Els boscos amb més risc de morir per sequera es troben a la conca mediterrània, al sud d’Austràlia, i al nord-oest de l’Amazònia i dels Estats Units 

Boscos d'arreu del món estan patint mortalitat a causa d'un increment de la freqüència i intensitat de la sequera. Recentment, la prestigiosa revista Nature Ecology and Evolution, ha publicat un estudi liderat per Pablo Sánchez-Martínez, investigador del CREAF, en el que presenta uns mapes mundials que descriuen quins boscos tenen més risc de morir per culpa de la manca d’aigua. Els boscos de la conca mediterrània, el sud d’Austràlia, i nord-oest de l’Amazònia i dels Estats Units són aquells que, segons el model de predicció publicat, serien més vulnerables. Per fer aquests mapes a escala mundial, l’investigador i el seu equip han determinat un nou mètode que inclou dades fisiològiques sobre les estratègies de milers d’espècies per superar la manca d’aigua, dades evolutives i filogenètiques sobre com ha evolucionat l’adaptació a la sequera, i dades del sòl i del clima de cada bioma del món. La innovació més important d’aquest nou mètode rau en el fet que avalua el bosc com un ecosistema sencer, un conjunt d’organismes que responen de forma diferent a les condicions externes, i això permet predir a una escala molt més gran els impactes del canvi climàtic als boscos de tot el món.

“Les dades fisiològiques per espècie ens diuen que molts arbres mediterranis estan molt ben adaptats a la sequera. Tot i això, el nostre model apunta que aquests boscos tenen un risc molt alt de patir mort per sequera. Això es deu al fet que el nostre mètode permet fer un zoom-out i veure que aquesta zona conté també espècies molt sensibles a la sequera i que patim sequeres cada cop més recurrents i llargues”

PABLO SÁNCHEZ-MARTÍNEZ, investigador del CREAF i autor principal d’aquest estudi que forma part de la seva tesis doctoral.  

A l’estudi també i han participat Maurizio Mencuccini, investigador ICREAF al CREAF i Jordi Martínez-Vilalta, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i també investigador del CREAF. 

Arbres que són com camells  

Com els camells, hi ha arbres que tenen un gran marge i poden suportar la falta d’aigua perquè l’emmagatzemem i en necessiten poca per viure.

En general, quan els arbres moren per sequeres extremes es deu al fet que l’aigua no pot circular bé dins del tronc perquè les seves canonades (anomenades xilema) perden força o queden taponades, un procés anomenat "fracàs hidràulic". La ciència coneix paràmetres fisiològics que ens indiquen si una espècie o un arbre estan més o menys protegits davant d’aquest fracàs hidràulic, un dels més rellevants és el 'marge de seguretat hidràulica', el marge entre la quantitat d'aigua que l’arbre pot mobilitzar quan hi ha sequera i la quantitat mínima d'aigua que necessita per sobreviure. Com els camells, hi ha arbres que tenen un gran marge i poden suportar la falta d’aigua perquè l’emmagatzemem i en necessiten poca per viure. No obstant això, n’hi ha d’altres que no estan adaptats a aquestes condicions, cosa que els fa molt vulnerables a la sequera.  Si coneguéssim aquestes dades per totes les espècies vegetals del món podíem fer prediccions acurades, tot i això, només es tenen dades d’aquest paràmetre de l’1’5% de totes les espècies vegetals del món. 

Així doncs, les dades fisiològiques com aquesta són claus per comprendre quins boscos tenen més risc de patir fallades hidràuliques i morir per sequera, però són dades amb limitacions que ara incloses dins d’aquest nou model donen informació molt útil a nivell més general. “Aquest estudi presenta per primer cop una caracterització global del risc de mortalitat dels boscos, però encara queda molta feina a fer i les prediccions proposades en aquest article són un primer pas que haurà de ser complementat i millorat en el futur pròxim”, conclou Pablo Sánchez.  

Article de referència

Sanchez-Martinez, P., Mencuccini, M., García-Valdés, R. et al. Increased hydraulic risk in assemblages of woody plant species predicts spatial patterns of drought-induced mortality. Nat Ecol Evol (2023). https://doi.org/10.1038/s41559-023-02180-z.