Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs segons la meteorologia, l’estat de la fauna i la flora, o l’astronomia. En canvi, ara, sembla que aquesta separació és cada cop més difusa a causa del canvi climàtic: les elevades temperatures a l’hivern, la floració a deshora, els fenòmens meteorològics extrems fora de temporada... són alguns dels exemples. Aprofundim en el tema. 

Si preguntem què s'entén per primavera, probablement la majoria de les persones pensarà en l’època de la floració. No obstant això, els darrers anys les temperatures càlides del setembre i l’octubre han provocat que les plantes traguessin flors a la tardor, confoses per la calor, i que aquest període s’assembli a l’imaginari que tenim de la primavera. De fet, segons alguns experts, parlem d’una “segona primavera”.

Al gener i principis de febrer ja es veuen algunes espècies florint, com poden ser les malves o la ginesta, a causa de les temperatures suaus.

Per exemple, “aquest 2023 hem observat que ha brollat la vinya del Penedès i del Garraf a la tardor, que s’ha endarrerit la caiguda de les fulles dels arbres i que moltes plantes silvestres i fruiters han arribat a produir flors i fruits dues o tres vegades, com és el cas de la perera o el cirerer”, explica la coordinadora de l’Observatori Ciutadà RitmeNatura, Ester Prat. Això mateix està passant amb l’hivern, ja que al gener i principis de febrer ja es veuen algunes espècies florint, com poden ser les malves o la ginesta, a causa de les temperatures suaus. Mai acaba arribant un trencament d’estació clàssic i l’inici i final de la floració que ens avisa sempre de l’arribada de la primavera, és cada cop més incert. 

Menys aigua, insectes i fruita 

Per suposat, aquest desordre del calendari de la natura té conseqüències i una de les grans afectades és l’agricultura. Si s’allarga el període que les plantes estan actives, augmenta el seu consum d’aigua i empitjoren les sequeres en un context ja prou complicat. I això és especialment delicat en aquelles espècies que són de conreu. A més, les flors i fruites que apareixen a l’hivern tenen més probabilitat de quedar exposades a una gelada fora de temporada que acabi amb la seva viabilitat. 

Una planta que ha fet esforços per florir al setembre o l’octubre podria veure les seves reserves d’energia minvades i no estar preparada per l’arribada del març o l’abril, que seria el seu període natural de floració.

D'altra banda, una planta que ha fet esforços per florir al setembre o l’octubre podria veure les seves reserves d’energia minvades i no estar preparada per l’arribada del març o l’abril, que seria el seu període natural de floració. Aquesta pèrdua de flors a la primavera no només afecta als fotògrafs apassionats, sinó que també perjudica greument als pol·linitzadors que comencen l’època de vol i les busquen per alimentar-se i no les troben. El cas es complica encara més quan es tracta d’espècies d’insecte molt especialistes, que necessiten un determinat tipus de planta per viure, com passa amb les petites mosques que pol·linitzen la planta del cacau. Per tant, podríem estar davant d’una disminució de la biodiversitat de pol·linitzadors. I de nou, podria ser un problema per l’agricultura, perquè si no hi ha pol·linització la producció de fruits es redueix. 

Per últim, i no menys important, la primavera també es relaciona amb la sortida de les fulles. Aquí, de nou, s’estan observant alteracions i està relacionat amb l’augment d’onades de calor. Si s’avança el moment que surten les fulles, també canvia el cicle de l’aigua “tota l’aigua que comencen a transpirar les plantes al març no arribarà a estar disponible al sòl al juliol o agost. Això vol dir que no transpiraran tant els sòls quan pertoca i que tindrem sequeres i onades de calor més accentuades a l’estiu” explica el nostres investigador Josep Peñuelas al podcast La Climática. 

Per què floreixen les plantes? 

Les plantes tenen un rellotge intern que les avisa que ja ha arribat el moment de florir i, aquest, depèn sobretot de la llum –quantes hores duren els dies – i la temperatura. Quan els dies són més llargs, una proteïna que tenen les plantes a les fulles anomenada florígen activa la construcció de flors a la tija. Per acabar de posar en marxa la floració, el rellotge de la planta també necessita acumular certes hores de fred (vernalització), sinó no s’activarà la floració un cop arribi aquest moment de més llum (desvernalització).  

Davant del context de canvi climàtic, les plantes precisament veuen alterada la seva vernalització, perquè no tenen les hores necessàries de fred i per això, de retruc, les flors van a deshora; sense límits definits ni primaveres. Alhora, aquest descontrol a la primavera repercuteix també a la resta d’estacions, perquè afecta a les fases posteriors dels cicles de vida de les plantes com la fructificació i la caiguda de les fulles. Tot està molt lligat. I la situació va en augment: l’observatori europeu Copernicus ha donat a conèixer aquests dies que el 2023 ha estat el segon any més calent en tots els registres històrics. Pobre Antoni Vivaldi, si sapigués que ens estem carregant la base de la seva obra mestra.