Els serveis ecosistèmics dels boscos mediterranis, en perill si la temperatura global puja més de 2 graus

Per primera vegada, es revisen les evidències científiques sobre com el risc d'incendi i els serveis ecosistèmics als boscos mediterranis es veuen afectats per un augment o disminució de la temperatura global per sobre dels 2 °C.

Els boscos amb espècies temperades –propis de zones amb 4 estacions– s’espera que viuran un declivi significatiu si l’augment de la temperatura mitjana de la conca Mediterrània es manté al llindar dels 2 graus. Ara bé, si el termòmetre puja per sobre d’aquest límit establert per l’Acord de París de 2015, fins i tot les espècies acostumades a la sequera, com ara l’alzina o el pi blanc, en patiran les conseqüències i es veuran compromeses. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi ‘Ecosystem Services provision by Mediterranean forests will be compromised above 2ºC warming’, publicat avui a la revista científica Global Change Biology, liderat per Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CREAF i associada del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i Aitor Ameztegui, investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio, entre d’altres.

El treball és la primera revisió sistemàtica i quantitativa que es fa dels potencials impactes del canvi climàtic sobre la provisió de serveis ecosistèmics (serveis que s’aporten) i el risc d’incendi, tant per sobre com per sota del llindar dels 2 graus de temperatura respecte als nivells preindustrials, als països del nord i el sud de la Mediterrània.

Si l’escalfament a la conca Mediterrània augmenta per sobre dels 2 graus de temperatura, els nombrosos indicadors sobre incendis i riscos climàtics experimenten un augment mitjà del 64%

Així mateix, s’apunta com a tendència que, si la temperatura puja per damunt dels 2 graus, els indicadors sobre incendis i altres riscos relacionats amb el clima augmenten un 64% als territoris de la Mediterrània. Aquests indicadors utilitzats per extraure aquest percentatge són molt diversos i inclouen el Fire Weather Index, el número d’hectàrees cremades, el número de dies amb risc elevat de foc, el número de jornades amb sequeres prolongades i altres riscos relacionats amb el clima, entre molts d’altres.

L’article publicat a Global Change Biology forma part d’un informe més ampli impulsat per l’equip de coordinació del projecte MedECC, amb la voluntat d’avaluar les conseqüències de l’escalfament global i altres factors de canvi antròpic –per exemple, canvi d’usos del sòl i la sobre explotació de recursos– sobre els serveis ecosistèmics a la Mediterrània. D’aquesta manera es busca complementar els recents informes del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), sobre les particularitats geogràfiques mediterrànies amb realitats climàtiques comuns. 

Un mar petit

“La Mediterrània és un mar petit i relativament tancat, que s’escalfa de mitjana un 20% més ràpidament que la temperatura mitjana anual global i amb particularitats que no són assimilables a les tendències de la resta d’Europa, ni de l’Àfrica”, explica Alejandra Morán-Ordóñez. Aquesta realitat geogràfica condiciona l’increment dels riscos d’incendi vinculats al clima d'aquesta zona.

L’augment de sequeres a la conca Mediterrània té moltes possibilitats de transformar els boscos: “podem arribar al moment en què el bosc absorbeixi una bona proporció de l’aigua disponible, que en flueixi menys als rius i, per tant, que n’hi hagi menys per al consum humà i per mantenir els cabals ecològics sostenibles als rius”, apunta Morán-Ordóñez. En la línia d’ajudar a identificar escenaris possibles, el treball publicat a Global Change Biology fa una aproximació  quantitativa relacionada amb els serveis ecosistèmics. “Resumim l’evidència científica sobre com afectarà el canvi climàtic a la provisió de fusta, a la fixació de carboni, a la producció de bolets, etc., intentant posar-hi xifres, amb una clara voluntat de “fugir del catastrofisme”, explica Aitor Ameztegui de manera gràfica. I afegeix que la seva intenció és “sintetitzar l'evidència científica sobre els impactes del canvi climàtic sobre els boscos mediterranis, per aportar informació que ajudi a limitar els efectes de l’escalfament a la Mediterrània”.

"“La Mediterrània és un mar petit i relativament tancat, que s’escalfa de mitjana un 20% més ràpidament que la temperatura mitjana anual global i amb particularitats que no són assimilables a les tendències de la resta d’Europa, ni de l’Àfrica"

ALEJANDRA MORÁN-ORDÓÑEZ, investigadora del CREAF.

Alineats amb grans preguntes

La tasca dels investigadors ha suposat revisar els 78 treballs publicats fins a dia d’avui sobre aquesta qüestió, avaluant les prediccions actuals i futures (gràcies a l’elaboració de models predictius) dels boscos respecte a la seva capacitat d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Donada la dificultat de quantificar molts impactes amb mesures comunes, Morán-Ordóñez i Ameztegui han impulsat una revisió sistemàtica, en la que es compara el valor de la predicció de futur amb la xifra actual de provisió de cada servei, per tal d’aportar un sentit de conjunt.

La pregunta que l’article busca contestar és si els treballs que avaluen la provisió de serveis a futur detecten la diferència de comportament possible per sobre i per sota dels 2 graus de temperatura. I quina situació s’esbossa si no som capaços de mantenir-nos per sota d’aquest límit.

Referència:

L’estudi ‘Ecosystem Services provision by Mediterranean forests will be compromised above 2ºC warming’, per Alejandra Morán-Ordóñez, Aitor Ameztegui, Lluís Brotons et al. es publica el 7 de juliol de 2021 a Global Change Biology.

doi https://doi.org/10.1111/gcb.15745