E

El patró general de declivi observat a Europa també es produeix al nivell peninsular.

De les 14 espècies d’ocells d’alta muntanya analitzades a la Península Ibèrica, 11 estan en declivi i només tres d’elles estan en augment. Entre les espècies que estan patint una pèrdua més destacada d’individus, tenim al Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), la Merla roquera (Monticola saxatilis) o el Sit negre (Emberiza cia). En conjunt, l’abundància d’ocells en les espècies estudiades ha disminuït un 21% durant el període de tretze anys estudiats, una davallada encara més evident que l’observada al conjunt de les serralades europees.

En el cas de la península ibèrica sembla que l'abandonament de les pastures d'alta muntanya, que han afavorit la proliferació de bosc i la pèrdua d’espai oberts, han tingut un paper molt important en aquesta davallada. “Aquí, en el nostre context mediterrani, els efectes del canvi climàtic es sumarien al canvi d’usos del sòl. Tot i això, en aquests moments encara estem analitzant dades i intentant resoldre  incògnites per entendre perquè estem perdent biodiversitat a l'alta muntanya”, comenta l’investigador de l’ICO associat al CREAF Sergi Herrando.

Els científics de l’estudi han subratllat que cal fer més seguiment i recerca per trobar les causes locals que estan influint en aquest declivi.

Segons l’equip d’investigadors, el seguiment dels ocells de muntanya és tant o més urgent que el dels ocells de les zones més planes, però alhora resulta molt més difícil a causa de la major inaccessibilitat i complexitat de mostreig.

L’estudi es va dur a terme gràcies a l’esforç de centenars d’ornitòlegs voluntaris de 12 països europeus i de les organitzacions que formen part de la xarxa europea de seguiment dels ocells, l’European Bird Census Council (EBCC). A la península ibèrica l’estudi també va comptar amb investigadors de SEO Birdlife i del CENMA d’Andorra.

Article:

Aleksi Lehikoinen, Lluís Brotons, John Calladine, Tommaso Campedelli, Virginia Escandell, Jiri Flousek, Christoph Grueneberg, Fredrik Haas, Sarah Harris, Sergi Herrando, Magne Husby, Frederic Jiguet, John Atle Kålås, Åke Lindström, Romain Lorrillière, Blas Molina, Clara Pladevall, Gianpiero Calvi, Thomas Sattler, Hans Schmid, Päivi M. Sirkiä, Norbert Teufelbauer, Sven Trautmann. Declining population trends of European mountain birds. Global Change Biology, 2018; DOI: 10.1111/gcb.14522