L'Eureka! en ciència a vegades arriba per fer un experiment lleugerament diferent de la resta, un canvi que pot posar cap per avall el que es creia fins llavors. Això és precisament el que ha passat amb un article que es publica avui a Nature, i que descobreix que, al contrari del que es creia, els arbres consumeixen metà -un gas d'efecte hivernacle responsable de prop del 30% de l’escalfament global-. La majoria d'estudis mesuren els fluxos de metà al primer metre del tronc, on els arbres sí que emeten aquest gas cap a l'atmosfera. Però la clau d'aquesta recerca, liderada per la Universitat de Birmingham i en la qual participa el CREAF, és que ha fet les mesures a més alçada i no només a prop del sòl, i observa que, aproximadament a partir de dos metres, els bacteris que viuen a l'escorça absorbeixen molt més metà de l'aire del qual s'allibera a l'atmosfera. "En concret, el potencial dels boscos per a absorbir metà és de 24,6-49,9 Tg a escala mundial, una quantitat similar a la que capten els sòls de tot el món, l'únic embornal que es coneixia fins ara!", explica Josep Barba, investigador del CREAF i un dels co-autors de l'article. Els resultats també revelen que els boscos que més absorbeixen aquest gas són els que es troben en climes més humits i calorosos, com els ecosistemes tropicals, "perquè és on els microorganismes són més actius", continua Barba.

Segons els investigadors, aquesta diferència es deu al paper dels microorganismes que habiten l'escorça i que utilitzen el metà com a font d'energia (les metanòtrofs). Aquests microorganismes comencen a consumir metà de l'exterior a mesura que en queda menys a l'interior de l'arbre, un fet que succeeix a partir aproximadament dels dos metres d'alçada.

“Els arbres funcionen com a xemeneies que canalitzen el metà des de les capes profundes del sòl a través del tronc i l'alliberen per l'escorça. Així, com més altura, menys metà va quedant a l'interior del tronc”.

JOSEP BARBA, investigador del CREAF i un dels co-autors de l'article.

A partir dels dos metres aproximadament, per tant, queda menys gas a l'interior de l'arbre i els bacteris comencen a consumir-lo de fora. "D'aquesta manera, en el còmput global, s'absorbeix més del que s'emet", ressalta Barba.

Un experiment curiós

"Veiem que els que més metà capten són els boscos tropicals, seguits dels temperats i, finalment, els boreals"

La recerca s'ha dut a terme als boscos tropicals de Panamà i el Brasil, que viuen en un clima càlid i humit; els boscos boreals de Suècia, que creixen en un ambient fred i amb poca pluja, i els temperats d'Anglaterra, amb un clima intermedi entre els dos anteriors. A aquests llocs l'equip ha analitzat centenars d'arbres de diverses espècies amb una metodologia senzilla i curiosa: han ajustat cambres de mesurament als troncs per a detectar, a temps real, els gasos que es desprenen o s'absorbeixen des de l'escorça i han fet mesures a diferents alçades. En alguns exemplars també han extret mostres de fusta de l'interior per a veure la quantitat de gas que contenen i quina quantitat consumeixen els bacteris. “Veiem que els que més metà capten són els boscos tropicals, seguits dels temperats i, finalment, els boreals. En concret, els tropicals capten unes 10 vegades més que els temperats i unes 20 vegades més que els boreals”, afegeix Barba, que continua la seva recerca en diversos boscos de fagedes, alzinars, rouredes i pinedes de Catalunya.

Les dades també apunten al fet que a un mateix bosc hi ha espècies que capten més metà que altres, probablement a causa de diferències en les propietats de la fusta, com ara la seva densitat o el diàmetre dels conductes transportadors de nutrients i aigua que fan que sigui més o menys fàcil que el metà surti cap a fora. “No obstant això, no és una cosa que hàgim analitzat en profunditat en aquest estudi i haurem d'investigar més aquest aspecte”, explica Barba.

Boscos més valuosos

Aquest estudi afegeix valor al rol dels boscos en els plans per a mitigar el canvi climàtic i, en concret, d'acord amb els autors, serien un 10% millor pel clima del que es pensava fins ara, perquè a la capacitat d'emmagatzemar carboni atmosfèric, se li sumaria la d'absorbir metà, “els dos gasos que més contribueixen a l'escalfament global del planeta”, comenta Barba. En el cas de les estratègies de reforestació, també pot suposar un canvi de visió, ja que en alguns casos els ‘nous boscos’ no són molt eficients quant a embornal de carboni, perquè estan conformats per arbres joves amb poca biomassa. No obstant això, en el cas del metà, l'important no és la maduresa d’un bosc, sinó la superfície de l'escorça que interacciona amb l'atmosfera, “així que malgrat que els arbres siguin joves, si n’hi ha molts, hi ha molta superfície de tronc exposada i el potencial per a captar metà de l'atmosfera seria alt”, explica Barba.

“El Compromís Mundial contra el Metà, llançat en 2021 a la cimera sobre el canvi climàtic COP26, té com a objectiu reduir les emissions de metà en un 30% a finals de la dècada. Els nostres resultats suggereixen que la plantació de més arbres i la reducció de la desforestació han de ser parts importants de qualsevol enfocament cap a aquest objectiu”, conclou Vincent Gauci, investigador de la Universitat de Birmingham i autor principal de l'estudi.

L'estudi l'ha liderat la Universitat de Birmingham al Regne Unit i ha comptat amb diverses entitats internacionals: la Universitat de Lancaster, el Centre de Medi ambient de Lancaster; la Universitat d'Oxford i Open University també al Regne Unit; la Universitat d'Arizona als EUA; la Universitat de Linköping a Suècia; la Universitat Federal de Rio de Janeiro al Brasil; l'Institut de recerca Tropical del Smithsonian a Panamà; la Universitat d'Ulm a Alemanya i el CREAF a Catalunya (Espanya).

Gauci, V., Pangala, S.R., Shenkin, A. et al. Global atmospheric methane uptake by upland tree woody surfaces. Nature (2024). https://doi.org/10.1038/s41586-024-07592-w