El director general de Polítiques Ambients i Medi Natural, Marc Vilahur, juntament amb la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, i l’investigador i doctor en biologia del CREAF, Jordi Bosch, han presentat l’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya”. Es tracta del primer informe d’aquestes característiques que s’elabora a Catalunya que analitza l’estatus, les amenaces i els àmbits prioritaris d’actuació per a la conservació dels insectes pol·linitzadors.
L’informe, que s’ha elaborat sota el paraigües de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).
De les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% es troben en declivi.
L’informe constata que a Catalunya i a tot el món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, i en menor grau en sírfids. Així, de les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% es troben en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% estan en declivi.
A Catalunya tenim dades sobre les tendències de les poblacions de papallones al llarg dels últims 30 anys.
L’ informe posa en evidència que cal establir un programa de seguiment de les poblacions de pol·linitzadors i l’elaboració de catàlegs i mapes de distribució dels principals grups (abelles i sírfids), comparable al que ja existeix per a les papallones.
El director de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha destacat la importància de l’estudi com a punt de partida per l’elaboració del Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL). “És evident, tal i com conclou el mateix estudi, que a Catalunya i a tot el món hi hagut declivis importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors i, per això, cal apostar per mesures que ajudin a revertir aquesta situació”, ha dit Marc Vilahur.
En el mateix sentit s’ha expressat la directora general d’Agricultura i Ramaderia que ha afirmat que “hem de poder mantenir la funcionalitat i la productivitat dels ecosistemes agraris i promoure mesures com per exemple la recuperació dels marges multifuncionals, la reducció de plaguicides i altres que ens ajudin a conscienciar i afavorir els serveis i beneficis que proveeixen els pol·linitzadors silvestres”.
Situació i diagnosi
Existeixen nombroses evidències que indiquen que les poblacions de moltes espècies d’insectes estan experimentant davallades poblacionals. Aquestes evidències augmenten ràpidament a mesura que s’acumulen sèries temporals llargues de programes de seguiment o monitoratge. Gràcies a les dades obtingudes durant més de 30 anys per persones voluntàries del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) sabem que s’han donat declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya. Les papallones associades a prats i herbassars han davallat molt més que les que prefereixen ambients forestals. El CBMS també ha permès detectar que un 5% de les poblacions de papallones monitoritzades a Catalunya han patit extincions locals. Hi ha 45 espècies de papallones diürnes amenaçades, 12 d’elles ja estan “en perill d’extinció”, 32 son “vulnerables” i una està “extinta com a reproductora a Catalunya”.
Regressió de la turquesa mediterrània (Glaucopysche melanops; Lycaenidae) a Catalunya en el periode 1998-2021. Font: CBMS.
No obstant, aquest declivi no afecta a totes les espècies per igual. Així en el cas de les abelles, les més afectades són aquelles espècies de mida corporal gran, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d’especialització, tant d’hàbitat com de dieta.
Pel que fa als principals motors que estan provocant la davallada d’insectes pol·linitzadors, l’informe assenyala la pèrdua i fragmentació d’habitats naturals, la intensificació de l’agricultura, la urbanització, el tancament de les clarianes en zones forestals i el canvi climàtic com a principals causants. L’intens canvi d’usos del sòl al llarg de les últimes dècades ha produït una disminució de les flors que serveixen d’aliment als pol·linitzadors i les plantes nutrícies de les erugues de les papallones. En aquest sentit, és necessari recuperar els herbassars i els marges multifuncionals dels camps de conreu. La intensificació agrícola implica una pèrdua de la diversitat de conreus i d’hàbitats en general, i una major utilització de plaguicides perjudicials pels pol·linitzadors. El canvi climàtic està alterant els cicles de vida dels insectes i afectant les àrees de distribució de molts pol·linitzadors, que s’estan desplaçant cap a zones històricament més fredes. El canvi climàtic també afecta negativament la producció de flors i la secreció de nèctar.
Una estratègia per combatre el descens de pol·linitzadors
L’informe que s’ha presentat avui servirà de base per impulsar un pla estratègic per lluitar contra el descens de les poblacions de pol·linitzadors. El Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL), previst en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i alineat amb la Iniciativa dels pol·linitzadors de la UE, es redactarà durant el 2023 de forma participada amb els sectors més rellevants per a la conservació dels pol·linitzadors.
L’instrument preveu donar resposta al declivi generalitzat d’aquests insectes i garantir el servei ecosistèmic de pol·linització que proporcionen mitjançant una bateria d’accions orientades, entre d’altres aspectes, a recuperar els hàbitats per als pol·linitzadors en els paisatges agraris, forestals i periurbans, reduir l’impacte dels productes fitosanitaris i divulgar i sensibilitzar la societat sobre els serveis i beneficis que proveeixen els pol·linitzadors silvestres i el seus vincles amb la seguretat alimentària.
“Aquest estudi és l’antesala d’un pla que ha d’anar més enllà de l’anàlisi de la situació i que ens ha d’assenyalar el camí per impulsar accions i mesures concretes i consensuades amb tots els sectors implicats que ens ha d’ajudar a revertir aquesta situació”, ha afirmat Marc Vilahur.
