Notícia

Els científics recomanen gestionar activament els boscos per mitigar l'impacte del canvi climàtic

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparteix

Aquesta és una de les conclusions a les que han arribat els investigadors del CREAF i que s'engloben a l'informe final del projecte MOTIVE, que ha finalitzat recentment. El projecte europeu, de cinc anys de durada i 9 milions d’euros de pressupost, ha estat finançat pel European Community’s Seventh Framework Programme (FP7/ 2007-2013).

L’àrea circular és un terreny clarejat. Al cap dels anys, es pot observar com aquesta àrea resisteix millor a la sequera que les zones més denses que l’envolten.
L’àrea circular és un terreny clarejat. Al cap dels anys, es pot observar com aquesta àrea resisteix millor a la sequera que les zones més denses que l’envolten.

La gestió activa és clau per tal de mantenir el bon estat dels boscos, particularment els mediterranis. Amb la gestió forestal, per exemple, es pot disminuir la densitat dels arbres, reduint així la competència per l’aigua i afavorint que els boscos siguin més resistents a la sequera. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals han arribat els investigadors del CREAF que han participat al projecte, i que han utilitzat com a zona d’estudi les muntanyes de Prades.

La principal limitació per a adaptar la gestió forestal a la realitat social i econòmica es el cost que suposa. Tot i això, els investigadors consideren que a mig i llarg termini el benefici pel bosc seria molt superior a aquest cost.

A les muntanyes de Prades podem trobar exemples de com el canvi climàtic afecta als boscos Mediterranis. En el marc del projecte MOTIVE, els científics del CREAF han avaluat la salut d'aquests boscos i els riscos associats al canvi climàtic.

En aquests espais, els científics han trobat que el canvi climàtic ha empitjorat els efectes que   l’abandonament del terreny privats i l’alta variabilitat de precipitacions tenen sobre el medi. Aquestes dues característiques de la zona es veuen agreujades pels canvis ambientals, i provoquen un augment de l’aridesa i de la probabilitat de que es donin episodis extrems com períodes de sequera. Tant l’aridesa com la sequera són factors que comporten uns riscs biòtics i abiòtics, entre els quals destaquen els incendis i les plagues. A més, tot i que la majoria d’espècies de la zona és força resistent a la manca d’aigua, la mortalitat en les espècies d’arbres ha anat augmentant en els darrers anys.

MOTIVE, un projecte aplicat per adaptar la gestió forestal al canvi climàtic

L’objectiu principal del projecte MOTIVE és explorar les conseqüències del canvi climàtic als boscos i proposar estratègies de gestió flexible del medi que integrin diversos objectius.

La recerca s’ha dut a terme cobrint un ampli ventall de tipus de boscos i zones bioclimàtiques, en 10 casos d'estudi diferents des del sud-oest fins al nord-est d'Europa. També s'han contemplat diferents graus d’intensitat en la gestió, i en condicions històriques i socioeconòmiques diverses.

Els camps d’estudi inclouen projeccions de futur, estudi de les adaptacions genètiques, realització de mapes de risc de pertorbacions, i eines de suport a la gestió flexible entre d’altres. Aquesta gestió persegueix disminuir la  vulnerabilitat i augmentar la resiliència dels boscos davant dels canvis ambientals.

MOTIVE també inclou un sistema d’informació DSS (Decision Support System) que permet avaluar possibles alternatives per tal d’adaptar la gestió forestal al canvi climàtic. Els anàlisis d’aquest sistema mostren que si els plans de gestió forestal dissenyats sota les condicions climàciques actuals no s’adapten al canvi climàtic, la productivitat i el creixement dels boscos es poden veure afectades. El DSS permet proveir de noves eines als propietaris i gestors dels boscos, per tal de que puguin desenvolupar plans de gestió tenint en compte les condicions del futur. A més, també permet avaluar les conseqüències que poden tenir diferents estratègies de gestió  i millorar-ne l’eficiència i efectivitat. Això permet buscar la millor gestió possible segons les característiques de cada bosc i les condicions climàtiques previstes.

Notícies relacionades

Reportatge
Reportatge

Quins arbres hem de plantar a les ciutats?

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!

Reportatge
Els patògens (principalment fongs i bacteris) i plagues forestals són un dels principals causants de debilitament i mortalitat forestal. Imatge: Galdric Mossoll
Reportatge

Per què es moren els arbres?