Dos projectes catalans, AgriRegenCat i AgriCarboniCat, exploren des de finals del 2022 quins beneficis poden tenir, per als principals cultius del territori, les anomenades agricultures regenerativa i del carboni, que estudien com cuidar el sòl i com ajudar- lo a retenir més carboni. Finançats gràcies a 2,6 MEUR del Fons Climàtic de la Generalitat, i amb feina per davant fins al 2025, tots dos projectes comencen a donar els seus fruits. Per exemple, estan constatant que l’ús de fertilitzants orgànics en camps de pomeres permet retenir més carboni al sòl i reduir l’efecte hivernacle. També, revelen que és possible minimitzar el llaurat en conreus d’horta i cereals sense perdre productivitat. O que la presència d’herbes al costat dels cultius llenyosos, com la pomera incrementa la biodiversitat.

Els resultats preliminars d’aquestes investigacions, coordinades per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i amb la participació del CREAF i la Universitat de Lleida (UdL), es va presentar el recent dijous, 18 de juliol, a l’IRTA Amposta, en un acte en què han assistit la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, i el director general de l’IRTA, Josep Usall.

“Entre les finques que participen en aquests dos projectes es troba la finca d’agricultura del CREAF Planeses, una finca a la Garrotxa que compta amb horta i ramaderia regeneratives. Allà implementem aquest model des de fa gairebé 8 anys i hem obtingut resultats molt positius".

JAVIER RETANA, investigador del CREAF i part dels projectes AgriRegenCat i AgriCarboniCat.

Per a Barnadas, “és una satisfacció constatar els primers resultats d’aquests projectes tan estratègics, que es financen gràcies als ingressos del Fons Climàtic, obtinguts per l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i per l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient”. En la mateixa línia, Usall ha subratllat que “aquests projectes representen una oportunitat única i en un moment clau per aprendre com aplicar l’agricultura regenerativa i la del carboni a casa nostra”.

El sòl, un gran desconegut

Precisament, fa pocs anys que els científics s’han aturat a estudiar la importància de la salut del sòl per a la qualitat, la productivitat i la sostenibilitat dels conreus. I l’agricultura regenerativa es dedica a cuidar aquesta salut. “Volem ampliar el coneixement que hi ha al territori català per poder quantificar els efectes de l’agricultura regenerativa, i de la del carboni, a escala local. Només així podrem aconseguir que siguin realment aplicables a casa nostra”, ha explicat Georgina Alins, investigadora del programa de Fructicultura de l’IRTA i coordinadora d’AgriRegencat.

L’agricultura del carboni permet mitigar el canvi climàtic, perquè té l’objectiu de reduir la concentració de CO2 a l’atmosfera a través del segrest de carboni al sòl. 

Pel que fa a l’agricultura del carboni, permet, d’una banda, mitigar el canvi climàtic, perquè té l’objectiu de reduir la concentració de CO₂ a l’atmosfera a través del segrest de carboni al sòl. Per l’altra, fa possible que els cultius siguin més resistents, perquè més carboni al sòl suposa millorar la seva fertilitat i augmentar la capacitat de retenció de l’aigua.

Si bé alguns agricultors ja apliquen aquestes tècniques, ho solen fer de manera intuïtiva i sense conèixer del tot com optimitzar-les. Justament, la seva optimització per als diversos cultius de Catalunya és una prioritat d’AgriRegenCat i AgriCarboniCat. L’objectiu és que s’acabi editant una guia de bones pràctiques específica per a zones i conreus.

Com ha destacat Maite Martínez Eixarch, investigadora del programa d’Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora d’AgriCarboniCat, “davant d’un escenari de canvi climàtic que s’aguditzarà, les tècniques d’agricultura regenerativa i del carboni són, possiblement, l’únic sistema que tindrem per tirar endavant sense que baixi la productivitat”.

Millores a tres bandes

De moment, els resultats preliminars revelen bons resultats en tres àmbits. En primer lloc, s’ha constatat com, en el cultiu de pomeres, l’ús de fertilitzants orgànics, augmenta el contingut de carboni al sòl. En segon lloc, les investigacions dutes a terme fins ara mostren com llaurar menys sovint i a menys profunditat, o directament deixar de fer-ho, no perjudica la productivitat dels cultius en el cas de l’horta i d’alguns cereals. Per últim, AgriRegenCat està demostrant que les herbes que creixen o se sembren a prop de cultius llenyosos com la pomera, les anomenades cobertes vegetals, afavoreixen la biodiversitat i redueixen l’erosió del sòl.

Una vintena d’investigadors i tècnics de l’IRTA, el CREAF i la UdL, conformen actualment AgriRegenCat i AgriCarboniCat.

Vint-i-quatre finques experimentals de cereals, arròs, pomera, vinya i horta d’arreu de Catalunya; vuit finques demostratives on es preveu transferir els coneixements als agricultors, i una vintena d’investigadors i tècnics de l’IRTA, el CREAF i la UdL, conformen actualment AgriRegenCat i AgriCarboniCat.

Els resultats preliminars són només un primer pas i l’objectiu és poder arribar a noves conclusions que contribueixin a estendre l’agricultura regenerativa i la del carboni al territori.