El seminari de PROGESS sobre mesura dels serveis ecosistèmics posa en comú casos d’èxit a tot Europa
Comparteix
Les millors pràctiques per mesurar els costos i beneficis dels serveis ecosistèmics derivats de l'ús de la terra van centrar el primer seminari temàtic de el projecte europeu PROGRESS, celebrat en línia a causa de el context mundial per coronavirus.
Els socis van compartir casos d'èxit amb l'objectiu de posar en comú eines i resultats reals, orientats a evitar la pèrdua d'hàbitats naturals i traslladar-los a les persones a càrrec de decisions polítiques. La prestació de serveis ecosistèmics depèn del manteniment de la biodiversitat i del funcionament del propi ecosistema, que va des de la pol·linització i la regulació del clima gràcies a la massa forestal, fins al cicle dels nutrients. Són essencials per a la salut, l'economia i la qualitat de vida d'una societat i, per això, van centrar el debat entre representants de diversos països.
El coordinador de PROGRESS, Besnik Mehmeti, de l’Associazione Nazionale Comuni Italiani Toscana, va insistir en què “ara més que mai necessitem millorar el nostre coneixement dels serveis dels ecosistemes". I va fer referència a l'explotació insostenible que els humans exercim sobre els hàbitats naturals, causa de l'aparició i propagació de malalties, fet a què ja s'han referit el PNUMA i molts científics.
Enrique Doblas, investigador del CREAF i representat de Catalunya al projecte, va recalcar durant la selecció de propostes local que "PROGRESS ofereix una oportunitat única per exportar les nostres experiències més reeixides a la resta d'Europa, a més de per compartir i potenciar coneixement". A la reunió prèvia hi van assistir membres de la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona, investigadors del CREAF, l'ICTA-UAB i l'IRTA i representants de la Xarxa de Custòdia del Territori.
Bones pràctiques a Europa
Un dels exemples seleccionats a escala local i compartit a la reunió d'abast europeu va ser el sistema d'anàlisi territorial SITxell, una eina d'accés obert i pluridisciplinar, que dóna suport processos de planificació i presa de decisions sobre l'ordenació del territori i que està desenvolupada per la Diputació de Barcelona. La va presentar Carles Castell –responsable de l’Oficina de Planificació i Anàlisi Territorial de la Diputació de Barcelona–, que va explicar com aquest recurs s’ha aplicat a diverses etapes de el desenvolupament de el Pla Metropolità de Barcelona i ha apuntat que "el 70,4% l'àrea de la regió és d'especial protecció pel seu interès natural i agrícola".
Entre d'altres, també es van posar en comú els resultats del projecte italià SOS4LIFE, presentat per Fabrizio Ungaro –del Consiglio Nazionale delle Ricerche– i centrat en els serveis dels ecosistemes de terra, molt necessaris i sovint descuidats; el reeixit Marc del Pla de Pol·linizadores d’Irlanda, que va reunir un nombre impressionant d'interessats compromesos; el projecte LIFE EcosystemServices, que du a terme una avaluació econòmica dels serveis a més de possibles escenaris per comparar les conseqüències de diferents decisions, així com la col·laboració exemplar mostrada per l'avaluació conjunta transfronterera romanesa-búlgara dels perills naturals i tecnològics en la plana d'inundació de Danubi.
Informació relacionada:
Notícies relacionades
